Se'm comença a fer avorrit el tema que sempre surt a tot arreu sobre si els convergents mai diuen independència i el cert és que no l'acabo d'entendre, perquè aquest és un tema que mai he sentit al meu país. Com he dit alguna vegada, em sembla una auntèntica rucada dir que CiU no és independentista per no dir tal o qual, especialment si els mateixos que qüestionen això no dubten pas de la espanyolitat de Montilla sense que aquest sobre Espanya no n'hagi dit res.
Els independentistes voten ERC, deuen pensar. I els espanyolistes al PP.
Em crida l'atenció que Junqueras, per exemple, es queixi amb tanta vehemència dels retrets cap a ERC i es quedi tan tranquil, assegurant que també es poden fer retrets als 23 anys de CiU. La diferència és que d'ERC se'n critica el que ha fet i de CiU el que no ha fet mai, el qual em recorda a allò que diuen els pares de "no toquis això que ho trencaràs". Suposo que és la mania de certs partits a actuar sense mirar-ne les conseqüencies. Però bé, si no recordo malament, Junqueras va dir que voldria ser jutjat per la feina que volia fer i no per la feina feta (és fort dir això, oi?).
Si, segons el senyor Junqueras, és important que la gent no independentista no senti la necessitat de lluitar contra l'independentisme (allò de "no que votin independència però que pensin "si surt indepèndencia, tampoc em sembla malament""), és estrany ERC porti anys tancant el seu partit exclusivament al vot independentista. Perquè, si no voteu ERC, no sou independentistes. Penso jo, vaja, que quant menys definida sigui la ideologia d'un partit, més probable és que acumuli vots de diferents sensibilitats i, si aquest partit és dels nostres, no tenim arguments per a criticar-lo. Perquè quan es tracta de fer política, són més importants els vots que "la pressió que sentim al pit quan parlem de la nostra pàtria".
Bé, que "del dicho al hecho hay un trecho", com diuen els castellans. M'agradaria saber, per posar un exemple, quants polítics catalans han fet campanya per respondre en català a tothom i han respost en castellà a un estranger que els ha saludat en un sobrat (que no perfecte) català.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Aspergarria iruditzen hasi zait konbergenteek independentzia esaten dutenentz buruzko gai hori eta egia esanda ez dut guztiz ulertzen. Batez ere, nire Herrian inoiz atera ez den gaia delako hura. Batzuetan esan dudan bezala, CiU independentista ez dela hau edo bestea ez esateagatik astakeri hutsa iruditzen zait, bereziki hori esaten duten berdinek Montillaren espainolitateariz buruzko zalantzerik ez dutenean, harek Espainia hitza inoiz esan ez badu ere.
Independentistek ERC bozkatzen dute, pentsatuko dute. Eta espainolistak PPa.
Atentzioa deitzen dit Junqueras hain lasai gelditzea horrelako keixa indartsua azaltzen duenean ERCri konbergenteek aurpegiratzen dizkieten gauzak direla medio, CiUren 23 urteak kritikatu daitezkela ere bai esanez. Baina desberdintasun handiena ERCk egin duena eta CiUk ez duela egin kritikatzen dela da, gurasoen esaldi horren antza hartuz :"Etzazu ukitu, apurtuko duzula!!". Ondorioak begiratu gabe gauzak egiteko mania duten alderdi horien gauza izango da. Baina hala ere, gaizki gogoratzen ez badut, Junquerasek egin nahi zuenagatik epaituta izan nahi zuela esan zuen, egindakoagatik epaitu beharrean (ez al da fuertea hori esatea?).
Junquerasen arabera, garrantzitsua bada independentistak ez direnek independentismoaren aurka lanik egin nahi ez izatea, ("ez da indepentzia bozkatzea, baizik eta pentsatzea "independentzia ateraz gero, neri bost"), arraroa da ERCk hainbeste urtez ixtea bere alderdia bozka independentistari esklusiboki. Zeren, ERC ez baduzue bozkatzen, ez baitzarete independentistak. Nire ustez, alderdi baten ideologia geroz ta gutxiago definituz probabilidade handiagoak daudela sensibilidade guztietako bozkak lortu ahal izateko eta, alderdi hura gutarra bada, argumentu gutxi dauzkagu bere aurka. Politika egiteak baldin bada kontua, garrantzitsuagoak dira bozkak "gure aberriari buruz hitzegitean bularrean sentitzen dugun presioa" baino garrantzitsuagoak dira.
