(Si algú té interés en saber què diuen al comunicat, el traduiré. Si no, no, que és molt llarg hehe)
Euskal futbolariok gure nazioa munduaren aurrean ordezkatzeko dugun nahia eta borondatea argiki plazaratu izan dugu urtez urte antolatu izan diren lehia ezberdinetan. Bide honetan eman diren pausoak nabarmenak izan dira, azken urratsa pasa den urtean eman genuelarik.
Urratsak urrats, egun euskal futbolariok bizi dugun errealitatea gure nahi eta borondatetik oso urrun kokatzen dugu. Gaur egun Euskal Herri osoko futbolariak biltzen gaituen futbol federaziorik ere ez dugu.
Euskadiko Futbol Federazioak ez ditu aintzat hartzen Nafarroa Garaia, Lapurdi, Behe Nafarroa eta Zuberoan dauden futbol taldeak. Halere, ustez pausoak emateko borondateak bultzaturik, gaur gaurkoz nazio mailan aritzen den gizonezkoen selekzioa osatzerakoan zazpi euskal lurraldeetako futbolariak hartzen dira kontutan. Zentzu horretan ulertu behar da pasa den urtean eman genuen urratsa, hortik dator EUSKAL HERRIKO SELEKZIOAren izena eta izana.
Euskadiko Futbol Federazioko kideek futbolarion ordezkaritza batekin bilkura egin zuten irailean. Aurtengo gabonetako partidari begira gauzak nola zeuden azaldu asmoz bi aukera posible jarri zitzaizkigun mahai gainean: bata, aurten iazko aurrera pausoari muzin egin eta “Euskadi” izenarekin jokatzea eta bestea, hori onartu ezean, aurten partidarik ez jokatzea. Beren hitzetan, ez zeuden erabat ados bi aukeretako inorekin, baina ez omen dute beste irtenbiderik.
Garbi azaldu zitzaigun zergatik eta nork aginduta aldatu behar zen “Euskal Herria” izena,
baina atal honen zehaztapenak Euskadiko Futbol Federazioari dagozkio azaltzea, gu ez gara horretan sartuko.
Gaur egun euskal kirolariak batuko gaituzten federazio nazionalik ez egoteaz gain, egungo Euskal Autonomi Erkidegoko federazioetatik ez dago borondate eta asmorik norabide horretan pausoak emateko. Are gehiago, norabide honetan emaniko aurrera pausoetan atzera egin nahi dute.
Gaur egun izenaren aitzakian atzera egin nahi dutenak, bihar osaketaren baitan (zazpi herrialdetako futbolariak kontutan hartzen ditu egungo selekzioak) ere atzera egin eta Euskal Autonomi Erkidegoko selekzio bat osatu nahiko dute agian; beste hainbat kiroletan gertatzen den bezala.
Euskal Herriko kirolariok ez gaude prest atzera egiteko. Guk zazpi herrialde eta 21.000km²-k osatzen duen nazioa ordezkatu nahi dugu eta horrek gaur eta orain “Euskal Herria” izena du.
Guztiok dakigu “Euskal Herria” izenarekin zein arazo dagoen. Instituzioetatik “Euskadi” hitza, terminoa, mamiz hustu dute. Gaur egun Araba, Behe Nafarroa, Bizkaia, Gipuzkoa, Nafarroa Garaia, Lapurdi eta Zuberoak osatzen duten nazioari “Euskal Herria” deritzo.
Horren adibide, esaterako:
- Urriaren 25ean Gasteizko Gobernutik antolaturiko ekitaldian “Euskal Herria” hitzak osatu zituzten herritarren parte hartzearekin.
Edota:
- Iaz, Bilboko kaleak bete zituzten milaka euskal zaleek “Euskal Herria nazio bat
selekzio bat” aldarrikatu zuten.
Pasa den urtean, EFF-k eta jokalariok hala adostuta, euskal selekzioak aurrera pauso bat eman zuen “Euskal Herria” izena bere eginaz eta aurten “Euskadi” izenarekin jokatzea atzera pausoa litzateke.
