Almenys alguna cosa fem bé

Fa tant de temps que no escric al blog que he hagut de canviar la clau d'access perquè havia oblidat quina era!

Però, de tant en tant, em venen ganes d'escriure en català (cada cop pitjor, per cert). Disculpeu-me doncs si no m'acabo d'explicar bé, des d'abril que no he dit CAP paraula ni una en la vostra llengua i, a sobre, he après una miga o galego, així que ara els confonc. Ei! no se us fa una mica estrany que algú us demani perdó per no escriure correctament en català? Potser venen temps de canvi per a la pobra pàtria!

El cas és que recordant vells temps i vells articles, llegeixo que més d'una vegada i de dues vaig demanar més seny, dient que era inútil bolcar la nostra ira en CiU (finalment Mas és independentista o què?), quan el problema real era el PSC i que, d'arribar mai a aquest punt, confiava en que els bascos seriem prou intel·ligents com per a unir-nos davant de la corrupció i la misèria a la qual històricament ens té acostumats el PSOE.

I, escolteu, potser la cosa no va pas tan malament, al cap i a la fi és exactament el que hem fet : avui dia és estranya la vegada que, entre atacs a l'idioma i uniforms reeducats, el PNV rep garrotades d'un partit basc (ara ja no som nacionalistes, ara som simplements bascos). No en rep ni d'EA tu, ni d'EA! Potser Patxi, sense voler, ha portat una societat amb por de posicionar-se a posicionar-se clar i ràpidament. Ha unit (era el que volia oi? unitat!) els bascos i els espanyols, cadascú amb els seus, però units al cap i a la fi. Lligats i ben lligats.

Ara, amb dos dits de front, us imagineu una colla raonable de gent dient "Que Urkullu es declari independentista!!", mentre el país, literalment, es dilueix? Per sort, aquí no en gastem d'això, ens tornariem bojos si, a més a més d'aguantar els altres, haguessin d'aguantar els nostres. Alguna cosa havíem de fer bé encara!

Bé, aquest Nadal serà la primera vegada que ETB (la nova TVE) no posi Mr Bean en lloc del missatge del Rei. Sempre he dit que la tele és el més democràtic que hi ha, si alguna cosa no t'agrada, es canvia el canal i fet. Ara la televisió és, suposo, com a Cuba : poses un canal i, si alguna cosa no agrada al Govern, el Govern la canvia.

Res tu, uns anyets i tot tornarà a ser normal. I, si no, em guardo una frase de Muguruza, que sempre hi ha sigut i sempre hi serà : encara que estigui tot perdut, sempre ens queda fer nosa. Salut!

Anar de llest i d'altres hippismes

N'estic fins el que no tinc del documental aquell que hi ha per la xarxa i que ens fa veure la conspiració mundial  que els governs ens han preparat al voltant de la grip A i que nosaltres, pobrets mortals d'intelecto inferior al "documentolisto", no arribem a veure.

El fet que la grip A no és pas per a tant ho sabem tots, els tontos també, però el cas és que sempre ha de sortir un amic, company de feina o familiar que asseguri haver-se'n adonat fa temps, encara que no n'haguem tingut notícies fins passades unes setmanes del boom gripal.

La cosa és que aquests mateixos il·luminats, generalment més llargs de llengua que de coneixements matemàtics, no tenen ni la més remota idea de què és una tasa de letalitat i, per tant, els hem de patir lloant documentals que parlen del poc elevat nombre de víctimes mortals que ha causat aquesta nova grip, amb la bandera americana de fons, és clar, obviant completament que quan els governs donàven la veu d'alarme, la grip A es portava a l'altre món el 25% de malalts. Un de cada quatre. Un de cada quatre amb una enfermetat extremadament contagiosa.

Em fan molta ràbia aquests hippies, sempre descobrint conspiracions de la mà de, per exemple, Michael Moore i sense fer anar aquell criteri del que presumeixen per a contrastar la més mínima dada que donen aquests documentals.

Sabeu què em ve al cap ara?  un mail que vaig rebre fa temps. Un noiet (o noieta) escrivia que, si  els 40 milions d'euros per a la superació de la crisi fóssin repartits entre els 40 milions d'espanyols, cada espanyol rebria... 1 milió d'euros!!!! I clar, adèu a la crisi, aquella invenció dels capitalistes per a guanyar diners a canvi de la por(que us sona el discurset?).

Seré punyetera i demano perdò als possibles ofesos, però són aquestes coses les que passen quan els de lletres fan documentals amb números més enllà del déu.I sí, ara la que va de llesta sóc jo, m'ho deixen tan fàcil!

PD: síííí, ho sé, vaig dir que traduiria els textos al basc, necessito temps!

Hole

Amics, amigues, sento (jo més que vosaltres) aquesta súbita desaparició del món blocaire, fruit de la desgana que em produeix Pachi, de la falta de temps i del moltíssim que em costa escriure i articular més de tres paraules seguides en català. És literalment des del 16 d'abril que vaig tornar de Barcelona que no el faig anar per a res, la qual cosa m'ha fet descobrir que la vostra llengua no és com muntar en bicicleta, que mai s'oblida.

Ara, quan un lector pel qual sento especial simpatia diu enyorar els meus escrits, a una se li fa petit el cor i agafa les tecles amb moltes ganes i inevitable malaptesa, pensant en sobre què puc escriure que no faci cremar-me per dins.

