Amics, amigues, sento (jo més que vosaltres) aquesta súbita desaparició del món blocaire, fruit de la desgana que em produeix Pachi, de la falta de temps i del moltíssim que em costa escriure i articular més de tres paraules seguides en català. És literalment des del 16 d'abril que vaig tornar de Barcelona que no el faig anar per a res, la qual cosa m'ha fet descobrir que la vostra llengua no és com muntar en bicicleta, que mai s'oblida.
Ara, quan un lector pel qual sento especial simpatia diu enyorar els meus escrits, a una se li fa petit el cor i agafa les tecles amb moltes ganes i inevitable malaptesa, pensant en sobre què puc escriure que no faci cremar-me per dins.
I si em cremo, colta, l'aftersun està de moda per terres tarragonines.
Només llegir que les JSC demanàven la retirada del cartell d'aquest festival, vaig enyorar profundament el nivell de català que fa un any em permitia insultar a rucs i ruques per igual.
M'agradaria entendre d'una vegada quin és el motiu pel qual tot socialista tendeix a ridiculitzar qualsevol intent de lluita digna, com és la lluita per la igualtat, concentrant sempre els esforços en les coses més inútils. Vull dir que no seria pas estrany que un xiquet denuncia-pancartes d'aquests arribés a dinar a casa, on sa mare li fes la paella i li recollís tota la merda que escampa (també a casa, sí), mentre el nen veu la preciositat que surt a la "Ruleta de la fortuna", tant curta d'enteniment com de minifaldilla i que gira amb aquella gràcia les lletres que, realment, girarà algú (probablement home) des d'un ordinador.
I apressurant-me per a no ser jo la sexista, dic el mateix d'aquelles nenes que sempre a la paraula"igualtat" a la boca mostren absoluta devoció per aquell gran error de la literatura que ha estat Àngela Vallvey, convençudes que si un Premi Nadal diu que els homes són imbècils de neixement déu ésser cert, esbossant un somriure sempre que algú explica aquell acudit de que els homes són com les gambes.
Com li deia a un amic l'altre dia : "noi, no diguis que no es pot ser més imbècil mentre hagi socialistes que puguin parlar". I vive Dios que mai deixen de sorprendre'm.
