Munduko hiritarrak ez garenak.

Athletic-Barça

2012-02-09T11:34:00.004+01:00

Ens trobem de nou a la final, què bé! Sisplau, si algú pensa allò de que és un trofeu espanyol bla bla bla bé, ho és, però per a una copa que podem guanyar deixem'ho estar, leñe. Per mí, com si és la Copa Llatinoamérica, és una Copa! Mai n'he vist una d'aprop! L'última vegada que va sortir la Gabarra, servidora tenia un any, sisplau!! M'estimo més que el Barça no arribi a la final de la Champions, que si hi arriba no puc anar a veure-la. Quina il·lusió! Recordo a Messi, davant de la ovació dels Athleticzales al guanyador, dient: "¿Pero ves que son del equipo contrario? ¿Lo ves?". Si és que som molt macos.

Us deixo el manifest fet per l'afició de l'Athletic demanant la repetició de la última Copa que vam perdre amb el millor equip del món. És en castellà, com ho van escriure inicialment, però no té desperdici. Ni el video tampoc. Repetició de la final YA!!!

MANIFIESTO OFICIAL EXIGIENDO LA REPETICIÓN DE LA FINAL DE COPA.

NUEVAS REGLAS:

1.- VALE EL GOL DE ORO (solo en caso de que lo marque el Athletic)

2.- NO VALEN POSESIONES LARGAS. ¿Qué es eso de tener 80 minutos el balón? ¿pero jugamos todos o qué pasa? Cuando el Barça lleve con el balón 10 minutos, tarjeta amarilla al que tenga el balón. Y se le devuelve al Athletic. Cuando sean 20 minutos, roja directa. Se pita “retención” o “posesión indebida toca-huevos” o algo así (como en balonmano).

3.- NO VALEN LOS GOLES ESTILO “PLAY-STATION”. El gol de falta de Xavi, tarjeta amarilla (por lo menos el portero estaba avisado de que iba a puerta, hay que ser deportivos) ¿alguien consiguió ver por dónde entró? ¿se fusionó con la escuadra? Joder, es que eso no vale … El gol de Touré, roja directa. Vamos a ver, ese gol no lo mete ni Pelé en “Evasión o Victoria”. ¡Coño! ¿qué hace un defensa dejando tirados a 5 del Athletic y sacándose de no sé donde ese torpedo al palo? Inaceptable, así no juego.

4.- NO VALE CORRER MÁS DE 5 METROS CON EL BALÓN PEGADO AL PIE. ¿pero ustedes han visto lo de Messi? Y venga y dale, y corre y el jodido balón le sigue. Lo jodido es que da igual lo que haga, se caiga, haga zig-zag, salte, baile el hula-hop, el balón lo sigue teniendo… Roja directa, por listo. (hombre podríamos sacarle primero una amarilla para avisar y ver si se quiere enmendar el hombre.)

5.- TODOS DEBEN JUGAR COMO ETO´O. ¿pero no ven ustedes que para dar espectáculo no hay que marcar goles?

6.- NO VALEN GOLES TAN SEGUIDOS. Que hay tiempo para todo por Dios, que no hay que acelerarse y meter 2 goles en 3 minutos. Anulados los dos.

¡¡¡ REPETICIÓN DE LA FINAL YA !!!

La gran mentida : SOPA

2012-01-31T21:14:00.004+01:00

A vegades escric articles durs sense estar realment emprenyada, per a fer-los - crec - més dinámics o menys avorrits. Ńo és el cas d'avui: m'enfada soberanament llegir o sentir qualsevol comentari a favor de la llei SOPA, el tancament de Megaupload o res semblant. M'enfada de la mateixa manera que em podria enfadar llegir o sentir qualsevol comentari sobre tancar biblioteques. És en la meva opinió la gran bajanada moderna que, per sort, només és al cap d'una minoría.

Existeixen -de debó- defensors de la salvatjada feta amb Kim Dotcom, qui lluny de ser un santet però més lluny encara de ser un assassí, s'enfrenta a una condemna de 50 anys. 50 anys de condemna a una persona que ni ha matat ni ha esfonsat ningú amb Megaupload

Kim Dotcom, diuen, s'ha forrat a costa del treball d'altres, artistes en general (pobrets). És cert només en part, ja que als estatuts de Megaupload hi deia clarament que no es fan càrrec del contingut dels fixers que la gent, lliurement, hi vol pujar. Però bé, aprovem que és cert que Dotcom s'ha forrat a costa d'artistes forrats i en favor de potencials consumidors no-forrats. Aprovat això és increíble i molesta l'absoluta doble moral que s'ha de tenir per a criticar això mentre defensem el software lliure, consultem Viquipèdia o, fora d'Internet, agafem un llibre a la biblioteca perquè o no tenim quartos per a comprar-lo o no el volem comprar. És tal la doble moral sobre aquest assumpte que, de començar a donar exemples, podría acabar demà: les fotocòpies d'apunts a la Universitat, les fotocòpies de llibres que els professors fem anar amb els alumnes, les cançons que hem grabat a una cinta de petits... Mirem el disc dur dels defensors en qüestió? De fet, és clar que la pirateria ha existit sempre i mai ha estat un problema tan greu fins ara.

Si a lo dit li afegim que la pirateria ajuda i molt a la promoció de grups joves que mai haguéssim conegut d'una altra manera i que teòricament és perseguida per les súpliques de gent que té cinc o sis cases a Miami, l'espectacle es torna esperpèntic. I ja si, a més a més, els governs es deixen vots i bona imatge per a ajudar taaaaaaan altruistament a aquells freaks forrats de L.A la cosa comença a ser dantesca. O bé, com pensa servidora, il·logica : en més d'una ocasió he dit que és molt innocent pensar que tot plegat ve pels drets d'autor i res més.

Evidentment que amb els milions que mou la industria discogràfica i del cine els polítics tenen molt a guanyar, però no hi ha prou diners que paguin el que podría ser control absolut sobre Internet i tots els seus usuaris. És això precisament el que, amb l'únic support d'aquells que o no saben què és Internet o tenen molt a guanyar, proposa la llei ACTA: la pressió legal sobre ISPs per a vigilar contingut amb Copyright. És a dir, per a vigilar la xarxa així perquè sí no sigui el cas que algú faci el que no s'ha de fer i no se n'enteren. El problema és que qualsevol cosa, sense jutge pel mig, pot ser per al Govern "el que no s'ha de fer".

