Se'm comença a fer avorrit el tema que sempre surt a tot arreu sobre si els convergents mai diuen independència i el cert és que no l'acabo d'entendre, perquè aquest és un tema que mai he sentit al meu país. Com he dit alguna vegada, em sembla una auntèntica rucada dir que CiU no és independentista per no dir tal o qual, especialment si els mateixos que qüestionen això no dubten pas de la espanyolitat de Montilla sense que aquest sobre Espanya no n'hagi dit res.
Els independentistes voten ERC, deuen pensar. I els espanyolistes al PP.
Em crida l'atenció que Junqueras, per exemple, es queixi amb tanta vehemència dels retrets cap a ERC i es quedi tan tranquil, assegurant que també es poden fer retrets als 23 anys de CiU. La diferència és que d'ERC se'n critica el que ha fet i de CiU el que no ha fet mai, el qual em recorda a allò que diuen els pares de "no toquis això que ho trencaràs". Suposo que és la mania de certs partits a actuar sense mirar-ne les conseqüencies. Però bé, si no recordo malament, Junqueras va dir que voldria ser jutjat per la feina que volia fer i no per la feina feta (és fort dir això, oi?).
Si, segons el senyor Junqueras, és important que la gent no independentista no senti la necessitat de lluitar contra l'independentisme (allò de "no que votin independència però que pensin "si surt indepèndencia, tampoc em sembla malament""), és estrany ERC porti anys tancant el seu partit exclusivament al vot independentista. Perquè, si no voteu ERC, no sou independentistes. Penso jo, vaja, que quant menys definida sigui la ideologia d'un partit, més probable és que acumuli vots de diferents sensibilitats i, si aquest partit és dels nostres, no tenim arguments per a criticar-lo. Perquè quan es tracta de fer política, són més importants els vots que "la pressió que sentim al pit quan parlem de la nostra pàtria".
Bé, que "del dicho al hecho hay un trecho", com diuen els castellans. M'agradaria saber, per posar un exemple, quants polítics catalans han fet campanya per respondre en català a tothom i han respost en castellà a un estranger que els ha saludat en un sobrat (que no perfecte) català.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Aspergarria iruditzen hasi zait konbergenteek independentzia esaten dutenentz buruzko gai hori eta egia esanda ez dut guztiz ulertzen. Batez ere, nire Herrian inoiz atera ez den gaia delako hura. Batzuetan esan dudan bezala, CiU independentista ez dela hau edo bestea ez esateagatik astakeri hutsa iruditzen zait, bereziki hori esaten duten berdinek Montillaren espainolitateariz buruzko zalantzerik ez dutenean, harek Espainia hitza inoiz esan ez badu ere.
Independentistek ERC bozkatzen dute, pentsatuko dute. Eta espainolistak PPa.
Atentzioa deitzen dit Junqueras hain lasai gelditzea horrelako keixa indartsua azaltzen duenean ERCri konbergenteek aurpegiratzen dizkieten gauzak direla medio, CiUren 23 urteak kritikatu daitezkela ere bai esanez. Baina desberdintasun handiena ERCk egin duena eta CiUk ez duela egin kritikatzen dela da, gurasoen esaldi horren antza hartuz :"Etzazu ukitu, apurtuko duzula!!". Ondorioak begiratu gabe gauzak egiteko mania duten alderdi horien gauza izango da. Baina hala ere, gaizki gogoratzen ez badut, Junquerasek egin nahi zuenagatik epaituta izan nahi zuela esan zuen, egindakoagatik epaitu beharrean (ez al da fuertea hori esatea?).
Junquerasen arabera, garrantzitsua bada independentistak ez direnek independentismoaren aurka lanik egin nahi ez izatea, ("ez da indepentzia bozkatzea, baizik eta pentsatzea "independentzia ateraz gero, neri bost"), arraroa da ERCk hainbeste urtez ixtea bere alderdia bozka independentistari esklusiboki. Zeren, ERC ez baduzue bozkatzen, ez baitzarete independentistak. Nire ustez, alderdi baten ideologia geroz ta gutxiago definituz probabilidade handiagoak daudela sensibilidade guztietako bozkak lortu ahal izateko eta, alderdi hura gutarra bada, argumentu gutxi dauzkagu bere aurka. Politika egiteak baldin bada kontua, garrantzitsuagoak dira bozkak "gure aberriari buruz hitzegitean bularrean sentitzen dugun presioa" baino garrantzitsuagoak dira.
Espainiarrek dioten bezala, "del dicho al hecho hay un trecho". Gustatuko litzaidake jakitea, adibide bat jartzearren, zenbat politikari kataluniarrak hizkuntzaz ez aldatzeko kanpainia egin duten eta zenbatek erderaz erantzun dioten katalaniera on (ez perfektua) batekin zuzendu zaien atzerritar bateri.
