És una pregunta que tota persona basca s'ha hagut de sentir alguna vegada i que jo, personalment, vaig prometre no respondre mai més. Principalment perquè la trobo ofensiva i demagògica, però, sobretot, perquè la trobo estúpida. L'estupidesa és infinita, diuen.
Els bascos, que per si algú no ho sap ens hem criat a occident (a vegades, fins i tot, al mateix estat), no som pas diferents dels nostres veïns europeus. No almenys en el que fa a principis . La sola idea d'haver de dir-ho ja és ridícula, o és que li pregunten a algú més que en pensa de la violència? Home, és clar, a Alemanya o Anglaterra és molt lleig fotre un cop a algú que passeja tranquil·lament pel carrer, però al País Basc... uf! a saber, igual és una cosa ben normal, esport rural del segle XXI. Au va!
Nosaltres, com qualsevol europeu, no estem a favor de la violència si no forma part d'una revenja, del legítim dret a sentir (que no exercir) odi i reclamar venjança quan considerem que algú ens ha donat pel sac. Perquè a veure, a què ve fotre's les mans al cap quan Batasuna diu que ETA mata per culpa d'Espanya quan després uns radicals omplen un tren de dinamina i tothom assenyala el PP? Si la llei antiterrorista s'hagués aplicat l'11-M, el 70% d'espanyols complirien ara condemna. És més, deixo una qüestió a l'aire : i si l'11-M hagués estat cosa d'ETA, algú se n'hagués recordat de les misèries del Govern Espanyol? Què passa? que els àrabs maten amb més raó?
La justificació de la violència és totalment humana, que no vol dir bona, sinó humana. I subjectiva: tinguem en compte que els mateixos que accepten amb bon ulls la tortura practicada als presoners bascos, ens els podem trobar a una manifestació cridant a favor del tancament de Guantànamo megàfon inclós, perquè pensaran que els bascos s'ho mereixen i els àrabs no, que tenen drets. Els milions de persones que diuen "Israel s'està defensant", veuen una barbaritat en que un grup molt petit (quasi inexistent) de bascos pensi que ETA els defensa a ells. M'avançaré a les crítiques i us diré que Israel, defentsant-se o no, mata. Mata. Mata. Mata. Roba la vida a milers de persones. Mata. I sí, Palestina també. Ara ja és a la vostra mà dir, segurament amb raó, que no té cap més remei, que es defensa de tal i també per qual, entreu quan vulgueu en el terreny de la justificació, però encabat no us foteu les mans al cap quan d'altres facin el mateix. O què passa? que tenir raó és un bon motiu per a ser violent? a ells ningú els hi pregunta si estàn a favor de la violència ni que en pensen.
Inevitablement, hauré d'explicar què vol dir "estic/estem en contra de tot tipus de violència". Perquè clar, a qualsevol lloc del món, dir la frase en qüestió és una cosa normal, fins i tot honrada, extreta del vademécum del políticament correcte i mereixedora de l'estéril afalac. Però, oh! arribats al País Basc, el món a l'inrevés, l'afirmació dóna per a il·legalitzar un partit sencer i acusar de terroristes als culpables de tal insult als drets humans. Doncs bé: al País Basc vol dir exactament el mateix que a Catalunya o Castella, vol dir "estic / estem en contra de tot tipus de violència".
Res, que ja veieu com m'emprenyo jo soleta. Quasi 40 línies per a dir que els bascos som gent normal, tan violenta com qualsevol gent d'occident, perquè al cap i a la fi només som humans i us prometo, ho juro, que no ens hem criat entre llops. Però tot i això, tot i aquest escrit, he de dir que no, que jo no estic a favor de la violència. Llei de vida. Coses de bascos i demagògies vàries.
20 comentarios:
Si algun espanyol et pregunta això, pregunta-li que et respongui primer si ell està a favor d'utiltizar la violència i la coacció per tenir a altres pobles sota el domini del seu estat.
Recordas que no fa gaire et vaig parlar de George Lakoff i els marcs mentals?. Donç justament d'aixó es tractaba.
Estem parlant de la construcció de marcs mentals que condicionan la racionalitat de les masses i les fa dòcils i maleables.
Els mateixos marcs mentals que fan que la campanya "si tu no hi vas, ells tornen" tingui un èxit aclaparador quant tots sabem que a nivell nacional i econòmic, les diferencies entre PSOE i PP, son pràcticament inexistents.
Hauries de reservar aquesta explicació per a algú que no t'entengui, em penso que la majoria dels que et llegim no fem aquests tipus de preguntes.