Els Governs en general, encara que uns més que d'altres, no enetenen que Internet no és seu ni és de ningú. Internet és o hauría de ser absolutament lliure i, a una societat civilitzada, compartir cultura és o hauría de ser una cosa a fomentar enlloc de a prohibir.

Estic preocupada, però només fins a cert punt ja que no es pot aturar de cap manera, almenys sense una dictadura evident, la evolució natural d'Internet. Tot i això, estic preocupada perquè a vegades sento dir “terroristes” d'aquells Anonymous que ens estàn salvant de la dictadura necessèria que implica portar les salvatjades d'ACTA, SOPA, PIPA etc.. a terme.

Em sobta molt que algunes persones no vegin la falacia i la intencionalitat que hi ha darrere de dir “Terroristes” d'aquells que ni han matat ni ho faràn. “Dictadors” d'aquells que poden anar a la presò per defensar la nostra privacitat a Internet, per assegurar la nostra llibertat d'expresió i per reclamar els milions d'euros i arxius LEGALS que milions d'usuaris han perdut amb el tancament de Megaupload. I ho diu gent com Alejandro Sanz, aquell imbècil que ens comparava amb proxenetes i que suporta causes de manera ridícula només si li ha quedat clar que el suport no afectarà a la seva imatge de progre-guay. Aquell home valent i altruista.Ho diu, en definitiva, la gent que no sap què és Internet més enllà del mail ni sap què tenen a veure les ISP i la nostra llibertat d'expressió.

Sort d'Anonymous, sort que a més a més de principis tenen la intel·ligencia i la habilitat de lliurar-nos de tanta pudor com fa tot plegat i sort d'V de Vendetta que, sembla, va inspirar-los. No obliden i no perdonen, diuen. I sí, els hauríen d'haver esperat.

PS: llegía avui una irònia, amb motiu de la condemna al metge de Michael Jackson: “Descarregar una cançó del Rei del Pop: 5 anys. Matar-lo: 4 anys”. Genial.

Liam Gallagher

2012-01-28T13:26:00.000+01:00

Pròxim post...

Oh la la

2012-01-10T01:35:00.002+01:00

Aquest bloc de política, no parlem ja del d'Història, ha estat prou abandonat el darrere mes: molta feina i unes petites vacances a La France. París, oh la la!

El Louvre i la meravellosa Gioconda, La torre Eiffel, Notre Dame o la tomba de Napoleó van quedar totalment eclipsades per la dolentíssima educació francesa que, dins del protocol habitual de "Bonjour" i "pardon", amagava les vanes formes autòctones de les que parla "La Divina comèdia". Amb la front ben alta i mirada condescendient, els ciutadans francesos no dubten en empentar, menyspreuar i probablement insultar a tot aquell que no sigui del seu grat.

I no, no penseu pas que és la manera en la que jo m'hi dirigia a ells: un mes abans d'anar-hi, servidora estava estudiant un mínim de l'idioma i aprenent amb especial atenció les normes de cortesía, pero si fos el cas que París era Londres i no era ben rebuda. Però no, a dia d'avui puc ben assegurar que París ni és ni té vistes de ser mai semblant a la capital anglesa.

No parlem ja de l'eterna baralla dels gabatxos (sí, sí) amb l'higiene. A més a més del detall de que les precioses parisines, tan ben vestides elles, portaven com una setmana sense passar per la dutxa (la qual cosa explica l'olor infame al Metro), em va sorprendre molt desagradablement la absoluta necessitat de mirar per on caminaven els meus peus, perquè sovint, molt però que molt sovint, s'hi trobaven amb un regalet animal o humà.

Potser és culpa meva venint de Donostia, una capital on les velles estresen a propis i estranys cridant a aquells que mengen pipes al carrer o han tingut la indecència de deixar caure un papel al terra. Diuen que a Donostia som molt pijos, potser per això em supera el fet de veure a parisins i parisines llençar la poma menjada al mig del carrer, educar als gossos com si tot París fos un parc verd o estornudar a la cara aliena i només davant d'una mirada psicopática pronunciar un ja inútil "pardon".

No dic tampoc que arribi al punt d'aquell soldat francès que a Verdún implorava "Notre père qui êtes aux cieux, élargissez mon coeur afin qu'il puisse contenir plus de haine". Tampoc és això. Però confeso que l'últim dia, a l'estació de Montparnasse, vaig perdre els nervis - cosa quasi impossible al meu cas - i vaig cridar a una "senyora" al més pur estil spanish. Vaig sentir certa compasió pels espanyols que sovint sentia cridar, al igual que ho feien a Londres, però aquesta vegada pensant que probablement ho feien amb raó.

París em deixa ademés la confirmació de que al humans, humans al cap i a la fi, ens agrada molt mirar a una altra banda quan la realitat no ens convé. I és que només això pot explicar que els turistes, una mica freaks, fotografien les meravelles que ofereix Cartier a la seva botiga mentre un vagabund implora menjar, inútilment, dos o tres metres davant del gran luxe. O que aquella senyora que recordo cada dia, amb dos fills d'uns cinc anys i tots tres tremolant de fred, plorès als peus de La Bastilla mentre tothom admirava el LibertéEgalitéFraternité que uns pocs herois van aconseguir amb sang i valentía.

Si m'he de quedar amb una bondat parisina, serà el Ministeri de Cultura (que aquí mai podríem ni sommiar) i els escargots, que van resultar ser de Borgonya. És París probablement la única ciutat del món que, crec, té millors governants que poble i tampoc n'estic massa segura.

Ara, hi vull tornar, ni que sigui un cap de setmana. M'hi vull reconciliar encara que hagi de mirar a una altra banda de tot plegat. Em recorda una mica a Barcelona : mai m'agrada i sempre hi torno. Per si de cas.

PS: La foto l'he feta jo, no tot podia sortir fatal.

