"Fets, no paraules" i "fets, però sobretot paraules" semblen els dos lemes protagonistes de la badalla sobiranista al món blocaire. Reconec que, presumint sempre de caçar sola, tinc predilecció pels fets i passo bastant de les paraules. És més, penso que les paraules sovint són, ademés d'inútils, perjudicials. No us agrada el cinema?? fixeu-vos : sempre hi ha algun tonto que es fot a parlar abans de disparar i au, l'acaben matant. Inútil, mira que es veia venir.
La cosa és que, com ja sabreu, el que diguin els politics i el que acabin fent és tant diferent com un ou d'una castanya. Per exemple el Patxi López, tota la campanya parlant del gir vasquista, fugint del PP com ànima que porta el diable, posant al seu voltant tantes ikurriñes que fins i tot van minvar el meu patriotisme, de tant que sortien (i de sortir on sortien). I res tu, que ara són amics.
El PP, que Déu me'n guardi d'estimar-me'ls, té principis i mai ha parat amb el discurs aquell de la unitat d'Espanya, la que se rompe per culpa d'un Zapatero feble davant dels nacionalismes que mai ha parlat convençut de la unitat de la pàtria, però que lidera el partit responsable en la disolució de "Vascongades" i "Catalunya", ara més espanyoles que mai i, per la part que ens toca als bascos, amb més gent a la presó del que venia essent habitual per aquests paratges. I, escolta tu, el nacionalisme anava prou bé quan manava el PP.
El que em preocupa és aquesta vara de medir que fem anar els nacionalistes : no cal que Zapatero o Montilla diguin "Unitat de España" perquè és més que evident el seu desig de matrimoni. Ara, com el Mas o el Pujol no surtin amb una estelada i cridant "Independència o mort" qual perfectes pallasos... Res. Espanyols, autonomistes, venuts i, depen de la moda, també fatxes.
Voleu dir que no és molt espanyola aquesta manera de fer? Molt extremenya. No és per furgar a la ferida, però és una mica vergonyós que ens riguem sempre dels extremenys aquells, per posar un exemple, convençuts de que Zapatero trencarà Espanya, incapaços de veure més enllà del que els polítics volen vendre a un poble que justet sap llegir i escriure. Dic que és vergonyós riure'n perquè nosaltres fem el mateix, amb aquesta autosuficiència que ens caracteritza, pensant-nos sempre més llestos que els espanyols i foten el ridícul a parts iguals.
I encabat hi ha el Carod, el Puigcercós, aquells meravellosos homes que no paren de cridar per la llibertat i no fan res més. Vaja, que els hi serveix igual cridar a un meeting que a un mercat. Són com el PP però en inútils, ja que el PP almenys feia part de la seva feina.
Però després de Patxi, de Carod, després de Zapatero i Montilla, després de tot... Continuem igual, perquè som absolutament impermeables a la evidència. O sigui, rucs. Cada cop més espanyols, per cert. Ja quasi em fa riure això del "fet diferencial".
Si és que tenim just el que ens mereixem.
La cosa és que, com ja sabreu, el que diguin els politics i el que acabin fent és tant diferent com un ou d'una castanya. Per exemple el Patxi López, tota la campanya parlant del gir vasquista, fugint del PP com ànima que porta el diable, posant al seu voltant tantes ikurriñes que fins i tot van minvar el meu patriotisme, de tant que sortien (i de sortir on sortien). I res tu, que ara són amics.
El PP, que Déu me'n guardi d'estimar-me'ls, té principis i mai ha parat amb el discurs aquell de la unitat d'Espanya, la que se rompe per culpa d'un Zapatero feble davant dels nacionalismes que mai ha parlat convençut de la unitat de la pàtria, però que lidera el partit responsable en la disolució de "Vascongades" i "Catalunya", ara més espanyoles que mai i, per la part que ens toca als bascos, amb més gent a la presó del que venia essent habitual per aquests paratges. I, escolta tu, el nacionalisme anava prou bé quan manava el PP.
El que em preocupa és aquesta vara de medir que fem anar els nacionalistes : no cal que Zapatero o Montilla diguin "Unitat de España" perquè és més que evident el seu desig de matrimoni. Ara, com el Mas o el Pujol no surtin amb una estelada i cridant "Independència o mort" qual perfectes pallasos... Res. Espanyols, autonomistes, venuts i, depen de la moda, també fatxes.
