En política, després d'una pifiada molt grossa, no és estrany sentir allò de "no hem de buscar culpables, hem d'aprendre de les errades" i el curiós és que el nombre de vegades que algú repeteixi la frase en qüestió és directamnent proporcional a la responsabilitat que qui la diu té en que tot, absolutament tot, hagi sortit malament.
A mi, en canvi, ja m'agrada buscar culpables : Eusko Alkartasuna.
I, de pas, em permeteixo dir que de les errades no n'han après gaire, atès que perden vots des del dia que van néixer i continuen pensant que el poble està amb ells. Que són l'alternativa, l'altra cosa, els lluitadors contra el neoliberalisme (liberalisme, vaja) del PNV que, per cert, ha aconseguit una qualitat de vida per als bascos envejadíssima pels socialistes apadrinats per milions de catalans que no han pogut triar res més.
Eusko Alkartasuna, que ha demostrat un desconeixement del poble basc prou més escandalós del que acostuma a demostrar un partit extern, ens ha fotut quatre anys de Patxi per haver fet política sense tenir-ne la més mínima idea (sí, de política tampoc en saben), ficant la pota a coses de curset per a principiants, pensant, tan tan ingenuament, que la paraula "independienteak" dita per tot arreu els faria guanyar el vot de l'esquerra abertzale (potser que s'ajuntessin massa amb ERC i pensessin que amb dir "independència" ja n'hi havia prou?).
A tot plegat se li ha d'afegir la trista idea que el PNV no sap fer oposició i està presidit per un home que només ha estat al lloc indicat al moment oportú. Mireu que, fins i tot, se m'ha passat pel cap enyorar una mica l'Imaz, aquell que volia seduir Espanya, pensant que ell, almenys, és un home preparat, però la publicitat a la camiseta de l'Athletic m'ha fet molt mal.
Res nois i noies, ja em vegueu, animadíssima mirant el futur del meu petit país.Per això crec que, com deia aquell gran amic meu que em corregia el bloc (i que ja no ho fa, per cert) EA hauría de sortir un dia i dir "som uns inútils i no sabem fer res bé". Llavors, potser, els començaria a entendre.
(A la nit el traduiré al basc, hi posaré foto i aquestes coses, que se m'ha fet tard avui)
4 comentarios:
Enhorabona per l'article.
Malgrat tot, l'esperança no pot perdre's mai. Quant a EA el poble basc ha dictat, espero, el seu final polític.
Pel que fa a la direcció del PNB, moltes vegades col.legiada, i amb en Xabier Arzallus encara viu, no crec que passi gaire temps abans de donar-li una nova "visualització", que diuen ara. De moment, a mí, des de lluny, la recuperació de Mario Fernandez (crec), com a president de la BBK em sembla una jugada mestra penebeunista. Preparadíssim.
I no sé li Egibar ha de ser l'home, o n'ha de sortir un altre diferent, sempre més problemàtic i incert.
Ara, que Ibarretxe, amb la seva edat, deixi de fer política a Euskadi o/i per Euskadi em sembla un luxe asiàtic. Si tot acaba en un any "mig sabàtic", bé, però ni l'edat, ni el carisma, ni la popularitat d'en Ibarretxe és la d'Ardanza.
Per principis,mjo sempre tinc confiança plena en el PNB. No es cap raó lògica i tu ho veus molt més clar. Però la confiança, meva, hi és.
A veure si no m'equivoco.
Molts records,
Andreu
http://www.eltemps.net/op.php?aut_id=42
Com a mínim riureu una mica. Què és això d'aquest complot de l'ertzaintza? Hi hauran purgues a l'estil estalinista?
Això de fer neteja a l'ertzaintza em recorda l'arrencada de la crosta catalanista a Catalunya Ràdio... Si els nacionalistes no van del bracet es dóna el poder als espanyolistes. A Catalunya és una mica el mateix. Si dividim el vot independentista no farem res de bo. De totes maneres, el que abans era un vot independentista ara és obrir la porta a Espanya, com ha fet ERC.
Publica un comentari