Euskal Herria recupera Amaiur

2011-11-22T05:02:00.005+01:00

Sempre he defensat a aquest bloc que els bascos, navarresos al cap i a la fi, tenim un vincle molt fort amb el que és nostre i de ningú més. Fins i tot el més espanyol de tots nosaltres, Miguelico Sanz per posar-ne un exemple, no admetrà mai cap atac per part del vell Imperi. Ja ho diu l'inscripció del monument als furs: "Nosaltres els bascos, no tenim més senyor que Déu. A l'estranger li donem acollidora hospitalitat, però no volem suportar el seu jou. Escolteu-lo bé, fills nostres".Nota1**

Sabent d'aquesta actitut històrica dels meus paisans, no és estrany que després d'anys d'il·legalitzacions, condemnes absurdes i sobretot difamacions, els bascos donem per fi un cop a la taula i la ràbia acumulada ens faci dir :"N'hem tingut prou!".

Aquest cop de taula ha vingut de la mà d'Amaiur. Amaiur. És el nom de l'últim bastiò navarrés on, allà pel 1521, ho vam perdre tot. És el nom que l'esquerra abertzale va triar sense saber que, potser, estàven reprenent les coses allà on els nostres avantpassat les van deixar. **Nota2

Em fa sentir molt orgullosa del meu país aquesta demostració immensa d'autoestima que jo vaig donar per perduda amb l'arribada de Patxi a la Lehendakaritza. M'agrada aquesta nova Euskal Herria desacomplexada, la d'aquell famòs "sóc basc i n'estic orgullòs" que cantava Kortatu, aquesta Euskal Herria sense violència ni ciutadans que demanen perdò per parlar la seva llengua.

Però cal recordar que aquest nou país no hagués existit mai sense la valentia que va demostrar Aralar quan, mentre pintaven basts a les files basques, va atrevir-se a condemnar la violència etarra essent acusats de traïdors per la majoria de persones que avui formen Amaiur i Bildu. Aralar estaven convençuts de que aquest era el camí i no un camí tacat de sang. El temps els hi dóna de nou la raó i servidora només pot dir, molt sincerament, "gràcies".

Però no tot pot ser bó a la vinya del Senyor i reconec que tinc també al davant una Euskal Herria totalment descentrada que, cegada per la llum d'haver-se retrobat, oblida que no tot són banderes i himnes. Que tot i que el patriotisme sigui molt important, la fiscalitat també ho és, les polítiques socials i les noves infraestructures. I aquí hi ha la trampa de tan bonic paratge: Amaiur no sap per on sopla l'aire en aquestes matèries. L'idealisme i el carisme d'aquest partit amaga les carències que porten a sobre a la resta d'aspectes: no deixa de ser un grup amb polítics molt poc preparats, propis de la colla trasnuitada del Saura anys enrere, que semblen haver llegit a Marx però no haver-lo entès. I per tant, puc dir clar i ben alt, que Déu ens guardi sisplau si aquesta colla d'Herriko Taberna arriba a presidir el Govern Basc, perquè ens ensfonsaràn més que Zapatero a un paleta. Per això confío en que els bascos, d'aquí a un parell d'anys i amb l'eufòria baixada d'una ampolla de cava oberta ja fa dies, pensem i triem el nacionalisme moderat i hàbil que durant 30 anys ha aconseguit mantenir Euskal Herria a una posició envejable : el nacionalisme jeltzale.

Però vaja, com que en el fons em cauen molt bé aquests batasunnis, diré al seu favor que tenen gent molt vàlida, tan incorruptible com preparada i intel·ligent... El que passa és que aquesta gent és a la presò. Però "Haberlas haylas".

I per a acabar, suposo que he de fer un petit esment als grans partits espanyols, PP i PSOE : nois, m'ha agradat molt la vostra cara al veure els resultats per aquí dalt.

Pel demés, Urkullu va definir aquesta situaciò amb molta valentía i desacomplexada claretat : Euskadi és Euskadi i Espanya és Espanya.

Zorionak guztioi!

Nota1: No sé si ho sabeu, però el senyor Miguel Sanz va voler treure aquesta inscripció que esmento del monument als furs: Se li feia, suposo, massa basca per al seu gust i massa poc per a la seva vergonya.

Nota2: Amaiur és un nom de dona bastant comú al País Basc. Jo sempre havia volgut posar-li a una filla meva "Amaiur", però vist en què s'ha convertit, no voldria que la parèssin en totes les aduanes, pobreta.

Petita reflexió

2011-11-20T00:44:00.000+01:00

No tinc gaire temps i no puc escriure massa aquests dies, però us deixo una petita reflexió: Al País Basc hi ha moltes personalitats, també polítiques, que sempre han defensat l'euskera i el seu ús, tot i no saber parlar-lo almenys amb fluidesa, com pot ser el cas d'alguns integrants del PNB. A Catalunya hi ha moltes personalitats que fan anar sovint el català, perfectament parlat, però fan un gran esforç per enforsar-lo, veguis l'Albert Rivera per exemple. No sé quina de les dues coses va més contranatura.

Acabo de sentir a la Rahola fer un comentari molt valent sobre el nou programa a Cuatro, "Comecocos", que Mercedes Milà definia com un programa dedicat a la paraula i del qual Albert Rivera n'és jurat : "No entenc gaire bé que en un programa dedicat a la paraula sigui jutjat per una persona que dedica el seu temps a enfonsar un idioma". La Milà ha respost : "Albert parla sempre en català, sempre". I la cosa és que ambdues tenen raó. El que deia, contranatura.

El passatger fosc dels polítics

2011-11-09T23:22:00.016+01:00

Qualsevol que em conegui sabrà de la meva fascinació per la criminologia, la necessitat de llegir casos històrics i tractar d'entendre què passa al cap i al cor d'una persona per a cometre veritables atrocitats. Deu ser perquè de ben petita he llegit les aventures de Sherlock Holmes i el Dr. Watson. I, de fet, no recordo amb claredat un moment de la meva vida on no hagi estat acompanyada del genial detectiu tot i que mai oblido la primera vegada que vaig visitar Baker Street.

Serà per aquesta afició que m'impressiona molt una sèrie que es diu "Dexter", la qual tracta d'un psicòpata que, detectada la seva malaltia de ben jove, va ser educat pel seu pare per a matar únicament assassins. Si ha de matar inevitablement, pensava, almenys que mati gent dolenta. És per això que aquest assassí, Dexter, desperta molta simpatia entre els televidents, els quals, a certs moments de la trama no poden evitar pensar què farien ells, amb total impunitat si la tinguessin, davant d'un pederasta o un desangelat. Davant per exemple de l'inhumà que ha matat o violat la seva filla. I crec realment que tots, més o menys dins nostre, tenim un passatger fosc semblant al que acompanya a Dexter durant ja sis temporades.

