New record!!!

No n'he parlat d'això abans perquè vaig pitjor que fatal de temps però, abans de posar el bloc bonic, traduït i aquestes coses, no està de més fer-vos saber que el PSE va aconseguir el seu primer record a la Lehendakaritza del meu petit país : 24 hores sense ser corruptes!!!

Ara, tampoc cal donar botets d'alegria i pensar que potser Patxi no és pas tan dolent, perquè a la vint-i-cinquena hora les coses es van girar.

El nou Govern Basc, el del canvi, va haver de tancar una web que havia creat per a fer-nos saber als bascos de les bondats de la nova era que ens toca viure. I per què? doncs per corruptes i cabrons (i recordo al lector el poc que acostumo a insultar per aquests paratges).

Resulta que el domini de la web estava registrat a les Illes Caimàn i el suport informàtic a una companyia danesa, no té titularitat pública i, a sobre, s'havien passat pel forro els concursos que regulen aquests serveis, cosa que el PNV va trigar menys d'una tarda en descobrir.

Encabat ja sabem, "ha estat una errada", "no hem fet anar fons publics" i aquestes coses que porten dècades dient.

Ara que hi penso... Què vol canviar el PSE al País Basc? les polítiques econòmiques? ens va millor que a ningú. Les socials? no té sentit, aquí la gent viu bé. I aquell invent de la por?? bé, cal dir que jo en tinc una estona i abans no en tenia. Em sembla molt que, coincidint amb Erkoreka, aquests volen canviar el lehendakari i... que les quiten lo bailao.

Errudunak / Culpables

En política, després d'una pifiada molt grossa, no és estrany sentir allò de "no hem de buscar culpables, hem d'aprendre de les errades" i el curiós és que el nombre de vegades que algú repeteixi la frase en qüestió és directamnent proporcional a la responsabilitat que qui la diu té en que tot,  absolutament tot, hagi sortit malament.

A mi, en canvi, ja m'agrada buscar culpables : Eusko Alkartasuna.

I, de pas, em permeteixo dir que de les errades no n'han après gaire, atès que perden vots des del dia que van néixer i continuen pensant que el poble està amb ells. Que són l'alternativa, l'altra cosa, els lluitadors contra el neoliberalisme (liberalisme, vaja) del PNV que, per cert, ha aconseguit una qualitat de vida per als bascos envejadíssima pels socialistes apadrinats per milions de catalans que no han pogut triar res més.

Eusko Alkartasuna, que ha demostrat un desconeixement del poble basc prou més escandalós del que acostuma a demostrar un partit extern, ens ha fotut quatre anys de Patxi per haver fet política sense tenir-ne la més mínima idea (sí, de política tampoc en saben), ficant la pota a coses de curset per a principiants, pensant, tan tan ingenuament, que la paraula "independienteak" dita per tot arreu els faria guanyar el vot de l'esquerra abertzale (potser que s'ajuntessin massa amb ERC i pensessin que amb dir "independència" ja n'hi havia prou?).

A tot plegat se li ha d'afegir la trista idea que el PNV no sap fer oposició i està presidit per un home que només ha estat al lloc indicat al moment oportú. Mireu que, fins i tot, se m'ha passat pel cap enyorar una mica l'Imaz, aquell que volia seduir Espanya, pensant que ell, almenys, és un home preparat, però la publicitat a la camiseta de l'Athletic m'ha fet molt mal.

Res nois i noies, ja em vegueu, animadíssima mirant el futur del meu petit país.Per això crec que, com deia aquell gran amic meu que em corregia el bloc (i que ja no ho fa, per cert) EA hauría de sortir un dia i dir "som uns inútils i no sabem fer res bé". Llavors, potser, els començaria a entendre.

(A la nit el traduiré al basc, hi posaré foto i aquestes coses, que se m'ha fet tard avui)

Hitzak

Se'm comença a fer avorrit el tema que sempre surt a tot arreu sobre si els convergents mai diuen independència i el cert és que no l'acabo d'entendre, perquè aquest és un tema que mai he sentit al meu país. Com he dit alguna vegada, em sembla una auntèntica rucada dir que CiU no és independentista per no dir tal o qual, especialment si els mateixos que qüestionen  això no dubten pas de la espanyolitat de Montilla sense que aquest sobre Espanya no n'hagi dit res.

Els independentistes voten ERC, deuen pensar. I els espanyolistes al PP.

Em crida l'atenció que Junqueras, per exemple, es queixi amb tanta vehemència dels retrets cap a ERC i es quedi tan tranquil, assegurant que també es poden fer retrets als 23 anys de CiU. La diferència és que d'ERC se'n critica el que ha fet i de CiU el que no ha fet mai, el qual em recorda a allò que diuen els pares de "no toquis això que ho trencaràs". Suposo que és la mania de certs partits a actuar sense mirar-ne les conseqüencies. Però bé, si no recordo malament, Junqueras va dir que voldria ser jutjat per la feina que volia fer i no per la feina feta (és fort dir això, oi?).