Espainiarrek dioten bezala, "del dicho al hecho hay un trecho". Gustatuko litzaidake jakitea, adibide bat jartzearren, zenbat politikari kataluniarrak hizkuntzaz ez aldatzeko kanpainia egin duten eta zenbatek erderaz erantzun dioten katalaniera on (ez perfektua) batekin zuzendu zaien atzerritar bateri.
15 comentarios:
Uns perquè no es declaren independentistes, altres perquè no condemnen la violència. Es peca més per omissió que per acció.
Una observació molt bona Salvador, tot i que em sembla que qui no condemna la violència no la suporta tant com CiU la independència. Fixat'hi, a Batasuna no li ha calgut mai dir res per a ser jutjada per suportar el terrorisme, mentre que CiU no ha tingut prou amb 30 anys per a que algú els prengui per independentistes
Absolutament tot el que ha fet políticament la direcció Carod Rovira (i l'adjunt Puigcercós) des de que van conspirar per a fer fora la direcció Colom/Rahola, fins ahir mateix ha estat una enganyifa total; un trilerisme adaptat, o una piràmide financera-política.
Res del que han promés o dit que farien s'ha fet, ans al contrari, s'ha fet tot el contrari.
Típics dels defensors "teòrics" del marxisme-leninisme aplicat a la política catalana fins 7 anys desprès de la mort del Dictador.
Les "vanguardes", sempre les defineixen, monopolísticament, els menys coherents i els mès volàtils i trilers.
A l'igual, com dirien ara, que els "kapos", que no líders, Carod, Benach, Vendrell, Huguet o Puigcercos no han tingut mai ofici professional, ans han fet al 100% de la seva vida "activisme" a "favor propi", i mai van fer res digne d'esment contra el franquisme ni a la transició, quan han ocupat les cadires altes i els sofàs tampoc han fet res consistent ni coherent.
Sempre dividint tot el que han pogut, que fos sobiranista i que no estés a les seves ordres i serveis, però molt prudents, prudentíssims amb l'espanyolisme politic jacobi.
Propaganda, personal, molta. A totes hores. Per tot arreu.
Propaganda i demagògia, demagògia i propaganda, mentides, propaganda i demagògia.
I a més van voler-se recrear un mite personal, quan la realitat es que entre el no res i la mediocritat de molt baix nivell que són, la distància és molt curta, curtíssima.
Fum, fum, mentides, enganys, propaganda personal mítica, mediocritat insuperable, incoherències permanents, demagògia, han estat i són una enganyifa total. I això crea escola, dissortadament.
El que es segur es que no beuen mai, fa anys, aigua clara.Ni la proven.
Però a mès tenen les "ínfules" (per no entrar en allò de les "cares dures") de donar lliçons de tot i a tothom, menys als seus amos patrimonials, defensant l'aigua com a únic líquid a consumir.
I ells no l'han provat en 30 anys.
Aventurers personals, ficats a la política.
L'independentisme és al carrer i sufragat per plataformes de base. El que tu dius de és continuisme que badalla.
I n'hi ha que sempre parlen d'independència i després ho fan tot en sentit contrari...
Com diuen els castellans... "perro ladrador..."
Sergi, si l'independentisme és al carrer, ja m'explicaràs per què el carrer sempre acaba votant espanyolisme(ERC/ICV/PP/PSOE)
Em sembla excessiu dir que votar ERC és votar espanyolisme. La majoria de votants d'Esquerra som independentistes i no ens considerem espanyolistes. Una altra cosa diferent és que puguem estar d'acord o no amb la política d'aliances de la direcció actual d'Esquerra. Si Catalunya fos un país normal, és a dir, un país independent, tindríem partits de dreta i d'esquerra com tots els països normals, independents i democràtics. I Convergència seria la dreta i Esquerra seria l'esquerra, com és lògic i natural.
No cal que Esquerra faci política de dreta, per això ja tenim CiU.