Analitzant aquesta recomanadíssima sèrie m'ha vingut al cap si hi ha mai la possibilitat de que un polític governi amb absoluta honestedat i què faríem nosaltres, poble patidor de la seva corrupció, a la mateixa situació. Que passaria quan, com no pot ser d'una altra manera, els nostre passatger fosc aparegués a la vegada què apareixen davant dels nostres ulls el cotxe, la casa o la qualitat de vida que mai haguéssim pogut somiar.

La veritat, després d'hores de reflexió, les conclusions no poden ser pitjors. Se m'acudeixen tres maneres d'aconseguir una classe política lluny de la corrupció i cap d'elles acaba bé:

1.- Que el futur governant vingui ja, de mena, amb el cotxe, la casa i la qualitat de vida. En principi, d'aquesta manera, no hauria d'obrar (que és un anagrama de "robar") amb l'objectiu d'aconseguir somnis impossibles per a la resta de mortals. Ara, com bé em va dir un padrí del meu barri, ningú arriba a tenir vaixell, BWM i mansió essent totalment honest, bò. I té raó, no sé pas si mai s'ha vist un cas així, ni tan sols els creadors de Facebook o Google, plens de talent, estàn lliures de pecat.

2.- Que sigui una persona realment honrada, que ha rebut una bona educació i vol utilitzar-la per al bé comú. Cristians o no, si hem de reconèixer una cosa que s'ha complert des dels dies bíblics fins ara és que a tot sopar hi ha un traïdor. Si a això li afegim que per cada persona honrada existeixen 20 traïdors i 50 corruptes, el candidat honrat acabarà aspirant a bidell d'algun edifici governamental. Així haurà de triar : o seguir fins la jubilació pegant segells a sobres o esperar a que guanyi el seu partit, seguir el seu passatger fosc i acabar de President del Parlament català. (Ha passat això? ha estat mai un bidell quasi de patac President del Parlament català? a ERC aquestes coses passen, qui lo sà, potser parlo i tinc raó).

3.- Que el polític no cobri per la seva feina. I bé, què en puc dir d'això? Amb el punt 1 o bé el punt 2 queda absolutament clar que per a un polític la nòmina és el que per a un lleó un plat d'espinacs amb pinyons.

I bé, repassant aquests tres punts a mi almenys em queda absolutament clar que no podem aspirar, de moment, a polítics honrats. Com a molt, perquè sempre hi ha excepcions, n'hi apareix un prou honrat per a fer un gran país, prou valent per a defensar-lo dels corruptes, prou hàbil i intel·ligent per a mantenir-lo fort i prou prudent per a deixar-lo quan ja no pot donar-li el 100% del seu ésser.

Aquesta excepció va ser Jordi Pujol. Ara ja no cal res més que buscar l'antídot per als escorpins que per naturalesa, amb millor o pitjor verí, piquen.

**Nota: Ja que estic, algú em podria presentar mai a Jordi Pujol? Ai! em faria tanta il·lusió això! Una vegada em vaig trobar amb el Joan Saura, però alguna cosa em diu que no és el mateix!

Quina rucada!

2011-11-03T00:57:00.000+01:00

Sembla que alguns catalans, amb molt poc sentit de l'humor, s'han emprenyat per una frase que l'inimitable Mauricio Colmenero diu a la serie Aída.

Però quina rucada! rara vegada haurà un personatge tan bò com aquest, un faxa de tota la vida que més que insultar catalans i el que no són catalans, és una crítica i una parodia a aquesta espècie, encara lluny d'extinguir-se.

Resulta que, parlant sobre una nena que han de donar en adopció, Colmenero diu:"Imagínate que se la queda un indeseable; o peor aún, un catalán!". Acostumo a veure aquesta serie i, sincerament, m'hi faig un fart de riure!

Si cap català s'ha de molestar per aquest tipus d'humor, no sé pas què hauríen de fer-hi els llatinoamericans o els homosexuals. Això per no parlar de l'extrarradi madrileny, el qual es presenta com un lloc plè de lladres, yonkis i prostitutes.

Us deixo unes quantes frases, - tal i com les recordo, no literals- míticas d'aquest personatge, per a mi, brilliant:

-¿Cómo estás Mauricio?

- En algún lado hay un alcalde socialista casando a dos maricones en catalán.¿a tí qué te parece?

-Hala, ya eres blanco, como te quería ver yo!! (Després de fotre extintor a la cara d'un treballador Peruà).

- ¡Machupichu!¡Mira qué anillo he comprado! ¡Y pensar que con esto puedo salvar a toda tu tribu!

-¡¡Papá!! He descubierto la vacuna contra la homosexualidad.(imaginant la seva suposada filla vestida de falangista)

-¡Hija! ¡Qué orgulloso estoy de tí!

I recomano a més a més mirar aquest enllaç. Espero molt sincerament que aquest personatge no canvie després d'aquesta absurda polèmica.

D'independentisme i patriotisme

2011-10-31T11:15:00.008+01:00

Fa temps que no tinc clara l'utilitat del discurs independentista actual, el de marcar paquet i rememorar anys millors, a llavors quan la terra nostra era Gran i Lliure. Sincerament, no em sembla pas diferent del discurs espanyol que molts titllen de feixista. De fet, no fa pas tant, vaig agafar un post catalanista, escrit per un blocaire d'idees fixes, totalment excloents, vaig substituir-hi la paraula "Catalunya" per la paraula "España" i vaig comprovar que, efectivament, això feia la mateixa por i el mateix pudor que un general ancorat a l'època de pollastre i grisos. Sovint els independentistes diem "fatxa espanyol" i "patriota català" quan l'home ve a ser igual però amb diferent religió. I a mí no em sembla bé.