Zergatik behartu nahi gaituzte Euskal Herriko kirolariak atzera egitera?
Euskal Herriko kirolariok ez gaude prest atzera egiteko. Iaz errealitate bihurtu genuen ametsa, ez dugu berriro amets bihurtzen utziko. Kirolariok ez dugu atzera egingo.
Euskal Herriko futbolariok gure hitzari eta konpromisoari eusten diogu Euskal Herriaren eta zaleen aurrean. Gaur arte eginiko bideari eutsi eta aurrera pausoak emateko prest gaude.
Aukeratuak izaten garen heinean, partidak jokatzeko prest gaude, hori da gure nahia.
Bazekiten, esan genielako, atzera egiteak aurten partidarik ez jokatzea ekar zezakeela. Guk, aurreko urtean beraiekin adostu genuen erabakia mantentzeko eskatzen diegu, Euskal Herriko Selekzioak, nazioarteko txapelketa ofizialetan herri gisara parte hartzeko aukera izatea lortzeko bidean atzera egin ez dezagun.
Beraiek hartu dute atzera egiteko erabakia, beraiek dira emandako hitza bete ez dutenak eta orain, haiei dagokie zuzentzea. Hala ez bada, gu ez gara partida jokatzera joango. Eta beraiena izango da ardura.
Euskal Herriko Futbolariak
Aitor OCIO Athletic
Ander ALAÑA Eibar
Ander ITURRASPE Athletic
Ander MURILLO Athletic
Andoni IRAOLA Athletic
Aritz ADURIZ Mallorca
Armando RIBEIRO Athletic
Arnaud BARSACQ Angelu Genets
Asier SANCHEZ Eibar
Carlos GURPEGI Athletic
Carlos MARTINEZ Real
Dani ESTRADA Real
David LOPEZ Athletic
Eñaut ZUBIKARAI Real
Fernando AMOREBIETA Athletic
Fernando LLORENTE Athletic
Fran YESTE Athletic
Gaizka GARITANO Alaves
Gari URANGA Castellon
German BELTRAN Eibar
Gorka ELUSTONDO Real
Gorka IRAIZOZ Athletic
Gregory LEFEBRE Angelu Genets
Iban FAGOAGA Alavés
Igor GABILONDO Athletic
Iñaki LAFUENTE Athletic
Iñaki MUÑOZ Athletic
Iñigo DIAZ DE CERIO Reala
Iñigo KALDERON Alavés
Iñigo VELEZ DE MENDIZABAL Athletic
Ion VELEZ Athletic
Jabi CASAS Athletic
Jabi MARTINEZ Athletic
Jerome ARANZET Baiona Aviron
Jerome LALANE Baiona Aviron
Jon ANSOTEGI Real
Jon URZELAI Eibar
Joseba DEL OLMO Athletic
Joseba ETXEBERRIA Athletic
Joseba GARMENDIA Athletic
Josu ETXANIZ Eibar
Josu SARRIEGI Panathynaikos
Julien LAPORTE Baiona Aviron
Koikili LERTXUNDI Athletic
Laurent SAUTIER Angelu Genets
Marc ESTRADE Baiona Aviron
Markel ROBLES Eibar
Markel SUSAETA Athletic
Maxime PAGEAULT Angelu Genets
Mikel ARANBURU Real
Mikel BALENTZIAGA Athletic
Mikel GONZALEZ Real
Mikel LABAKA Real
Nicolas LAFITTE Angelu Genets
Pablo ORBAIZ Athletic
Raul GARCIA Eibar
Roberto MARTINEZ "TIKO" Eibar
Roberto PAMPIN Eibar
Sebastien CAMIADE Baiona Aviron
Sendoa AGIRRE Hércules
Txema AÑIBARRO Eibar
Txiki LOMBRAÑA Eibar
Unai ALBA Hércules
Unai EXPOSITO Hércules
Ustaritz ALDEKOAOTALORA Athletic
Xabi PRIETO Real
Xabier CASTILLO Real
Xabier ETXEITA Athletic
Ximun DUHOUR Baiona Aviron
Zigor GOIKURIA Eibar
Sinatzaileekin bat egiten dute duten emakumezko futbolariak
Ainhoa MATEOS Realeko jokalaria
Ainhoa TIRAPU Athletic-eko jokalaria
Aintzane ENCIAS Realeko jokalaria