I si em cremo, colta, l'aftersun està de moda per terres tarragonines.

Només llegir que les JSC demanàven la retirada del cartell d'aquest festival, vaig enyorar profundament el nivell de català que fa un any em permitia insultar a rucs i ruques per igual. 

M'agradaria entendre d'una vegada quin és el motiu pel qual tot socialista tendeix a ridiculitzar qualsevol intent de lluita digna, com és la lluita per la igualtat, concentrant sempre els esforços en les coses més inútils. Vull dir que no seria pas estrany que un xiquet denuncia-pancartes d'aquests arribés a dinar a casa, on sa mare li fes la paella i li recollís tota la merda que escampa (també a casa, sí), mentre el nen veu la preciositat que surt a la "Ruleta de la fortuna", tant curta d'enteniment com de minifaldilla i que gira amb aquella gràcia les lletres que, realment, girarà algú (probablement home) des d'un ordinador.

I apressurant-me per a no ser jo la sexista, dic el mateix d'aquelles nenes que sempre a la paraula"igualtat" a la boca mostren absoluta devoció per aquell gran error de la literatura que ha estat Àngela Vallvey, convençudes que si un Premi Nadal diu que els homes són imbècils de neixement déu ésser cert, esbossant un somriure sempre que algú explica aquell acudit de que els homes són com les gambes.

Com li deia a un amic l'altre dia : "noi, no diguis que no es pot ser més imbècil mentre hagi socialistes que puguin parlar". I vive Dios que mai deixen de sorprendre'm.

New record!!!

No n'he parlat d'això abans perquè vaig pitjor que fatal de temps però, abans de posar el bloc bonic, traduït i aquestes coses, no està de més fer-vos saber que el PSE va aconseguir el seu primer record a la Lehendakaritza del meu petit país : 24 hores sense ser corruptes!!!

Ara, tampoc cal donar botets d'alegria i pensar que potser Patxi no és pas tan dolent, perquè a la vint-i-cinquena hora les coses es van girar.

El nou Govern Basc, el del canvi, va haver de tancar una web que havia creat per a fer-nos saber als bascos de les bondats de la nova era que ens toca viure. I per què? doncs per corruptes i cabrons (i recordo al lector el poc que acostumo a insultar per aquests paratges).

Resulta que el domini de la web estava registrat a les Illes Caimàn i el suport informàtic a una companyia danesa, no té titularitat pública i, a sobre, s'havien passat pel forro els concursos que regulen aquests serveis, cosa que el PNV va trigar menys d'una tarda en descobrir.

Encabat ja sabem, "ha estat una errada", "no hem fet anar fons publics" i aquestes coses que porten dècades dient.

Ara que hi penso... Què vol canviar el PSE al País Basc? les polítiques econòmiques? ens va millor que a ningú. Les socials? no té sentit, aquí la gent viu bé. I aquell invent de la por?? bé, cal dir que jo en tinc una estona i abans no en tenia. Em sembla molt que, coincidint amb Erkoreka, aquests volen canviar el lehendakari i... que les quiten lo bailao.

Errudunak / Culpables

En política, després d'una pifiada molt grossa, no és estrany sentir allò de "no hem de buscar culpables, hem d'aprendre de les errades" i el curiós és que el nombre de vegades que algú repeteixi la frase en qüestió és directamnent proporcional a la responsabilitat que qui la diu té en que tot,  absolutament tot, hagi sortit malament.

A mi, en canvi, ja m'agrada buscar culpables : Eusko Alkartasuna.

I, de pas, em permeteixo dir que de les errades no n'han après gaire, atès que perden vots des del dia que van néixer i continuen pensant que el poble està amb ells. Que són l'alternativa, l'altra cosa, els lluitadors contra el neoliberalisme (liberalisme, vaja) del PNV que, per cert, ha aconseguit una qualitat de vida per als bascos envejadíssima pels socialistes apadrinats per milions de catalans que no han pogut triar res més.

Eusko Alkartasuna, que ha demostrat un desconeixement del poble basc prou més escandalós del que acostuma a demostrar un partit extern, ens ha fotut quatre anys de Patxi per haver fet política sense tenir-ne la més mínima idea (sí, de política tampoc en saben), ficant la pota a coses de curset per a principiants, pensant, tan tan ingenuament, que la paraula "independienteak" dita per tot arreu els faria guanyar el vot de l'esquerra abertzale (potser que s'ajuntessin massa amb ERC i pensessin que amb dir "independència" ja n'hi havia prou?).

A tot plegat se li ha d'afegir la trista idea que el PNV no sap fer oposició i està presidit per un home que només ha estat al lloc indicat al moment oportú. Mireu que, fins i tot, se m'ha passat pel cap enyorar una mica l'Imaz, aquell que volia seduir Espanya, pensant que ell, almenys, és un home preparat, però la publicitat a la camiseta de l'Athletic m'ha fet molt mal.

Res nois i noies, ja em vegueu, animadíssima mirant el futur del meu petit país.Per això crec que, com deia aquell gran amic meu que em corregia el bloc (i que ja no ho fa, per cert) EA hauría de sortir un dia i dir "som uns inútils i no sabem fer res bé". Llavors, potser, els començaria a entendre.

(A la nit el traduiré al basc, hi posaré foto i aquestes coses, que se m'ha fet tard avui)