Serà per això que en aquesta tornada blocaire tracto d'entendre la pertinença a un país des d'un punt purament administratiu. Compte, en cap moment dic que no haurien d'existir els patriotes. Crec que un país sense un mínim de patriotisme està condemnat al fracàs. Però crec també que, atès que la meitat de vots bascos i catalans no són independentistes, l'utilitzar el patriotisme, el jo sí sóc independentista i tú no o l'insult recurrent a tot el que no sigui com lo nostre, em sembla ridícul i ara ja obsolet. Perquè mai algú canviarà el vot a un partit espanyol pel fet de que uns quants polítics, molt probablement corruptes, cridin l'11 de Setembre les consignes que ja tots sabem. I és que els espanyols també són patriotes, quin sentit té cridar en contra seva? és què l'independentisme d'alguns només està ficat en treure vots de CiU o PNV? O és que no es potser independentista discretament, per dins i sobretot de manera útil?

Pensem-ho fredament: un amic o familiar ens visita, ens pregunta perquè som independentistes i nosaltres responem "Jo Catalunya Gran País! Espanya no! Catalunya!! Visca!!"? Si som normals, no. Li explicarem, entre d'altres coses, que Espanya ens fa mal, que ens roba i que sovint ens humilla. Que ell no voldria això per a, per exemple, Madrid. I de pas podem demanar al visitant que deixi estar de banda el seu patriotisme espanyol i pensi si avui dia, al 2011 i segurament des de la cúa de l'INEM, Espanya és un país on realment és una sort néixer i si no s'haguès estimat més haver nascut a Londres o París. Que entengui que, amb molt d'esforç i vots, nosaltres volem construir aquell Londres o aquell París i que no cal que demanem perdò per voler fer-ho. Ara, en cap moment podrem negar-li pas que molts, sort que no una majoria, volen crear una Espanya profunda ben catalana.

Però bé, això d'aquí és un escrit, res més. I per a cada escrit com aquest que hi hagi a la xarxa, n'hi haurà 3000 d'aquells que insulten i menyspreuen al crit de Llibertat o Askatasuna. S'em fa irritant. No hi ha res més tipical spanish què un independentista amb el paquet molt marcat. Vive Dios.

Agur ETA

2011-10-20T23:30:00.002+02:00

Escric aquest article sense haver tingut gaire temps per a reflexionar. És per això que demano disculpes ja d'entrada al lector per les mancançes que pugui trobar-hi i que li prometo que n'haurà més i millor. Encara no en tinc massa informació sobre els fets, ja que he sortit tard de la feina i al cotxe que m'ha vingut a buscar només funcionava la COPE. A saber...

Mentre les dades arribaven depresa a oídes meves he pogut pensar, encara que més aviat torpement, en varies coses.

La primera ha estat si ETA deixava les armes però amb unes condicions concretes. He suposat que no ja que a la COPE no n'en parlaven com hagués sigut propi d'ells però, pel que he sentit al video, deixen caure una mena de "ja en parlarem". És lògic. Vull dir, quin sentit tendrien 51 anys de terror per a no res? És evident que ETA està aflebida, però mai n'ha estat tant com a les Espanyes han volgut fer creure i com per tant la gent ha cregut. Recordo especialment aquella ETA a punt de plegar per feblesa que va volar la T4. "Moraleja": no els subestimen.

Si Espanya es limita a demanar i no oferir, el més probable és que en un temps, per desgràcia proper, ETA li voli el cap a algun diputat sense escolta. Sé que sona cru, però així ho penso de debò. El pensament lògic és que ETA demani l'atançament dels presoners si està realment aflebida i l'atançament general i l'amnistia dels presoners sense delictes de sang si no n'està pas tant. És per això que tal i com han fet d'altres vegades, si no mengen almenys una part del pastís que volen, tornarem a sentir algun historiador dient allò tan terrible de "i què va passar? que van continuar amb la lluita armada".

Crec molt firmement que el compromís d'ETA és real, que estàn molt cansats del que en diuen "lluitar" i que comencen a pensar, encara que massa tard, que perjudiquen la causa que precisament volen afavorir. Ara, del que dubto amb igual firmesa és de la inteligència i saber fer d'Espanya. Em sembla un país, com a país, molt estúpid i que de ben segur no voldràn aprofitar aquesta oportunitat, suposo que pensant que ETA ja no matarà ni que vulgués. I com he dit abans, és aquest el punt en el qual trobo que s'equivoquen.

La segona cosa que he pensat ha estat en el malement que ho ha fet el PSE, passant quasi completament de la conferència de pau dies abans i tractant ara de quedar-se amb el mèrit de tot plegat, encara que els bascos sabem bé que no n'ha fet res. Aquesta tremenda errada socialista ha servit per a deixar a Bildu com abanderat de la pau al País Basc i confirmar (només semblar, per a mí) que els vots dels milers de bascos que van votar Bildu amb aquest fi no han estat pas errats.

Quasi per a acabar, m'ha vingut al cap la pregunta de quin serà el tracte que els mitjans espanyols ens donaràn als bascos d'avui en endavant. Ara que fins i tot els "terroristes" que diuen ells s'han mostrat a favor d'aquest esperat final, deixaràn de difamar-nos d'una vegada? Com s'ho faràn per a suportar una il·legalitzazió de Bildu si es donès? Potser tractaran de fer veure que la societat basca es mostra apenada davant de la fi d'ETA?

I al fil de l'última frase hi ha una cosa que m'ha sobtat molt. De la mateixa manera que veig sovint celebrar la tornada d'un membre d'ETA o, tot i que en mínima mesura, la victòria espanyola al Mundial, avui no he vist a ningú que celebrès la fi d'ETA. És més, he anat a propòsit a un parell de bars i la gent ni tant sols en parlava. No penseu pas que és tristesa basca per la notícia, és simplement que potser molts bascos pensen com jo i sense saber com n'hi reaccionarà Espanya la notícia ens sembla buida. Perquè, siguem clars, si Espanya reacciona com n'estem acostumats la notícia d'avui passarà a ser només una anècdota que finalitzarà davant del pròxim atemptant.

Us deixo una anècdota per a que vegueu que la gent corrent, aquella que no segueix cada segon de la política, lluny de prendre la notícia com històrica de moment no li dóna més importància de la que poden tenir les paraules sense fets. Quan m'han vingut a buscar a la feina avui la notícia de tan rellevant notícia l'he rebuda de la següent manera: "ETA diu que ho deixa. Uf! si això passès voldria dir que hi haurà encara més turistes? quin rotllo".