Voleu dir que no és molt espanyola aquesta manera de fer? Molt extremenya. No és per furgar a la ferida, però és una mica vergonyós que ens riguem sempre dels extremenys aquells, per posar un exemple, convençuts de que Zapatero trencarà Espanya, incapaços de veure més enllà del que els polítics volen vendre a un poble que justet sap llegir i escriure. Dic que és vergonyós riure'n perquè nosaltres fem el mateix, amb aquesta autosuficiència que ens caracteritza, pensant-nos sempre més llestos que els espanyols i foten el ridícul a parts iguals.
I encabat hi ha el Carod, el Puigcercós, aquells meravellosos homes que no paren de cridar per la llibertat i no fan res més. Vaja, que els hi serveix igual cridar a un meeting que a un mercat. Són com el PP però en inútils, ja que el PP almenys feia part de la seva feina.
Però després de Patxi, de Carod, després de Zapatero i Montilla, després de tot... Continuem igual, perquè som absolutament impermeables a la evidència. O sigui, rucs. Cada cop més espanyols, per cert. Ja quasi em fa riure això del "fet diferencial".
Si és que tenim just el que ens mereixem.
7 comentarios:
Veig que estàs en forma :-)
I per desgràcia no puc fer res més que donar-te tota la raó.
Benvolguda GukGeuk
Discrepo en la frase final. No ens mereixem el que tenim. I a més hi estan de manera molt discutible. Perdent. Perdedors units al poder.
No ens ho mereixem. Perque van enganyar, en totes les eleccions, i no van dir el que farien i tenien ja acordat.
Ens han enganyat. Ens hem deixat enganyar.
Però de cap manera ens ho mereixem.
Vaja, és el que opino.
Enhorabona per l'article.
Cordialment,
Andreu
Ens mereixem el que tenim perquè els votem. Jo no, però sembla que la majoria dels meus compatriotes sí. Ben diferent seria si en comptes de 25 diputats del PSC a Madrid n'hi hagués 25 de nacionalistes catalans...
Em fot, com a vosaltres, però el cert és que tens tota la raó. Tota... excepte la part final, de què com l'Andreu discrepo: no ens els mereixem.
Kaixo Txelo
Encara que sovint ho faig, no m'agrada i voldria que es fes menys. Em refereixo a "generalitzar"
Parles dels "polítics", com podries parlar del catalans, dels homes, dels barcelonistes o dels caçadors de bolets. Polítics els hi ha de molts tipus i per desgràcia, després del que esteu vivint a Euskadi, la sensació és de mal gust de boca i només veieu els "dolents" i son majoria els "bons".
A Catalunya fa 6 anys que ho vivim i ja no fa tanta farum l'alé, ja salivem tot veient que s'apropa el canvi, al menys a Catalunya.
Salut!!*!!
Bé, a Euskadi, el nacionalisme ha comés el pecat de no voler veure.
Haviau d'haver aprés alguna llissó de Catalunya, i no només no la vareu voler apendre sino que en Rodríguez Zapatero fou prou hàbil per rebre oxìgen del PNB quant el va necessitar. Donç res, ara a "apechugar". Ara ja sabeu en qué consisteix la "escola" ZP.
De totes maneres, no ens posessim pesimistes, que a Catalunya, capgirarem la situació i enterrarem el tripartit. A Euskadi, potser també, encara que el PNB haurá de fer un esforç per saber qué vol ser quant sigui gran.
Però Euskadi encara ens ha de deparar moltes sorpreses I ara us faré de "pitoniso": veureu la desaparició de la violència de la ma del PSOE, i veureu als "violents" seguint el mateix camí que els "polis-milis", i els veureu al si del PSE-PSOE...o fent d'ERC. És questió de temps, però no pas massa. Els PSOEcialistes només necessiten trobar el seu Carod basc....El trobarán!.
Cordialment
Molt bon article. El compliment amb catalunya ens el hem guanyat amb l'abstenció dels catalanistes. Si el PSOE hagués tret 21 diputats en comptes de 25 un altre gall cantaria.
Ara mateix per defensar ERC o defensar-se ERc fa servir arguments de parvulari. Tampoc pot fer més que rendir-se a l'evidència i defensar l'únic que que justifica la seva presència al govern. La cadira.
Publica un comentari