Simplement Miguel R.V

Porto setmanes volent fer un ranking de les manipulacions més vergonyoses que he vist als mitjans de comunicació. N'hi ha tantes i tan tan tan vergonyoses que, al poc de començar, me n'adono que no sabré pas quines triar per a formar el meu Top 10. Tot i això, mentre donava voltes a la idea, he recordat una història divertidíssima que va succeir a Donostia mateix i que mereix tornar a ser contada.

El 15 d'octubre de 2007 M.R.V., de 28 anys i militar al quarter donostiarra de Loiola, anava cap a casa a això de les 22:00 quan va rebre un tret a prop de la clavícula i amb sortida per l'omóplat. No dic que rebre un tret em sembli divertit, és clar. El xiquet, com és normal, es va intentar defensar disparant dues vegades, amb el que va aconseguir que els - deia ell - autors de l'atemptat marxessin corrent i amb la cua entre les cames. Llavors vinga a sortir diaris i ràdios, que si ETA això, que si pobret noi, que si els bascos allò i bla bla bla. Ja sabeu, el de sempre.

La cosa va canviar amb l'arribada de la Ertzaintza al lloc i, especialment, amb la inestimable ajuda del ferit que, d'haver nascut un minut abans, hagués nascut mico. Bé, explicava Miguel R.V que dos persones de "la ETA" (perquè els etarres mai ho són presumptament) van sortir darrere d'uns arbustos i van intentar disparar-li al cap. Ell, valent home de bé, va reaccionar aconseguint així apartar la pistola de la seva cara i que finalment fos ferit, netament, a l'espatlla.

El problema va venir quan la policia va comprovar que, els arbustos dels quals havien sortit els etarres, estaven intactes i a sobre podats. També va ser curiós el fet de no trobar-hi cap casquet de bala, tret dels del militar mateix, que va disparar - deia - en defensa pròpia. A més a més, segons el metge, la bala va entrar per la part esquerra de l'espatlla i va sortir per la part dreta de l'omòplat, essent disparada des d'una distància molt curta. La Ertzaintza sabia, com hagués sabut més d'un fan de CSI, que la trajectòria de la bala no es corresponia pas amb la declaració donada per la víctima. Més aviat, semblava com si el mateix braç dret de Miguel R.V. hagués efectuat el tret contra la seva espatlla. De l'amic que va anar a ajudar-lo i va situar l'agressió on no tocava, ni en parlem. De fet, la mateixa víctima es va equivocar en una ocasió sobre el lloc on havia estat a punt de morir.

Quan la premsa ja descartava ETA, però insistia en la falta de seguretat dels militars al País Basc, el telèfon mòbil del nostre heroi va acabar d'aclarar l'assumpte : la realitat va ser que aquest home es va fotre el tiro ell mateix per a culpar a ETA i poder demanar així el trasllad a un altre lloc, ja que no semblava gaire disposat a fer-se'n càrrec de les conseqüències d'una nit boja. El que passa és que el pobret, va acabar fent el ridícul davant tothom. Em recorda una mica a aquells lladres americans que, de tan sapastre i tan estúpids, s'acabaven fent entranyables.

Per cert, uns mesos abans, havia estat detingut per problemes amb l'autoretat, a l'estil "si no me pide el carnet la Guardia Civil, nada!!", delicte que va afegir a la seva llista, junt amb els antecedents per drogues (això últim explica moltes coses).

Vaig trobar la història tan divertida que em va fer pena comprovar com els mitjans de comunicació espanyols es quedaven només amb la part del tret. Però bé, no passa res, ni és el primer ni l'últim militar que s'autodispara en nom d'ETA. L'essència dels militars espanyols. La Espanya cañí. La cabra i el bombo a la capital guipuscoana.