Per a nosaltres (països catalans en general)també és molt injust haver de suportar totes les collonades que es diuen des d'Espanya i que els bascos pogueu tenir la clau de la caixa sense que ningú ho posi en dubte. Tots sabem per què ho teniu (tú mateixa ho has expressat en algun post), i ningú us discuteix aquest dret adquirit. És una pena, però a Euskal Herria li resulta útil la existència d'ETA i, especialment a Espanya, també li interessa (té el personal distret moltes hores). A mí tampoc m'agrada la violència, però si Terra Lliure fos un grup operatiu, tindríem el concert econòmic i no sortiríem a les portades de La Razón, ABC, Telemadrid o Libertad Digital amb estupideses vàries destinades a fomentar l'odi envers nosaltres. I això em toca molt, moltíssim, els collons haver-ho de dir.
Josep, mentre escrivia recordava allò dels marcs mentals, tot un encert.
Josep Puigvert, clar que els lectors d'aquest bloc no necessiteu aquesta explicació, us trobo a tots simpàtiquíssims, inteligentíssims i guapíssims hehe, però volia expresar una opinió i m'he imagina't amb un d'aquests que pregunten coses rares.
Tens (tristament) raó en el que dius. Pujol un dia va dir que, per a tenir una situació econòmica com la nostra, haurieu d'estar disposats a posar 950 morts sobre la taula. Se'n va fer estrany que ho digués. Un altre convergent, no recordo qui, també ho va dir i jo crec que malauradament, Espanya no respon a res més.
Només una petita referència més al conflicte àrabo-israelià, perquè crec que no el tractes en la justa mesura. Els israelians maten, igual que ho fan els palestins. I sí, maten, maten, maten. Però hi ha una diferència molt important: si ells no maten, moren. Aquí hi ha la supervivència en joc. I a Euskal Herria, la supervivència està en mans de vosaltres mateixos, tal i com us ho mostra la existència (encara) del poble català. Encara que sigui sota la pressió de la bota espanyola, la forma de vida occidental està assegurada, i la pervivència de la mentalitat basca dins l'àrea dels països occidentals està només a les vostres mans.
"I sí, Palestina també. Ara ja és a la vostra mà dir, segurament amb raó, que no té cap més remei, que es defensa de tal i també per qual, entreu quan vulgueu en el terreny de la justificació, però encabat no us foteu les mans al cap quan d'altres facin el mateix."
Josep, ja ho dic tot al post, però Israel, com la Rahola, semblen intocables,
Els israelians, maten, maten i maten...per sobreviure. Els palestins maten, maten i maten...també per sobreviure.
A)Com ho solucionem?....
B)Quí vacrear el problema?....
A)No hi ha solució pacifica. La situació ha arribat a un punt que només se solucionará amb la desaparició d'un dels implicats.
B) Europa i la seua mala conciencia, fent-ho pagar als palestins, que, no us ho perdeu, son els veritables descendents dels semitas de la diáspora dels temps dels romans. Daspora molt menys extensa del que ens volen fer creure. Quant els romans destruïren el temple de Jerusalem i dispersaren als jueus, aquests no vingueren pas a Europa, sino que es dispersaren per les rodalies de Palestina, i la mateixa Palestina. Tot aixó de la daspora europea dels jueus de Palestina neix a finals del S-XIX amb Theodor Herzl, pare del sionisme.
Com tots els mals del Segle XX, l'orígen es troba al romanticisme noucentista i les filosofies utòpiques anteriors : el comunisme, el feixisme, el nazisme, el sionisme, etc... Ara: compte, que aquí hi ha també l'orígen del catalanisme i el basquisme. Hi ha derivacions perilloses, però jo sóc dels que pensa que és millor tenir un enclavament occidentalitzat en un territori que, a la llarga, serà font de conflicte inevitable.
No vull allargar-me, no perquè consideri que no valgui la pena, sino perquè no tinc temps, però sí que us recomano un parell de lectures per aquests dies (si no és que ja les heu llegides, és clar):
- "Els bons salvatges" d'en Ferran Sáez, que aporta llum, clarividència, sobre aquesta etapa, amb grans llums i grans ombres, que va ser el S.XX.
- Sobre Israel: "Israel: El somni i la tragèdia" de Joan B. Culla. Indispensable, però potser després us feu sionistes, je je...
Bon Nadal eta urte berri on (és així?).
Això de fotre cops a la gent que passa pel carrer també ho fem a Catalunya. Quan sentim que algu parla castellà li fotem garrotada i l'empaitem... o, almenys, això és el que diuen alguns mitjans de Madrit (la t no és cap error)
La pregunta és una tautologia ofensiva, absurda. Però no la fan, els qui la fan ara, quan estan, o estessin, entre dos fronts confrontats a un conflicte militar.
