Anar de llest i d'altres hippismes

N'estic fins el que no tinc del documental aquell que hi ha per la xarxa i que ens fa veure la conspiració mundial  que els governs ens han preparat al voltant de la grip A i que nosaltres, pobrets mortals d'intelecto inferior al "documentolisto", no arribem a veure.

El fet que la grip A no és pas per a tant ho sabem tots, els tontos també, però el cas és que sempre ha de sortir un amic, company de feina o familiar que asseguri haver-se'n adonat fa temps, encara que no n'haguem tingut notícies fins passades unes setmanes del boom gripal.

La cosa és que aquests mateixos il·luminats, generalment més llargs de llengua que de coneixements matemàtics, no tenen ni la més remota idea de què és una tasa de letalitat i, per tant, els hem de patir lloant documentals que parlen del poc elevat nombre de víctimes mortals que ha causat aquesta nova grip, amb la bandera americana de fons, és clar, obviant completament que quan els governs donàven la veu d'alarme, la grip A es portava a l'altre món el 25% de malalts. Un de cada quatre. Un de cada quatre amb una enfermetat extremadament contagiosa.

Em fan molta ràbia aquests hippies, sempre descobrint conspiracions de la mà de, per exemple, Michael Moore i sense fer anar aquell criteri del que presumeixen per a contrastar la més mínima dada que donen aquests documentals.

Sabeu què em ve al cap ara?  un mail que vaig rebre fa temps. Un noiet (o noieta) escrivia que, si  els 40 milions d'euros per a la superació de la crisi fóssin repartits entre els 40 milions d'espanyols, cada espanyol rebria... 1 milió d'euros!!!! I clar, adèu a la crisi, aquella invenció dels capitalistes per a guanyar diners a canvi de la por(que us sona el discurset?).

Seré punyetera i demano perdò als possibles ofesos, però són aquestes coses les que passen quan els de lletres fan documentals amb números més enllà del déu.I sí, ara la que va de llesta sóc jo, m'ho deixen tan fàcil!

PD: síííí, ho sé, vaig dir que traduiria els textos al basc, necessito temps!

Hole

Amics, amigues, sento (jo més que vosaltres) aquesta súbita desaparició del món blocaire, fruit de la desgana que em produeix Pachi, de la falta de temps i del moltíssim que em costa escriure i articular més de tres paraules seguides en català. És literalment des del 16 d'abril que vaig tornar de Barcelona que no el faig anar per a res, la qual cosa m'ha fet descobrir que la vostra llengua no és com muntar en bicicleta, que mai s'oblida.

Ara, quan un lector pel qual sento especial simpatia diu enyorar els meus escrits, a una se li fa petit el cor i agafa les tecles amb moltes ganes i inevitable malaptesa, pensant en sobre què puc escriure que no faci cremar-me per dins.

I si em cremo, colta, l'aftersun està de moda per terres tarragonines.

Només llegir que les JSC demanàven la retirada del cartell d'aquest festival, vaig enyorar profundament el nivell de català que fa un any em permitia insultar a rucs i ruques per igual. 

M'agradaria entendre d'una vegada quin és el motiu pel qual tot socialista tendeix a ridiculitzar qualsevol intent de lluita digna, com és la lluita per la igualtat, concentrant sempre els esforços en les coses més inútils. Vull dir que no seria pas estrany que un xiquet denuncia-pancartes d'aquests arribés a dinar a casa, on sa mare li fes la paella i li recollís tota la merda que escampa (també a casa, sí), mentre el nen veu la preciositat que surt a la "Ruleta de la fortuna", tant curta d'enteniment com de minifaldilla i que gira amb aquella gràcia les lletres que, realment, girarà algú (probablement home) des d'un ordinador.

I apressurant-me per a no ser jo la sexista, dic el mateix d'aquelles nenes que sempre a la paraula"igualtat" a la boca mostren absoluta devoció per aquell gran error de la literatura que ha estat Àngela Vallvey, convençudes que si un Premi Nadal diu que els homes són imbècils de neixement déu ésser cert, esbossant un somriure sempre que algú explica aquell acudit de que els homes són com les gambes.

Com li deia a un amic l'altre dia : "noi, no diguis que no es pot ser més imbècil mentre hagi socialistes que puguin parlar". I vive Dios que mai deixen de sorprendre'm.

New record!!!