I no, no és que qui ho ha dit sigui una persona frivola i superficial. És que, el que ha dit ETA avui sense veure com es desenvoluparà Espanya té la mateixa importància que quan a vegades jo dic "Uf! qui vol una mansió, t'imagines rentar-la?".

Horror!!

2011-10-18T23:53:00.003+02:00

Us deixo una pregunta que m'han passat de la web de Telecinco. No sé si és més greu la pregunta, clarament d'algú amb problemes mentals, o la resposta, que sembla que respongui com si parlès de malalties. Fort, oi?

Jeremías 14-10-2011 17:29:10 Si tuvieras un hijo, qué preferirías: que fuera homosexual, que fuera negro o catalán?

Con tal de su felicidad y la mia, me daría igual.

L'home del sac i ERC

2011-10-13T22:40:00.010+02:00

Potser se'm nota, no ho sé, però l'home del sac és un dels blocaires pel qual tinc especial debilitat, perquè sempre hi és, sempre em llegeix i això fa molta il·lusió. Sembla que mai sabrem quina cara fa i de ben segur que és una pena, però tot i això jo també el segueixo a ell i aquesta vegada, estranya, no puc estar-hi més en desacord. Ho sento noi, no és res personal, és que vull ser la veu crítica de la teva inclinació per ERC, la que s'intueix a l'última entrada del teu bloc.

Dius que tens "clar que aquests són d’esquerres, però entre esquerra i país, triaran país." Alguna cosa m'he perdut, ja que des de que tinc contacte amb Catalunya això no ho han fet mai. Més aviat, sempre n'han fet el contrari i gràcies a ells Catalunya ha tingut per primera vegada un President d'obeciencia espanyola a la Generalitat. Potser era fina ironia però aquesta desgastada ment ja no l'agafa.

Dius a més a més que "Ara tot són retrets, que si els d’esquerra són uns traïdors, que no són uns veritables independentistes, etc. SI va ocupar un espai que temporalment ERC havia deixat orfe, ara que han tornat a agafar la seva responsabilitat" i a mi quasi m'emprenya que no vegis que són els mateixos gossos, aquells que defensaven la estupidesa del Carod i la incompetència del Benach. Els mateixos i sense cap altre collaret que el que ja portaven anys abans. I m'emprenya especialment venint de tu, que t'agrada la Història i que per tant deus saber que la gent no canvia. Que tots són sempre el mateix. Que mai canvien d'opinió, sino de formes. Que ERC per a Catalunya ha estat com Atila per a la herba.

Escrius també que "Junqueras és el diàleg, la raó i l’entusiasme" i això d'aquí em sobta moltíssim, ja que la meva maleïda memoria em diu que Junqueras és la verborrea, el guió i la manipulació. I no ho dic per dir, ho dic perquè com crec que ja saps existeix una anècdota entre el Junqueras i jo, molt significativa i realment inolvidable: aquella en que jo em dirigia a ell en un perfecte català. aquell tan bonic que parlava fa anys, i el senyor Junqueras, quan va saber que jo no era catalana, em va respondre un ja mític per a mí "Ah ¿sí? Y de dónde eres?" tan i tan castellà. Aquesta no sería una anècdota que faig anar al sopars sovint si no fos perquè l'amic Oriol va passar-se tot el cafè criticant a aquells que, per baixa autoestima i manca de patriotisme, canvien d'idioma davant de qui els hi parlen en castellà. Perquè jo, insisteixo, m'hi vaig dirigir en un perfecte i preciòs català, un preciòs lleidatà. Preciòs i perfecte, com ha de ser el català. És per allò que el que tu anomenes "diàleg" jo anomeno "verborrea", com la de Don Juan amb innocents donzelles.

I és per aquella anècdota que també anomeno "guió" el que tu defineixes com "raó". Perquè a aquell cafè que vam compartir amb un munt de blocaires més, Junqueres es limitava a trasmitir el guió d'ERC, avorrit i obsolet, aquell guió que podria passar per les mans i la boca d'un venedor de cotxes de serie americana.

Per acabar, sense dubte, he d'explicar la manipulació. Aquella nit a Barcelona no vaig poder més que al·lucinar al comprovar que ments realment brillants queien als peus de la verborrea i el guió del noi. Perquè és un noi que sap parlar, un noi culte que coneix a la perfecció la història de Catalunya i els seus habitants. Però, ha de ser però, també hi ha una anècdota a explicar: recordo que l'amic Andreu, que espero no se m'enfadi per nombrar-lo aquí, es va atançar una mica a mi i, darrere d'un discurs del Junqueres molt -semblava- inspirador, em va dir "crec que aquests no s'enteren de res". Llavors i sense que ell ho sàpiga fins ara, vaig pensar que realment Junqueres no havia dit absolutament res després de parlar tot sol durant vuit minuts. Que, claríssimament, el diable sap més per vell que per diable i que l'Andreu sabia quin era l'engany de tot plegat abans que jo naixés. Que realment tots ens havíem de girar i escoltar-lo a ell enlloc de seguir escoltant a un Junqueras que malauradament per a Catalunya xerrava molt i no estava aportant res.

Així va ser que servidora, emocionadísima davant la idea de fer un cafè amb un candidat a eurodiputat, va sortir d'allà pensant que realment havia fet un cafè amb un noi més. Un noi culte i amb "labia", però incoherent i guionitzat.

I bé, suposo que no cal parlar massa de la teva predicciò d'independència per a d'aquí a menys de quatre anys. Ara sí, de debò, sé que això no ho penses. I si fos el cas que ho penses, com a patidora de la crisi sóc pobre i com a basca apostadora, així que et jugo 500 euros a que, en quatre anys, Catalunya podrà votar al Congrès Espanyol. Però me'n diràs que no, perquè no ho penses realment. El Junqueras me'n diria que no també, almenys si l'aposta no la paguen els catalans de a peu. O també vols apostar-hi?

Sento moltíssim discrepar amb tú de manera tan dura. Sento més encara que una ment brillant com la teva compri un cotxe a punt de fallar pel fet de tindre un bon venedor. Però sento encara més que siguis tan absolutament discret i no puguem dir-te aquestes coses amb una copa de patxaran a la mà. C'est la vie!