Amaia LAMBARRI Athletic-eko jokalaria
Amaia OLABARRIETA Athletic-eko jokalaria
Ana MAGAÑA Realeko jokalaria
Andere LEGINA Athletic-eko jokalaria
Ane ORBEGOZO Realeko jokalaria
Ane ORMAZABAL Realeko jokalaria
Arrate RUEDA Athletic-eko jokalaria
Eba FERREIRA Athletic-eko jokalaria
Eider HIDALGO Athletic-eko jokalaria
Eleia GANGOITI Athletic-eko jokalaria
Eli IBARRA Athletic-eko jokalaria
Eli SARASOLA Realeko jokalaria
Erika VAZQUEZ Athletic-eko jokalaria
Estibalitz AIZPURUA Realeko jokalaria
Evelyn SANTOS Realeko jokalaria
Garazi UNIBASO Athletic-eko jokalaria
Gurutze FERNANDEZ Levanteko jokalaria
Iragarne PIÑERO Athletic-eko jokalaria
Iraia ITURREGUI Athletic-eko jokalaria
Irene PAREDES Realeko jokalaria
Irune MURUA Athletic-eko jokalaria
Itsaso GARCIA Realeko jokalaria
Itxaso NAVASKUES Athletic-eko jokalaria
Joana FLABIANO Athletic-eko jokalaria
Larraitz LUCAS Realeko jokalaria
Leire LANDA Realeko jokalaria
Maialen ZELAIA Realeko jokalaria
Maite LIZASO Realeko jokalaria
Marta DOKANDO Athletic de Madrid-eko jokalaria
Marta MORENO Athletic-eko jokalaria
Naiara ELGORRIAGA Realeko jokalaria
Nekane DIEZ Athletic-eko jokalaria
Nerea PEREZ Athletic-eko jokalaria
Oihana GALDONA Realeko jokalaria
Paula MATEO Athletic-eko jokalaria
Sandra GARCIA Athletic-eko jokalaria
Sandra RAMAJO Realeko jokalaria
Sokoa GARATE Realeko jokalaria
Sonia LOPEZ Realeko jokalaria
Tzibi JUARISTI Athletic-eko jokalaria
Vanesa RODRIGUEZ Athletic-eko jokalaria
Zuriñe GIL Athletic-eko jokalaria
Sinatzaileekin bat egiten duten futbolari ohiak
Agustin ARANZABAL Realeko jokalari ohia
Agustin GAJATE Realeko jokalari ohia
Aitor FRESAN Osasunako jokalari ohia
Aitor HUEGUN Athletic-eko jokalari ohia
Aitor LARRAZABAL Athletic-eko jokalari ohia
Aitor LOPEZ REKARTE Realeko jokalari ohia
Andoni LAKABEG Athletic-eko jokalari ohia
Antonio KARMONA Alaveseko jokalari ohia
Arantza ANDRES Athletic-eko jokalari ohia
Asier GARCIA FUENTES Athletic-eko eta Osasunako jokalari ohia
Belen GONZALEZ Athletic-eko jokalari ohia
Bittor ALKIZA Athletic-eko eta Realeko jokalari ohia
Bixente OIARZABAL Eibarko jokalari ohia
Bixio GORRIZ Realeko jokalari ohia
Edorta IBARRONDO Osasunako jokalari ohia
Egoitz SUKIA Eibarko jokalari ohia
Endika GUARROTXENA Athletic-eko jokalari ohia
Galder IZAOLA Eibarko jokalari ohia
Igor ARENAZA Eibarko jokalari ohia
Igor JAUREGI Realeko jokalari ohia
Iker SARRIEGI Realeko jokalari ohia
Iñaki ZABALA Realeko jokalari ohia
Inaxio KORTABARRIA Realeko jokalari ohia
Iñigo ARRIOLA Eibarko jokalari ohia
Ismael URZAIZ Athletic-eko jokalari ohia
Jabi GURUZETA Realeko jokalari ohia
Javier OLAIZOLA Mallorcako jokalari ohia
Jokin URIA Realeko jokalari ohia
Jon PEREZ BOLO Athletic-eko jokalari ohia
Joseba ARREGI Eibarko jokalari ohia
Joseba LIZASO Eibarko jokalari ohia
Juanjo ELGEZABAL Athletic-eko jokalari ohia
Leire ZABALA Athletic-eko jokalari ohia
Luis Mari LOPEZ RECARTE Realeko eta Bartzelonako jokalari ohia