Si, segons el senyor Junqueras, és important que la gent no independentista no senti la necessitat de lluitar contra l'independentisme (allò de "no que votin independència però que pensin "si surt indepèndencia, tampoc em sembla malament""), és estrany ERC porti anys tancant el seu partit exclusivament al vot independentista. Perquè, si no voteu ERC, no sou independentistes. Penso jo, vaja, que quant menys definida sigui la ideologia d'un partit, més probable és que acumuli vots de diferents sensibilitats i, si aquest partit és dels nostres, no tenim arguments per a criticar-lo. Perquè quan es tracta de fer política, són més importants els vots que "la pressió que sentim al pit quan parlem de la nostra pàtria".

Bé, que "del dicho al hecho hay un trecho", com diuen els castellans. M'agradaria saber, per posar un exemple, quants polítics catalans han fet campanya per respondre en català a tothom i han respost en castellà a un estranger que els ha saludat en un sobrat (que no perfecte) català.

--------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Aspergarria iruditzen hasi zait konbergenteek independentzia esaten dutenentz buruzko gai hori eta egia esanda ez dut guztiz ulertzen. Batez ere, nire Herrian inoiz atera ez den gaia delako hura. Batzuetan esan dudan bezala, CiU independentista ez dela hau edo bestea ez esateagatik astakeri hutsa iruditzen zait, bereziki hori esaten duten berdinek Montillaren espainolitateariz buruzko zalantzerik ez dutenean, harek Espainia hitza inoiz esan ez badu ere.

Independentistek ERC bozkatzen dute, pentsatuko dute. Eta espainolistak PPa.

Atentzioa deitzen dit Junqueras hain lasai gelditzea horrelako keixa indartsua azaltzen duenean ERCri konbergenteek aurpegiratzen dizkieten gauzak direla medio, CiUren 23 urteak kritikatu daitezkela ere bai esanez. Baina desberdintasun handiena ERCk egin duena eta CiUk ez duela egin kritikatzen dela da, gurasoen esaldi horren antza hartuz :"Etzazu ukitu, apurtuko duzula!!". Ondorioak begiratu gabe gauzak egiteko mania duten alderdi horien gauza izango da. Baina hala ere, gaizki gogoratzen ez badut, Junquerasek egin nahi zuenagatik epaituta izan nahi zuela esan zuen, egindakoagatik epaitu beharrean (ez al da fuertea hori esatea?).

Junquerasen arabera, garrantzitsua bada independentistak ez direnek independentismoaren aurka lanik egin nahi ez izatea, ("ez da indepentzia bozkatzea, baizik eta pentsatzea "independentzia ateraz gero, neri bost"), arraroa da ERCk hainbeste urtez ixtea bere alderdia bozka independentistari esklusiboki. Zeren, ERC ez baduzue bozkatzen, ez baitzarete independentistak. Nire ustez, alderdi baten ideologia geroz ta gutxiago definituz probabilidade handiagoak daudela sensibilidade guztietako bozkak lortu ahal izateko eta, alderdi hura gutarra bada, argumentu gutxi dauzkagu bere aurka. Politika egiteak baldin bada kontua, garrantzitsuagoak dira bozkak "gure aberriari buruz hitzegitean bularrean sentitzen dugun presioa" baino garrantzitsuagoak dira.

Espainiarrek dioten bezala, "del dicho al hecho hay un trecho". Gustatuko litzaidake jakitea, adibide bat jartzearren, zenbat politikari kataluniarrak hizkuntzaz ez aldatzeko kanpainia egin duten eta zenbatek erderaz erantzun dioten katalaniera on (ez perfektua) batekin zuzendu zaien atzerritar bateri.

Euskara

Aldaketa garaiak omen datoz, inorrek ez duenean esan aldaketak onak direnik.

Egia da euskalduna naizela eta, euskalduna bezala, Euskal Herriko partea naizela ere. Egia da ere bai euskalzale amorratua izan naizela beti eta Euskal Herria nire herritzat ulertu dudala 25 urtetik honera. Baina, hala ere eta Xabier Euskitzek esanda duen bezala, gustorago nago Kalifornia euskaldunaren semeenkin hizketan Bilboko alde zaharrean baino.

Euskitzeri buruz ari naizela, bere esaldi bat datorkit burura orain : "Euskal Herriarekin baino gehiago, euskararekin nago maiteminduta". Oskorriren beste bat ere bai : "ez al dakizu euskara dela euskaldun egiten gaituena?".