No n'he parlat d'això abans perquè vaig pitjor que fatal de temps però, abans de posar el bloc bonic, traduït i aquestes coses, no està de més fer-vos saber que el PSE va aconseguir el seu primer record a la Lehendakaritza del meu petit país : 24 hores sense ser corruptes!!!

Ara, tampoc cal donar botets d'alegria i pensar que potser Patxi no és pas tan dolent, perquè a la vint-i-cinquena hora les coses es van girar.

El nou Govern Basc, el del canvi, va haver de tancar una web que havia creat per a fer-nos saber als bascos de les bondats de la nova era que ens toca viure. I per què? doncs per corruptes i cabrons (i recordo al lector el poc que acostumo a insultar per aquests paratges).

Resulta que el domini de la web estava registrat a les Illes Caimàn i el suport informàtic a una companyia danesa, no té titularitat pública i, a sobre, s'havien passat pel forro els concursos que regulen aquests serveis, cosa que el PNV va trigar menys d'una tarda en descobrir.

Encabat ja sabem, "ha estat una errada", "no hem fet anar fons publics" i aquestes coses que porten dècades dient.

Ara que hi penso... Què vol canviar el PSE al País Basc? les polítiques econòmiques? ens va millor que a ningú. Les socials? no té sentit, aquí la gent viu bé. I aquell invent de la por?? bé, cal dir que jo en tinc una estona i abans no en tenia. Em sembla molt que, coincidint amb Erkoreka, aquests volen canviar el lehendakari i... que les quiten lo bailao.

Errudunak / Culpables

En política, després d'una pifiada molt grossa, no és estrany sentir allò de "no hem de buscar culpables, hem d'aprendre de les errades" i el curiós és que el nombre de vegades que algú repeteixi la frase en qüestió és directamnent proporcional a la responsabilitat que qui la diu té en que tot,  absolutament tot, hagi sortit malament.

A mi, en canvi, ja m'agrada buscar culpables : Eusko Alkartasuna.

I, de pas, em permeteixo dir que de les errades no n'han après gaire, atès que perden vots des del dia que van néixer i continuen pensant que el poble està amb ells. Que són l'alternativa, l'altra cosa, els lluitadors contra el neoliberalisme (liberalisme, vaja) del PNV que, per cert, ha aconseguit una qualitat de vida per als bascos envejadíssima pels socialistes apadrinats per milions de catalans que no han pogut triar res més.

Eusko Alkartasuna, que ha demostrat un desconeixement del poble basc prou més escandalós del que acostuma a demostrar un partit extern, ens ha fotut quatre anys de Patxi per haver fet política sense tenir-ne la més mínima idea (sí, de política tampoc en saben), ficant la pota a coses de curset per a principiants, pensant, tan tan ingenuament, que la paraula "independienteak" dita per tot arreu els faria guanyar el vot de l'esquerra abertzale (potser que s'ajuntessin massa amb ERC i pensessin que amb dir "independència" ja n'hi havia prou?).

A tot plegat se li ha d'afegir la trista idea que el PNV no sap fer oposició i està presidit per un home que només ha estat al lloc indicat al moment oportú. Mireu que, fins i tot, se m'ha passat pel cap enyorar una mica l'Imaz, aquell que volia seduir Espanya, pensant que ell, almenys, és un home preparat, però la publicitat a la camiseta de l'Athletic m'ha fet molt mal.

Res nois i noies, ja em vegueu, animadíssima mirant el futur del meu petit país.Per això crec que, com deia aquell gran amic meu que em corregia el bloc (i que ja no ho fa, per cert) EA hauría de sortir un dia i dir "som uns inútils i no sabem fer res bé". Llavors, potser, els començaria a entendre.

(A la nit el traduiré al basc, hi posaré foto i aquestes coses, que se m'ha fet tard avui)

Hitzak

Se'm comença a fer avorrit el tema que sempre surt a tot arreu sobre si els convergents mai diuen independència i el cert és que no l'acabo d'entendre, perquè aquest és un tema que mai he sentit al meu país. Com he dit alguna vegada, em sembla una auntèntica rucada dir que CiU no és independentista per no dir tal o qual, especialment si els mateixos que qüestionen  això no dubten pas de la espanyolitat de Montilla sense que aquest sobre Espanya no n'hagi dit res.

