Tanco, esgotada

Sí nois, així, de patac. He de dir que no és pas definitiu, sinó fins l'1 de Març a la nit, dia de les eleccions basques. Aquell dia decidiré si continuo amb el bloc o no, depèn dels resultats. 

Els motius són ben clars : no estaré gaire informada sobre política durant aquests mesos perquè me n'he cansat. Em faig mala sang cada cop que hi ha un atemptat i tothom el fa anar segons els seus interessos, també només veure a Patxi López per la televisió. Els sociates en general m'han anat cremant dia rere dia fins al punt de perdre els nervis només els he d'esmentar al meu bloc, al carrer o on sigui. Em poden, realment em poden. Les opinions envoltades d'odi són sempre estèrils, no tenen cap credibilitat, i a mi cada dia em costa més amagar aquest odi i escriure objectivament, com si em paguessin per fer-ho.

Tanco uns temps també perquè m'he de contenir sovint a l'opinar sobre certes coses, bé per cortesia, per llei o por, i això, això cansa molt. He perdut la paciència. Em sembla des de fa temps també que els blocs serveixen poc més que per a retroalimentar-nos, com si això fos un bon camí, enlloc de per a la crítica i el debat i el diàleg. Me n'he cansat, com veieu. Plego, necessito descansar.

La vergonya també té molt a veure: acabo de tornar d'un país civilitzat com és Scotland i, creieu-me, és difícil no comparar. Els polítics, mireu quina ironia, només eren bons, dolents, millors, pitjors... però en cap cas eren ridículs. La gent tampoc. Us ho prometo : la primera imatge que vaig veure a la TV només arribar a casa, va ser la d'una dona amb unes immenses popes trencant unes llaunes de cervesa. Amb les popes, evidentment, amb les popes. Llavors vaig pensar que, en un país així, no mereixia la pena intentar raonar sense descans, ni tractar de crear opinió. És evident que, entre qui pot votar, és més influent aquella dona que jo. I que vosaltres, els meus lectors,  sou molt més intel·ligents que qualsevol cosa que jo pugui dir.

Tanco per tant emprenyada, avergonyida i molt molt cansada de la misèria que envolta avui dia els nostres països. Necessito descansar, deia, tot és tan miserable que no mereix el meu temps ni el meu esforç. L'1 de Març, si guanya el PSOE, tancaré el bloc definitivament. De fet, no crec ni que m'hi quedi a viure, marxaré lluny on facin les coses amb honor, llibertat i dignitat.

Espero, si és que mai torno, no perdre els meus lectors habituals. Mantindré el bloc d'Història, això sí, que aquest sí que és inútil, però no em negareu que es molt entretingut. Fins la propera, espero, i gràcies a tots.