Fa tant de temps que no escric al blog que he hagut de canviar la clau d'access perquè havia oblidat quina era!
Però, de tant en tant, em venen ganes d'escriure en català (cada cop pitjor, per cert). Disculpeu-me doncs si no m'acabo d'explicar bé, des d'abril que no he dit CAP paraula ni una en la vostra llengua i, a sobre, he après una miga o galego, així que ara els confonc. Ei! no se us fa una mica estrany que algú us demani perdó per no escriure correctament en català? Potser venen temps de canvi per a la pobra pàtria!
El cas és que recordant vells temps i vells articles, llegeixo que més d'una vegada i de dues vaig demanar més seny, dient que era inútil bolcar la nostra ira en CiU (finalment Mas és independentista o què?), quan el problema real era el PSC i que, d'arribar mai a aquest punt, confiava en que els bascos seriem prou intel·ligents com per a unir-nos davant de la corrupció i la misèria a la qual històricament ens té acostumats el PSOE.
I, escolteu, potser la cosa no va pas tan malament, al cap i a la fi és exactament el que hem fet : avui dia és estranya la vegada que, entre atacs a l'idioma i uniforms reeducats, el PNV rep garrotades d'un partit basc (ara ja no som nacionalistes, ara som simplements bascos). No en rep ni d'EA tu, ni d'EA! Potser Patxi, sense voler, ha portat una societat amb por de posicionar-se a posicionar-se clar i ràpidament. Ha unit (era el que volia oi? unitat!) els bascos i els espanyols, cadascú amb els seus, però units al cap i a la fi. Lligats i ben lligats.
Ara, amb dos dits de front, us imagineu una colla raonable de gent dient "Que Urkullu es declari independentista!!", mentre el país, literalment, es dilueix? Per sort, aquí no en gastem d'això, ens tornariem bojos si, a més a més d'aguantar els altres, haguessin d'aguantar els nostres. Alguna cosa havíem de fer bé encara!
Bé, aquest Nadal serà la primera vegada que ETB (la nova TVE) no posi Mr Bean en lloc del missatge del Rei. Sempre he dit que la tele és el més democràtic que hi ha, si alguna cosa no t'agrada, es canvia el canal i fet. Ara la televisió és, suposo, com a Cuba : poses un canal i, si alguna cosa no agrada al Govern, el Govern la canvia.
Res tu, uns anyets i tot tornarà a ser normal. I, si no, em guardo una frase de Muguruza, que sempre hi ha sigut i sempre hi serà : encara que estigui tot perdut, sempre ens queda fer nosa. Salut!