Lutxo ITURRINO Athletic-eko eta Realeko jokalari ohia
Manu URBIETA Realeko jokalari ohia
Maria GOÑI Lagunak-eko jokalaria ohia
Mikel ETXABE Eibarko jokalari ohia
Mikel LASA Athletic-eko, Realeko eta R. Madrid-eko jokalari ohia
Mikel LOINAZ Realeko jokalari ohia
Nerea ONANDIA Athletic-eko jokalari ohia
Oskar ARTETXE Eibarko jokalari ohia
Ritxi ARRIEN Athletic-eko eta Realeko jokalari ohia
Ritxi MENDIGUREN Athletic-eko jokalari ohia
Xabi Oliden Eibarko jokalari ohia
Xanti BAKERO Realeko jokalari ohia
11 comentarios:
Això aquí és impensable, malauradament. La consciència de Països Catalans és gairebé testimonial. Els espanyols han fet molt bé la seva feina. Només un fet extraordinari podria capgirar la situació. O no, vés a saber.
Enhorabona!
Kaixo,
jo, a mesura que passen les hores, m'ho miro amb més prudència. Perquè a veure, amb el que diuen al comunicat (que és claríssimament sobiranista, què faran els convocats a la selecció espanyola?
Tradueixo, com a exemple, la frase en negrita del comunicat:
"Euskal Herriko kirolariok ez gaude prest atzera egiteko. Guk zazpi herrialde eta 21.000km²-k osatzen duen nazioa ordezkatu nahi dugu eta horrek gaur eta orain “Euskal Herria” izena du."
"Els esportistes d'Euskal Herria no estem disposats a tirar enrere. Nosaltres volem representar la nació que té set terres(províncies) i 21.000 km2 i avui i ara té el nom d'Euskal Herria"
I què faran els convocats a Espanya?
N'hi ha d'aquests però que vagin convocats amb Espanya?
Tampoc ho veig tant contradictori... ells volen representar la seva nació, però mentre no poden, tampoc trobo tant greu que es vulguin guanyar la vida jugant amb Espanya... Encara que jo no suportaria haver de jugar amb tot de rojigualdas animant a l'equip i tota aquella gent i ambient que envolta la selección.
Kaixo. Txelo.
Dubto que els que estiguin convocats amb Espanya se'ls deixi triar i sí és pogués s'hauria d'acceptar la seva decisió.
Desgraciadament aquí no percebo la consciència de països catalans més que com a unitat cultural i prou.
Jo sí que ho veig contradictori... Si ara fossin una mica llestos, els que van a la selecció espanyola no haruíen de celebrar els gols. No dic que no hi vagin, sinó que hi vagin i que tothom vegi que els bascos no celebren els gols d'espanya. Que hi són per força. Però no ho faran.. A sobre, entre els firmants n'hi ha que no són nascuts al país basc i, per molt bascos que se'n sentin, els estan criticant una barbaretat (Joseba Llorente, per exemple)
Potser serà convenient recordar que la llengua pròpia d'Anglet com de Baiona és l' occitana (gascona) i no l'eusquera. En gascon, Baiona és Baiona e Angelu és Anglet.
Salutacions
Tens raó Joan. A més a més, la llengua tradicional de Laredo és el basc.
També recordar que l'origen etimologic de Toulousse és basc, "Tolosa", així com d'innumerables pobles de la província de Lleida. Salutacions.
