"Treblinka no era un camp de concentració, Treblinka era una màquina de matar".
Aquesta màquina va començar a funcionar el 24 de juliol de 1942 a 38 kms al noroest de Polònia. Encara que el desenvolupament de la història ha fet d'Auschwitz símbol quasi únic de la tragèdia jueva, Treblinka va ser el més semblant que havia, aleshores, a l'infern. Era un dels camps de la "Operació Reinhard" , el que implicava un control proper per part del Führer i de la seva mà dreta, Heinrich Himmler, així com l'haver sigut dissenyat amb l'únic fi de l'extermini.
Entre el 22 de juliol de 1942 i el 3 d'octubre del mateix any, Treblinka va rebre 310.000 jueus des del guetto de Varsovia. L'Unterschaführer Franz Suchomel explicava que "mentre cinc mil jueus arribavan a Treblinka, tres mil morien als vagons. Dels que baixaven del tren, la meitat eren morts i l'altra meitat bojos".
Una vegada al camp, les persones eren divides en “Sonderkommandos” segons la feina que havian de portar a terme : n'hi havia que s'encarregaven de treure les dents d'or als morts, d'altres havien de ficar-los al forn... La quantitat de jueus que arribaven creixia a tal velocitat que, fins i tot alguns dies, havian d'esperar fora de la càmera de gas perquè no donaven a bast. Al setembre es van construir noves càmares capaces d'exterminar 3.000 persones en dues hores. L'olor era apreciable a un radi de deu kilometres. Treblinka va ser operatiu fins al 19 d'octubre de 1943.
Recordo un documental on L'Unterschaführer Franz Suchomel, que va operar a Treblinka, cantava una cançó que les SS obligavan a aprendre a cada un dels prisioners:
Aquesta màquina va començar a funcionar el 24 de juliol de 1942 a 38 kms al noroest de Polònia. Encara que el desenvolupament de la història ha fet d'Auschwitz símbol quasi únic de la tragèdia jueva, Treblinka va ser el més semblant que havia, aleshores, a l'infern. Era un dels camps de la "Operació Reinhard" , el que implicava un control proper per part del Führer i de la seva mà dreta, Heinrich Himmler, així com l'haver sigut dissenyat amb l'únic fi de l'extermini.
Entre el 22 de juliol de 1942 i el 3 d'octubre del mateix any, Treblinka va rebre 310.000 jueus des del guetto de Varsovia. L'Unterschaführer Franz Suchomel explicava que "mentre cinc mil jueus arribavan a Treblinka, tres mil morien als vagons. Dels que baixaven del tren, la meitat eren morts i l'altra meitat bojos".
Una vegada al camp, les persones eren divides en “Sonderkommandos” segons la feina que havian de portar a terme : n'hi havia que s'encarregaven de treure les dents d'or als morts, d'altres havien de ficar-los al forn... La quantitat de jueus que arribaven creixia a tal velocitat que, fins i tot alguns dies, havian d'esperar fora de la càmera de gas perquè no donaven a bast. Al setembre es van construir noves càmares capaces d'exterminar 3.000 persones en dues hores. L'olor era apreciable a un radi de deu kilometres. Treblinka va ser operatiu fins al 19 d'octubre de 1943.
Recordo un documental on L'Unterschaführer Franz Suchomel, que va operar a Treblinka, cantava una cançó que les SS obligavan a aprendre a cada un dels prisioners:
Frei in die Welt geschaut
Marschieren Kolonnen zur Arbeit.
Für uns gibt es heute nur Treblinka,
Das unser Schicksal ist.
Wir hören auf den Ton des Kommandanten
Und folgen dann auf seinen Wink.
Wir gehen Schritt und Tritt zusammen für das,
Was die Pflicht von uns verlangt.
Die Arbeit soll hier alles bedeuten
Und auch Gehorsamkeit und Pflicht,
Bis das kleine Glück
Auch uns einmal winkt.
Quan l'oficial de les SS va acabar de cantar-la, es va dirigir al periodista i li va dir :"N'ha de prendre nota senyor, només vosté i jo en tot el món sabem aquesta cançó".
0 comentarios:
Publica un comentari