Però em mullarè sobre Israel. Afecte, molt afecte, totalment afecte a la seva causa, a la seva existència i admiració, molta admiració per l'obra col.lectiva feta. No m'ho miro, ni m'ho vull mirar, ni m'ho he mirat, des d'una posició acadèmica, neutral, pel damunt de la melée. Sentiments? Simpatia convicta i confesa.
Quan era jove, molt jove, per casualitats o circumstàncies de la vida, vaig conèixer de casualitat una altra persona jove, que estava per BCN, i que em demanà informació de com anar a un lloc.
Resultà que era la sinagoga, d'amagatotis, principal de la comunitat jueva a BCN. Hi vaig poder entrar, aquell primer dia, i altres vegades, les setmanes seguents, quan quedavem amb aquella persona. Una fé, en el futur, una comunió de suport mutu, i sempre amb objectius concrets. (ben al contrari, diuen, que a l'Opus.., he, he). Va nèixer i crèixer la simpatia. La guerra dels 6 dies, entebbe, Munich, els kibutzz, la cultura, la renaixença d'una llengua morta, el laborisme de l'esforç, i el liberalisme de la responsabilitat; les ideologies subordinades a la causa col.lectiva de l'existència i de la impossibilitat de l'error greu; el condicionament de la política exterior USA, com ningú; la formació, la investigació, els ex-patriotes que van prendre les armes per aconseguir l'alliberament reconvertits en estadistes i homes i dones d'estat, i, de tant en quant, experiències personals colaterals.
A la universitat, ja fa anys i anys, a segon curs, una companya/amiga (jueva barcelonina) que tot de cop deixa els estudis perquè es casa i s'ha de preparar per al matrimoni, i que es fa a la sinagoga. Inexistència pública, of course, encara estavem a les darreries del franquisme. Solidaritat real, amb generositat.
Bé, semblaré un hooligan i no me'n considero. Però és un exemple, no sé si el més reeixit però dels que més, de com construeixen una nació, un estat amb benestar, amb gent de tots els cinc continents, i que funciona, i que es democràtic, i on hi ha respecte als drets humans i nivell cultural, artístic, econòmic, i esportiu. I allò que també els USA, la GB, Austràlia i el Canadà fan tant bé: pel fet de ser del pais, pensis el quepensis, vagis amb les grenyes o l'armani que vulguis, si et passa quelcom fumut per aquest món, posen tots els mitjans per intentar solucionar-ho.
Vaja, el contrari dels espanyols i sudamericans, naturalment.
I, situats al bell mig d'un espai grandiós dominat pel fonamentalisme i el despotisme, que els ha triat com a blanc excusa de not i que persegueix la seva aniquilació, segueixen aguantant, i saben jugar totes les cartes que tenen.
Un èxit, rotund, com estat, sorgit del gairebe no res, i sense perspectives afalagadores, però que ha esdevingut una realitat important i consolidada, malgrat tot.
Ho han fet possible, i farà 60 anys, tampoc són tants. Però ho han fet i ho han aconseguit.
Els admiro per l'èxit, suposo,pel seu èxit. I per la modelització de referència, llunyana però atractiva, que significa.
No em demaneu racionalització, vaig per sentiments, per afició. I perquè segueixo creient que són els dèbils. Compareu la població.
I han anat i van contra els fonamentalismes,ara també l'instal.lat a Teheran, perque saben que s'hi juguen l'existència col.lectiva.
I, darrers circumstàncies personals, casuals potser, però les persones jueves que he conegut m'han semblat, gairebe sempre, admirables o ben formades, a diferència de les que conegut dels bàndols que estan fanatitzats en considerar-los els culpables de tot, quan encara no han fet la revolució francesa que els hi manca fer als països fonamentalistes àrabs.
I, per acabar, malgrat aspectes puntuals, m'admira com mantenen un estat de dret, en les circumstàncies problemàtiques del seu entorn, de dret, que no es troba acompanyat en milers de quilòmetres a la seva rodona.
Cordialment,
Andreu
Bé, els que dieu és cert, del tot. "Israel mata" també.
Que sapigueu que m'emprenya de sobremanera llegir comentaris sobre la tragèdia jueva i l'estat d'Israel quan l'article són 40 línies que no hi tenen res a veure. M'emprenya perquè, com deia a un altre comentari, els jueus són intocables (i la Rahola també). M'emprenya perquè sembla una cosa a rebatre que Israel mata, quan és totalment cert. Els motius? això és un debat que res té a veure amb el post. En fi, m'emprenyo molt quan escric, esmento de lluny, els jueus, perquè igual que he de dir que estic en contra de la violència basca, semblo obligada a dir que la violència d'Israel és totalment justificada.
La violencia mai és justificada, perque, des del moment que justifiques una violencia, automàticament hi haurá qui justificará la violencia de l'altre costat.