Zapatero, un dels grans.

2011-09-27T13:23:00.003+02:00

Avui a El Diario Vasco hi surt un article de la portaveu del junters socialistes a Gipuzkoa, Rafaela Romero (vegi's que en cap moment escric "senyora"). Em fa una mica de pena que no pogueu llegir la premsa d'aquí dalt perquè l'article en qüestiò no té desperdici. Amb dir-vos que es titula "Gracias, Presidente"... Suposo que ho podeu imaginar.

Diu la dona que vol posar a cada qual al seu lloc i no deixar la feina només a la Història (que per cert, ho posa en minúscula de "historieta"). És per això que vol donar les gràcies al ZP "por ser un buen amigo de los vascos, un amigo valiente, audaz y comprometido con la consecución de la paz y libertad de nuestro país". Tret de l'irònia que suposa descriure el Zapatero com "audaz", m'agradaria que Rafaela expliquès exactament què vol dir "amic dels bascos". De quins bascos? d'aquells als qui ha negat competències? dels euskaldunes que han vist com l'euskera passava a ser un idioma residual a administracions i demés organismes públics? dels il·legals? de les víctimes? o només ha estat amic dels habituals a les Cases del poble a quins, encara així, ha enfonsat a la misèria? Però t'entenc Rafaela, per un sou com el que deus tindre sense haver sigut mai massa llesta, jo en diria amic del mateix diable.

Encabat, carrega contra el PP: "cambian de idea y se preparan para "gestionar la paz", eso sí, solamente si son ellos los que la gestionan". Molt bé Rafaela. Però sembla mentida que un personatge amb certa trajectòria política no sigui capaç d'entreveure quin és el joc del partit de Mariano, que ve a ser el mateix que el vostre; és a dir, xerrar, xerrar i xerrar sobre com acabar amb el terrorisme, sense fer res útil i prenent una posiciò que penseu agrada als votants de cadascú: diàleg per als socialistes, força bruta per a populars. El més irònic de tot és que ambdòs heu fet anar la força bruta, la de les il·legalitzacions i condemnes absurdes quan ha quedat clar que calia fer anar el diàleg. La diferència doncs és bàsica: ZP ens va enganyar i Rajoy no.

Ara ve el crescendo : "un político valiente, un pacifista convencido que no escuchó las críticas(...) Ese político valiente (...) se llama José Luis Rodríguez Zapatero." Zasca! Noti's tambè aquí la fina irònia al assegurar-nos que Zapatero no escolta les crítiques, cosa que no sabíem, i la burda mentida al anomenar-lo pacifista. Perquè, sincerament, dir-ne pacifista d'un noi que té al Govern amiguets dels GAL i que lluny de dimitir quan es va descobrir el pastís va afinaçar el seu lloc al partit... és de ser "inútiles". I vaja, potser no és culpa seva, però que Otegi entre d'altres sigui a la pressò sense que ningú entengui ben bé la sentència em sebla més una declaraciò de guerra que de pau. I sort que els de sempre no han volgut recollir el guà.

També escriu coses que a una li semblen tan estúpides que no sap que dir. Per exemple: "la izquierda abertzale escuchó (al president) y tomó nota de lo que tenían que hacer". Com tots sabreu l'esquerra abertzale sempre a destacat per seguir al peu de la lletra allò que deien des de la presidència espanyola. Almenys si per a Rafaela Romero "seguir al peu de la lletra" és el mateix que "passar-se pel forro dels ous el que digui Espanya tot i acabar a la presò". Comentari absurd per tant, que suposo la dona creu que els bascos ho llegirem i pensarem un "quanta raó" convençuts. Clar que sí, xata.

Evidentment, després de tant de temps sense escriure, la capacitat d'anàlisi meva ha minvat. I suposo que és per això que quan finalment llegeixo "Cuánta política hipócrita, indecente, irresponsable y falta de generosidad" junt a un indescriptible "Presidente Zapatero, usted es uno de los grandes" només puc pensar una cosa : con dos cojones.

Con sangre entra

2011-09-22T04:15:00.008+02:00

"Cuántas veces con el semblante de la devoción y la apariencia de acciones piadosas engañamos al diablo mismo."
"¿Y éso que quiere decir?"
"Con sangre entra"

Pel·licula V de Vendetta.

No puc dormir. Avui el dia s'ha tornat tan esperpèntic que he hagut de trucar a tres persones diferents perquè de debò pensava que m'estaven prenent el pèl. Ingenua de mi, de cor creia que la gent no podia ser tan deliberadament estúpida i marcava números compulsivament amb, suposo, l'esperança de que algú digués un tranquilitzant "no pas". Però no.

No explicarè la història, servirà amb que penseu en un grup de veïns parlant, cridant i raonant als més pur estil del Sálvame Deluxe més trasnuitat i vergonyós que pugueu imaginar.

Amb aquest panorama doncs, m'ha vingut avui la inspiraciò per a descarregar contra aquesta societat tan cutre i miserable que estem construïnt. Per a denunciar que no nomès el tabac fa mal a la salut de la gent, perquè de tipus de salut n'hi ha uns quants: la física, la emocional, la mental... I avui més que mai tinc claríssim que aquesta societat, basca, espanyola o lo que sigui, és una societat de malalts mentals voluntàris.

Sempre he pensat que la llei anti-tabac és una idea raonable i bona: la gent sembla no fumar tant i no paguen justos per pecadors. Però vist el descontrol que hi ha sobre la salut mental del ciutadans d'aquest Estat, treure una llei antitabac era tan prioritari i útil com prohibir la sacarina al Falete.

És per això que trobo igual d'important una llei que literalment prohibeixi més d'una hora al dia de programes televisius com Sálvame, Vuelve Loca i resta de virus mortals que regala diariament, per exemple, Telecinco. Perquè al 2011 la quantitat de tontos tendeix a infinit i cada dia tinc més clar que el motiu és l'absoluta mort cerebral que provoca la televisiò d'avui amb la inestimable ajuda d'un obsolet sistema educatiu.