Els independentistes voten ERC, deuen pensar. I els espanyolistes al PP.

Em crida l'atenció que Junqueras, per exemple, es queixi amb tanta vehemència dels retrets cap a ERC i es quedi tan tranquil, assegurant que també es poden fer retrets als 23 anys de CiU. La diferència és que d'ERC se'n critica el que ha fet i de CiU el que no ha fet mai, el qual em recorda a allò que diuen els pares de "no toquis això que ho trencaràs". Suposo que és la mania de certs partits a actuar sense mirar-ne les conseqüencies. Però bé, si no recordo malament, Junqueras va dir que voldria ser jutjat per la feina que volia fer i no per la feina feta (és fort dir això, oi?).

Si, segons el senyor Junqueras, és important que la gent no independentista no senti la necessitat de lluitar contra l'independentisme (allò de "no que votin independència però que pensin "si surt indepèndencia, tampoc em sembla malament""), és estrany ERC porti anys tancant el seu partit exclusivament al vot independentista. Perquè, si no voteu ERC, no sou independentistes. Penso jo, vaja, que quant menys definida sigui la ideologia d'un partit, més probable és que acumuli vots de diferents sensibilitats i, si aquest partit és dels nostres, no tenim arguments per a criticar-lo. Perquè quan es tracta de fer política, són més importants els vots que "la pressió que sentim al pit quan parlem de la nostra pàtria".

Bé, que "del dicho al hecho hay un trecho", com diuen els castellans. M'agradaria saber, per posar un exemple, quants polítics catalans han fet campanya per respondre en català a tothom i han respost en castellà a un estranger que els ha saludat en un sobrat (que no perfecte) català.

--------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Aspergarria iruditzen hasi zait konbergenteek independentzia esaten dutenentz buruzko gai hori eta egia esanda ez dut guztiz ulertzen. Batez ere, nire Herrian inoiz atera ez den gaia delako hura. Batzuetan esan dudan bezala, CiU independentista ez dela hau edo bestea ez esateagatik astakeri hutsa iruditzen zait, bereziki hori esaten duten berdinek Montillaren espainolitateariz buruzko zalantzerik ez dutenean, harek Espainia hitza inoiz esan ez badu ere.

Independentistek ERC bozkatzen dute, pentsatuko dute. Eta espainolistak PPa.

Atentzioa deitzen dit Junqueras hain lasai gelditzea horrelako keixa indartsua azaltzen duenean ERCri konbergenteek aurpegiratzen dizkieten gauzak direla medio, CiUren 23 urteak kritikatu daitezkela ere bai esanez. Baina desberdintasun handiena ERCk egin duena eta CiUk ez duela egin kritikatzen dela da, gurasoen esaldi horren antza hartuz :"Etzazu ukitu, apurtuko duzula!!". Ondorioak begiratu gabe gauzak egiteko mania duten alderdi horien gauza izango da. Baina hala ere, gaizki gogoratzen ez badut, Junquerasek egin nahi zuenagatik epaituta izan nahi zuela esan zuen, egindakoagatik epaitu beharrean (ez al da fuertea hori esatea?).

Junquerasen arabera, garrantzitsua bada independentistak ez direnek independentismoaren aurka lanik egin nahi ez izatea, ("ez da indepentzia bozkatzea, baizik eta pentsatzea "independentzia ateraz gero, neri bost"), arraroa da ERCk hainbeste urtez ixtea bere alderdia bozka independentistari esklusiboki. Zeren, ERC ez baduzue bozkatzen, ez baitzarete independentistak. Nire ustez, alderdi baten ideologia geroz ta gutxiago definituz probabilidade handiagoak daudela sensibilidade guztietako bozkak lortu ahal izateko eta, alderdi hura gutarra bada, argumentu gutxi dauzkagu bere aurka. Politika egiteak baldin bada kontua, garrantzitsuagoak dira bozkak "gure aberriari buruz hitzegitean bularrean sentitzen dugun presioa" baino garrantzitsuagoak dira.

Espainiarrek dioten bezala, "del dicho al hecho hay un trecho". Gustatuko litzaidake jakitea, adibide bat jartzearren, zenbat politikari kataluniarrak hizkuntzaz ez aldatzeko kanpainia egin duten eta zenbatek erderaz erantzun dioten katalaniera on (ez perfektua) batekin zuzendu zaien atzerritar bateri.