Gure (nire) hizkuntza 30 urteetan egin ez den erasoa jasaten ari da, PP eta PSOEri esker, Basagoiti, López eta Zapaterori esker. Hori dela eta, gauza txiki hauekin bada ere, euskarak gure laguntza behar du eta, horregatik, hemendik aurrera bi hizkuntzatan idatziko ditut blog txiki honen post guztiak.

Beste batek (Ruper Ordorikak) zioen bezala, "zaindu maite duzun hori".

Hurrena arte, gora gu eta gutarrak.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Es suposa que venen temps de canvi, quan ningú ha dit que els canvis siguin bons.

És cert que sóc basca i, com a basca, part d'Euskal Herria. És cert també que he estat una tremenda basquista i que en 25 anys he entés Euskal Herria com el meu poble. Però, tot i això i com diu Xabier Euskitze, em sento més a gust parlant amb els fills de la California basca que al mig del casc vell de Bilbao.

Ja que parlo d'Euskitze, em ve ara una frase seva al cap : "Més que amb Euskal Herria, estic enamorat amb l'euskera". També una altra d'Oskorri : "És que no saps que és l'euskera el que ens fa bascos?".

El nostre (meu) idioma està patint un atac que no s'ha donat en els últims 30 anys, gràcies a PP i PSOE, gràcies a Basagoiti, López i Zapatero. Per això, ni que sigui amb aquestes petites coses, l'euskera necessita la nostra ajuda i, per això, escriuré en els dos idiomes tots els posts d'aquest petit bloc.

Com un altre (Ruper Ordorika) deia, "cuida allò que estimes".

Fins la propera, visca nosaltres i els nostres.

No voldria ser Mossa avui

Abans que lectors especialment sensibles se'm tirin al coll a crit de "feixista", diré que l'actuació dels mossos a la menifestació anti-Bolonya jo també la trobo violenta, el qual no vol dir desproporcionada.

A veure si ho entenc : un grup d'estudiants, amb la cara tapada i ganes de demostrar a cop de perdra el legítim dret a la seva lluita, avança cap els mossos sense ànims de negociar res i insultant-los. D'altres vegades, fins que la policía no ha actuat, s'han dedicat a cremar contenedors i a atacar botigues. Vaja, personalment, no m'imagino a aquests mossos fent-se els macos i dient "vaaaa, sisplaaaauuuu, no trenqueu mobiliari urbà!!". Això és el que aquesta colla de neohippies volien i esperaven? que els mossos arribèssin allà amb una flor a la mà i la cosa no passés d'una petita pataleta policial? Ha ha, el que fan les drogues...

Bé, pitjor és que surti l'inútil de torn qüestionant la feina dels policies i deixant-nos clar a qui ha sortit el seu fill. Els fot a una investigació, tot després de posar càmeres a Les Corts per a que la policia sigui tot el rosa que es pugui ser i au! queda de progre davant del mitjans de comunicació que no han de treballar massa per a fer dels Mossos d'Esquadra un cos de pseudodelinqüents, matons que peguen a periodistes i a innocents que passen pel carrer.

Ara, que algú m'expliqui què passa a Catalunya que la fa tan diferent del País Basc. Ho dic perquè aquesta brutalitat policial que van fer anar els mossos, la fa anar la Ertzaintza un parell de vegades al mes. Aquí, que jo sapigui, si reps un cop de porra sense haver estat a una manifestació, l'has rebut per mala sort, per haver estat al lloc equivocat en un mal moment. O per idiota. El cert és que la Ertzaintza no va... Emmm, segons els rumors, la Ertzaintza va com el nen de Castefa un dissabte a la nit. Al cap i a la fi vull dir que el paper dels mossos fa riure a la vora del que acostuma a portar a terme la policia basca.

També és cert que no surt la portaveu del Govern Basc condemnant el que fa la policia i donant així la raó a aquests herois post moderns. I els mitjans de comunicació semblen tenir molta més simpatia als estudiants que al batasunos, perquè la Ertzaintza ha arribat a matar gent sense que cap cadena l'acusi de brutalitat policial. 

Per què els mossos han de posar càmeres si foten un cop de puny a un delinqüent i la Guàrdia Civil pot torturar impunement? Per què la Ertzaintza pot donar pallises dia sí dia també i els mossos són humiliats davant de tot l'Estat per un fet puntual? per què els periodistes que reben al País Basc no surten enlloc i els que reben a Barcelona són víctimes populars? Perquè a Barcelona hi ha el Saura, hi ha l'únic governant del món sencer que legitima un grup de hippies violents davant d'un cos de policía preparat.

Res, que ja es donarien els hippies d'aquí amb un cantó a les dents per tenir els mossos que teniu allà. I si el conseller és el que és, via lliure. Começa a ser un paradís per a delinqüents Catalunya. Mentre hi mani el Saura, segur que voleu la independència? no sería millor esperar unas anyets? No voldria ser catalana en aquest moment, tampoc basca, però molt menys Mossa d'Esquadra.