No voldria ser Mossa avui

Abans que lectors especialment sensibles se'm tirin al coll a crit de "feixista", diré que l'actuació dels mossos a la menifestació anti-Bolonya jo també la trobo violenta, el qual no vol dir desproporcionada.

A veure si ho entenc : un grup d'estudiants, amb la cara tapada i ganes de demostrar a cop de perdra el legítim dret a la seva lluita, avança cap els mossos sense ànims de negociar res i insultant-los. D'altres vegades, fins que la policía no ha actuat, s'han dedicat a cremar contenedors i a atacar botigues. Vaja, personalment, no m'imagino a aquests mossos fent-se els macos i dient "vaaaa, sisplaaaauuuu, no trenqueu mobiliari urbà!!". Això és el que aquesta colla de neohippies volien i esperaven? que els mossos arribèssin allà amb una flor a la mà i la cosa no passés d'una petita pataleta policial? Ha ha, el que fan les drogues...

Bé, pitjor és que surti l'inútil de torn qüestionant la feina dels policies i deixant-nos clar a qui ha sortit el seu fill. Els fot a una investigació, tot després de posar càmeres a Les Corts per a que la policia sigui tot el rosa que es pugui ser i au! queda de progre davant del mitjans de comunicació que no han de treballar massa per a fer dels Mossos d'Esquadra un cos de pseudodelinqüents, matons que peguen a periodistes i a innocents que passen pel carrer.

Ara, que algú m'expliqui què passa a Catalunya que la fa tan diferent del País Basc. Ho dic perquè aquesta brutalitat policial que van fer anar els mossos, la fa anar la Ertzaintza un parell de vegades al mes. Aquí, que jo sapigui, si reps un cop de porra sense haver estat a una manifestació, l'has rebut per mala sort, per haver estat al lloc equivocat en un mal moment. O per idiota. El cert és que la Ertzaintza no va... Emmm, segons els rumors, la Ertzaintza va com el nen de Castefa un dissabte a la nit. Al cap i a la fi vull dir que el paper dels mossos fa riure a la vora del que acostuma a portar a terme la policia basca.

També és cert que no surt la portaveu del Govern Basc condemnant el que fa la policia i donant així la raó a aquests herois post moderns. I els mitjans de comunicació semblen tenir molta més simpatia als estudiants que al batasunos, perquè la Ertzaintza ha arribat a matar gent sense que cap cadena l'acusi de brutalitat policial. 

Per què els mossos han de posar càmeres si foten un cop de puny a un delinqüent i la Guàrdia Civil pot torturar impunement? Per què la Ertzaintza pot donar pallises dia sí dia també i els mossos són humiliats davant de tot l'Estat per un fet puntual? per què els periodistes que reben al País Basc no surten enlloc i els que reben a Barcelona són víctimes populars? Perquè a Barcelona hi ha el Saura, hi ha l'únic governant del món sencer que legitima un grup de hippies violents davant d'un cos de policía preparat.

Res, que ja es donarien els hippies d'aquí amb un cantó a les dents per tenir els mossos que teniu allà. I si el conseller és el que és, via lliure. Começa a ser un paradís per a delinqüents Catalunya. Mentre hi mani el Saura, segur que voleu la independència? no sería millor esperar unas anyets? No voldria ser catalana en aquest moment, tampoc basca, però molt menys Mossa d'Esquadra.

Una de ridículs

"Fets, no paraules" i "fets, però sobretot paraules" semblen els dos lemes protagonistes de la badalla sobiranista al món blocaire. Reconec que, presumint sempre de caçar sola, tinc predilecció pels fets i passo bastant de les paraules. És més, penso que les paraules sovint són, ademés d'inútils, perjudicials. No us agrada el cinema?? fixeu-vos : sempre hi ha algun tonto que es fot a parlar abans de disparar i au, l'acaben matant. Inútil, mira que es veia venir.

La cosa és que, com ja sabreu, el que diguin els politics i el que acabin fent és tant diferent com un ou d'una castanya. Per exemple el Patxi López, tota la campanya parlant del gir vasquista, fugint del PP com ànima que porta el diable, posant al seu voltant tantes ikurriñes que fins i tot van minvar el meu patriotisme, de tant que sortien (i de sortir on sortien). I res tu, que ara són amics.

El PP, que Déu me'n guardi d'estimar-me'ls, té principis i mai ha parat amb el discurs aquell de la unitat d'Espanya, la que se rompe per culpa d'un Zapatero feble davant dels nacionalismes que mai ha parlat convençut de la unitat de la pàtria, però que lidera el partit responsable en la disolució de "Vascongades" i "Catalunya", ara més espanyoles que mai i, per la part que ens toca als bascos, amb més gent a la presó del que venia essent habitual per aquests paratges. I, escolta tu, el nacionalisme anava prou bé quan manava el PP.

El que em preocupa és aquesta vara de medir que fem anar els nacionalistes : no cal que Zapatero o Montilla diguin "Unitat de España" perquè és més que evident el seu desig de matrimoni. Ara, com el Mas o el Pujol no surtin amb una estelada i cridant "Independència o mort" qual perfectes pallasos... Res. Espanyols, autonomistes, venuts i, depen de la moda, també fatxes.

Voleu dir que no és molt espanyola aquesta manera de fer? Molt extremenya. No és per furgar a la ferida, però és una mica vergonyós que ens riguem sempre dels extremenys aquells, per posar un exemple, convençuts de que Zapatero trencarà Espanya, incapaços de veure més enllà del que els polítics volen vendre a un poble que justet sap llegir i escriure. Dic que és vergonyós riure'n perquè nosaltres fem el mateix, amb aquesta autosuficiència que ens caracteritza, pensant-nos sempre més llestos que els espanyols i foten el ridícul a parts iguals.

I encabat hi ha el Carod, el Puigcercós, aquells meravellosos homes que no paren de cridar per la llibertat i no fan res més. Vaja, que els hi serveix igual cridar a un meeting que a un mercat. Són com el PP però en inútils, ja que el PP almenys feia part de la seva feina.

Però després de Patxi, de Carod, després de Zapatero i Montilla, després de tot... Continuem igual, perquè som absolutament impermeables a la evidència. O sigui, rucs. Cada cop més espanyols, per cert. Ja quasi em fa riure això del "fet diferencial".

Si és que tenim just el que ens mereixem.