És just això el que jo no acabo d'entendre. Al primer tripartit, haver votat erc era votar catalanista, al segon ja no i és precisament gràcies a aquests vots independentistes del segon tripartit que Catalunya ha acabat amb Montilla. Per això veig jo tant tant clar que qui ara vota ERC vota espanyolisme
La veritat és que a aquestes alçades de la pelicula, ja no val la pena discutir sobre l' "independentisme" d' ERC ( no dels seus votants).
L'"independentisme" d'ERC, o més ben dit, d' "Esquerra", és pur màrketing electoral, pura retòrica buida de tot contingut.
La direcció d'ERC son venedors, però de fum.
No fa falta que t'expliqui res. La veu independentista és en mans de la CUP i d'altres assemblees que treballen a nivell ras i ciutadà.
Els resultats electorals, estan massa consensuats encara per generacions post-franquistes i conformistes. Amb ells, la transició resta inacabada.
El temps però, és inexorable i arribaran èpoques millors en democràcia.
Visca la Terra Lliure!!
Té gràcia com la majoria de gent "etiqueta" les formacions polítiques basant-se en el que se'n diu d'elles i no en el que fan. Vull dir que mentre alguns veuen clar que ERC és d'esquerra i independentista, tot i votar lleis al parlament que es podrien titllar de dretes, com apujar alguns peatges o la transports i titllen de dretes CiU, una federació que aglutina gent tant diversa com UDC, clarament de centre i centre-dreta cristiana, Esquerra Democràtica de Catalunya, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, Partit per la Independència i una llarga llista de formacions d'esquerra i centre-esquerra.
Si veiem les lleis promogudes per CiU, especialment les provinents de CDC, veurem que no se'ns pot titllar de ser de dretes, però la ignorància i la manca d'interès per a "rascar" i veure què fa l'adversari, a més del rèdit que creuen que se'n treu de dir "dretes" fa que se segueixi parlant així.
Algú pot negar que la gent de la JNC és independentista? I que a CDC hi ha milers? Fins i tot a UJ?
Doncs si veiem les lleis, els fets, no les paraules i els programes, queda clar què vol i què fa CiU. Així com queda clar què vol i què fa la resta de formacions catalanes.
A vegades els independentistes catalans semblem els revolucionaris jueus de la vida de Brian.
La opció de no sumar, resta. Igual que les etiquetes, són una estupidesa sols serveixen per atorgar carnets de bona i mala persona. CiU ha fet des de el govern polítiques de centre esquerra i interessadament se l'ha titllat de dretes.
Esquerra és aliada del partit de Joan Ferran, el que lluita contra el càncer nacionalista. Esquerra és aliada del PSOE, partit que es deixarà estimar pel PP només pel fet de fer fora un lehendakari del PNB i posar en el seu lloc a Patxi López, tergiversant la voluntat democràtica tàcita.
Recordo que en alguns partits de la selecció catalana, amb Pujol de president i presidint la llotja esportiva, els xiulets dels "independentistes" eren impressionants. Ara, amb Montilla a la Generalitat, sense gaires partits de la selecció, sense xiulets i sense enrenou, tot és una bassa d'oli.
Només el "papus" es concentra en CiU.
ERC sembla haver agafat la senda autodestructiva del PSAN, partit inicial de Carod, anar de depuració en depuració fins la derrota final. El micropartits si poden ser defensors de la puresa ideològica. Són quatre i el Gat. Tot partit què tingui voluntat de créixer li comportarà una disminució de la homogeneïtat ideològica perquè haurà d'abastar un públic ampli per obtenir representació.
Si no mireu les butlletes i les representacions del partits petits sobretots extrems a les eleccions i compareu amb els partits grans i llavors mireu d'indetificar els partits grans amb una ideologia sol i segur que no podreu.
És fals que els independentistes només votin ERC, i encara més que els d'ERC s'ho creguin.
Ara, dubto que un españolista voti ERC. hO PODEM DIR AIXÒ DE ciu?
Fins i tot podem dir més. Les darreres dades diuen que el50% el votant de CIU és favorable o proper a que Catalunya tingui un Estat, mentre la resta, un altre 50% no. Això, també passa amb ekls seus dirigents. Per això, a CIU, mi parlen d'independència
Publica un comentari