I aquest és el problema de l'estat d'Israel, que va neixre de la violencia...del terrorisme contra persones innocents, i que ha justificat la violencia dels de l'altre banda durant tants i tants d'anys.
Que els estats quasi sempre neixen amb violencia...donç si. Aixó no canvia el que dic, i ho dic desapasionadament, només ho constato intentant ser objectiu.
I és per aixó que dic que la violencia a Palestina, no te solució fins la aniquilació d'una de les parts, i ho dic de manera "cientifica", sense pendre part per cap de les parts, perque, a diferencia d'alguns, no m'agrada ni la violencia dels uns ni la dels altres.
Una vegada dit que no hi veig solució fins la desaparició d'una de les parts, expressaré el meu dessitg personal: personalemnt m'agradaria la desaparició de les dues parts, perque ambdós em repugnen....Més que res, pels fets objectius succeïts durant els ùltims 60 anys. A Palestina, después de tant de temps, ja no hi ha innocents, i tinc el defecte i la mala costum que a les pelìcules del Far West, sempre em poso al costat dels indis, cosa gens recomanable. I és que, en certa manera, els catalans som com els indis de les pelìcules.
Cordialment.
Ps.
Amb tots els matisos que volgueu, el que dic sobre la violencia a Palestina, és extrapolable a "altres violencies" que hi ha pel mon mundial.
Jo no estic d'acord amb la violència. Ho remarco perquè és el cos central del post. Però no és menys cert que la violència és intrínseca a l'ésser humà i, tampoc és menys cert que, per desgràcia, és un recurs que de vegades s'ha d'utilitzar. L'evolució de l'home ha de concretar-se en la no utilització del recurs de la violència, però això serà difícil que ho veiem. Caldria, i en això Israel hi juga un paper fonamental, la globalització del sistema social occidental, amb tots els seus defectes.
Tampoc estic d'acord amb els ajuts als bancs, o amb la política socialdemòcrata que ens envolta, però existeix.
Els occidentals, habitualment cometem l'error de voler impossar el nostre modus vivendi i els nostres punts de vista, el nostre egocentrisme als demés sense entendre que potser, els demés ja se senten be tal i com estan...és la seua cultura, el seu sistema de valors. Podriam deixar-los en pau i que evolucionin al seu ritme, com hem evolucionat nosaltres, perque el nostre bagatge, si l'analitzem fredament, no és que sigui tampoc gaire engrescador, incluïnt-hi dues guerres mundials amb muntanys de morts i una violencia desfermada sense parangó en la història.
Em nego a donar llissons de civilització a ningú. Forma part del meu lliberalisme....viu i deixa viure.
A menys que els altres també et vulguin imposar els seus valors (11 de setembre NY, 11 març a Madrid, Iran, la LLiga Àrab,....).
Perdona el comentari que no té res a veure amb el post.
Només dir sobre Israel, ja que aquí hi ha qui en parla molt bé, que d'acord que han fet coses molt lloables, però segur que els que vivien abans que ells en aquelles terres no n'estan tant contents... Pensar només que allí hi vivien persones que no els va fer cap gràcia que de sobte arribessin un grup de gent dient que aquell país era seu per gràcia divina...
I no, evidentment ni sóc anti-semita ni pro-musulmà!
Què hi ha GukGeuk? Pel que he pogut llegir, dedueixo dues coses: que ho vas escriure amb l'estòmac, amb la ràbia que surt de dins, potser algú t'ha ofès abans d'escriure-ho? I la segona, que ets una mica bruixa (amb molt de carinyo, quedi dit) El 22 escrius això i el 27 Israel respon els atacs de Hamas com de costum, amb una "desmesurada" violència.
Només dir-te una cosa, el ser violent o no ser-ho no depen de ser d'occident o d'orient, sino mira els monjos budistes, sintoistes i tibetans.
El que has escrit dona per molt de joc, per dir molt, així que potser en faig un post al meu blog.
Petons i gero arte
Jo no compararia el conflicte Arabo-Israelià amb Euskadi i no ho barrejaria.
Israel porta 60 anys com estat i des de el 1929 com a poble lluitant com a poble per la supervivència. Són dos grups nacionals que lluiten pel control del territori. I cadascu disposa amb els mitjans de que disposa. Els palestins disposen de molt potencial humà barat i reemplaçable i les baixes els són favorables de cara a la propaganda. I fan servir el territori al seu favor perquè impedeix a Israel usar al seu favor la superior potència de foc.
Israel fa servir el capital material perquè el potencial humà és car i potencialment difícil de reemplaçar (Capital Humà és valuós i el fet decisiu en les seves victòries militars), per això els seus vehicles blindats destaquen en el factor protecció (i no potència de foc o mobilitat).
Matar morir és un bucle de generacions on qui no lluita pot esdevenir una víctima en potència.
Publica un comentari