Doncs mira, crec que en Joseba Llorente ha estat convocat amb l'espanyola.
Sobre el que diu Joan deu Peiroton, ja n'havia sentit a parlar, que en aquestes ciutats es parlava gascó i el basc hi va arribar amb la revolució industrial. Les considereu integrants d'Euskal Herria? Els nacionalistes occitans no hi estan pas a favor, encara que segurament allí deu estar més viu el sentiment basc que gascó o occità.
Home del sac, aquí tens més informació al respecte.
"Existen varias explicaciones sobre el significado del nombre de Bayona: en 842 los vikingos realizaron una incursión en Lapurdum y se establecieron fuera de la ciudad en las orillas del río. Necesitaban un puerto, que fue nombrado en honor de su líder, Björn, originando Björhamn, luego Baionam y finalmente Baiona. También podría tratarse de un aumentativo vasco o gascón del latín Baia (gran extensión de agua) o un nombre derivado del vasco Ibaiona (buen río) o Ibaiune (lugar del río).[1]
En el siglo IX es ocupada por los vikingos, lo que transmitió a sus habitantes los secretos de su construcción naval. Recuperada por el duque de Vasconia Guillermo Sancho casi un siglo después, pasa a ser la capital del vizcondado de Labort.[1]
Durante años formó parte del ducado de Aquitania, el cual pasó a dominación inglesa en 1155, desarrollándose como importante puerto, hasta que Dunois, durante el reinado de Carlos VII de Francia, la conquistara el 21 de agosto de 1451 para la corona de Francia, último capítulo de la Guerra de los Cien Años."
"Amb el seu nom clarament basc (ibai ona significa riu bo en basc), Baiona s'ha trobat històricament a la frontera lingüística entre el gascó i el basc. Al principi de l'edat antiga formava part del domini del basc (o de llengües del grup del basc) com bona part de la Gascunya, però amb la romanització van passar al domini del llatí que va acabar transformant-se en el gascó, que és precisament el dialecte occità més influït pel basc. A partir de finals del segle XVIII la ciutat va créixer i es va convertir en un centre industrial i portuari, capital econòmica del territori de Lapurdi i de bona part del País Basc francès, atraient prou immigració basca com per que la llengua basca hi predominés des d'aleshores sobre el gascó (no sobre el francès, que ha acabat imposant-se a tota la República)."
"La llengua tradicional de la conurbació formada per Biàrritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) és l'occità (gascó), segons les enquestes filològiques dels segles XIX i XX (veg. en particular l'Atlas linguistique de la Gascogne), però hi ha una forta presència del basc deguda a una immigració rural recent del rerepaís bascòfon. En tot cas la llengua dominant hi és el francès des del segle XX. Els moviments culturals locals reivindiquen l'occità i el basc i han obtingut una retolació trilingüe en francès, en basc i en occità."
Que el nom de Laredo sigui basc no és gaire evident. Podria venir deu romanic glaretum: arenal, segon l'eminente latinista laredano Juan Abad Barrasús Q.E.P.R. No crec que el basc hagi mai estat parlat més a l'oest del Nervion. Ja una gran part de las encartacions no presenta cap rastre de topònim basc. E sabem tots que el pseudo Zelaia càntabre, Selaya al confin del país passiec, no n'és un (*Sel del Haya > Sel'l aya > Selaya).
Quant a Tolosa, no és tampòc evident que el toponim sigui basc, no crec que la vila guipuscoana tingui un nom basc. Es debatut. Va poder cambiar de nom per prendre l'actual després de la victòria de les Naves de Tolosa que, com sabreu, va tindre lloc en el valle de la Losa. la losa va donar tolosa per confusió amb el nom de la capital occitana.
Muchas Gracias por citar a mi padre Juan Abad Barrasus, como bien dice usted, eminente latinista laredano.
Y añado más "injustamente olvidado"
Creo que su historia sobre laredo y el monasterio de Santa María del Puerto de Santoña son piezas claves en el estudio de la españa medieval.
glaretum@hotmail.com
Publica un comentari