Si la heroína és il·legal perquè torna malalts a persones sanes i les fa adictes, la telebasura hauria de ser il·legal perquè torna gilipolles a gent teòricament normal i les fa adictes. Sembla que estigui fent humor, però no. Realment penso que més de la meitat de problemes que hi ha les comunitats de veïns, al carrer, al Estat i a la política desapareixerien si, qui no vol llegir per gust, posès la televisiò i per collons haguès de veure un programa de "Redes" amb el senyor Punset. Només amb un canvi a la programaciò actual ens estalviariem crits, estupideses i raonaments pobres propis de perturbats.

Vaig dir que ja mai m'emprenyo, però comença a fer forat aquesta societat tan imbècil i carent de crítica. Em fa fàstic viure a un lloc on l'èsser humà, racional, es comporta com un animal que segueix el discurs social com ho farien els bens. Em fa fàstic pensar que, efectivament, la letra con sangre entra. En fa fàstic adornar-me de que en aquests aspectes som exactament iguals bascos, catalans i espanyols. Em fa fàstic que la gent ni demani perdò ni digui un "bon dia". Em fa fàstic que per a una vegada que Espanya es manifesta indignada, arribin uns estúpids i fotin tot per terra amb uns gossos i unes flautes. Però si alguna cosa em fa fàstic per sobre de tot és passejar per Londres i comprovar que una altra societat haguès estat possible.

Direu que he tornat guerrera, però cada cop crec més necèssari un V de Vendetta. O una dictadura amb dictadors inteligents, cultes i honrats com proposava Platò. O un personatge malvat com el de La taronja mecànica que ens mantengui els ulls oberts i no tinguem més remei que llegir. En definitiva, un antìdot per a aquest verí que és la incultura i estupidesa voluntària.

Matrícules,ETA i humor

2011-09-21T00:18:00.003+02:00

Avui els bascos ens hem aixecat amb una terrible notícia : ETA havia robat unes matrícules a La France. Ho deia tothom : La SER, el Fede inclús el Diario Vasco i EiTB. Osti tu.

Però una ja, encara que no massa vella, se les sap totes. Així que parlant amb el xicot, quan ha sortit el tema, de seguida li he dit : "Això ve de 24 hores que ho desmentin, Espanya no sap ni per ón ve l'aire". I, evidentment, així ha estat. No és que tingui poders i pretengui fer competència a Aramis Fuster, que per altra banda tampoc té poders, però la gent la truca igual igual. És que, com Spain is different, ha passat desapercebut que França, des de bon començament, hagi dit que ETA no hi tenia res a veure.

Aquestes històries, quan t'ha interessat la política un mínim i has nascut per aquí, semblen un Deja Vú que es repeteix de tant en tant i que, desprès d'haver-te indignat durant anys, les acabes prenent amb molt d'humor.

Recordo especialment aquesta cançó de Kortatu, vet aquí la traducciò, que si no em falla la memòria parla d'un pis franc d'ETA trobat allà pel 1988 i que , segons Interior, estava tan plè de material terrorista que podia acabar amb ETA en els dos dies següents. La realitat del que hi havia va ser molt diferent: com diu la cançó, llaunes de conserves, filtres de cafè, un pot de llegums i quatre llitres d'oli. En peu!! En peu!! Sense engenollar-se!!

Molts anys després, ETA va tractar d'assassinar a Miguel R.V. a la voreta d'on jo visc. Van sortir de ves a saber on a la nit i au, tiro al braç i només al braç, perquè Miguel era tan hàbil que lluitant com un bon soldat espanyol va esquivar la bala que anava al seu cap. Plas, plas. Però tampoc va ser així, perquè Miguel es va fotre el tiro ell mateix per a, diuen, fugir d'una dona a la que havia deixat un regal que se li feia molt costòs.

No oblidareu de ben segur el etarres que van tindre la dolenta idea d'anar a un supermercat francès. Segons els mitjans d'Espanya, era clar que portaven armes sota el jersey, que tenien formaciò militar com podia apreciar-se en la manera de protegir al cap de la banda i que, a més a més, eren uns borratxos perquè anaven a comprar birra. Com ben sabeu, aquests nois eren uns bombers catalans, que ni anaven armats ni protegíen res. Per a més Inri, havien comprat sucs. Quin perill...

Crec que, a hores d'ara, ja ni cal parlar de les detencions en un parell d'anys d'uns 20 caps d'ETA. Els bascos, sense pensar què bé que ho feia Rubalcaba, ens preguntaven: "coi, però quants n'hi ha? on han quedat els etarres de carrer de tota la vida? Ara tots són executius o com va?"

Així que avui, quan tots els diaris han tret la notícia amb tanta pressa, jo no he pogut evitar tararejar això de "Konserba latak eta kaferako filtro... Zutik! Zutik! makurtu gabe!".

PS: Alguna cosa em diu que no sóc la única que pensa aquestes coses avui. Pel que sembla, un tal "etzekiat" escriu una cosa molt semblant a "El Diario Vasco", tot en forma de comentari. Lo deixo abaix per si teniu ganes de llegir-lo. Per a mí, ha estat simplement briliant.

"hace no mucho 8 bomberos catalanes cometieron la osadia de ir a francia de vacaciones, un ciudadano frances denuncio ante la policia francesa la presencia de extranjeros en un supermercado, y la policia francesa tras incautar las imagenes las envio al estado español
hasta aqui, todo correcto

el estado español, que obviamente no identifico realmente a ninguno de las 8 personas que aparecian en el video facilitado, hizo algo que es demasiado habitual en este estado, mentir
1- mintio, al decir que habia identificado a las 8 personas del video como miembros de ETA
2- mintio, al decir publicamente los supuestos nombres y apellidos de esas personas (obviamente falsos)
3- mintio, al indicar el puesto dentro de ETA que obstentaban algunas de esas 8 personas, entre ellos nada mas y nada menos que tres jefazos
3.1 - el jefe de comandos de ETA
3.2 - el jefe de logistica de ETA
3.3 - el jefe de ETA, el maximo jefe
4- mintio al adjudicar multiples atentados a las 8 personas que aparecian en el video
5- demostro su ESTUPIDEZ al hacer publico el video, dando todos esos falsos datos, sin haber llegado a identificar realmente a ninguna de las 8 personas del video

los medios españolistas, no se quedaron atras, llegaron incluso a adornar el esperpento
- segun los medios españolistas, se distinguia en la ropa de los "etarras", ya no eran presuntos, que llevaban armas
- segun los medios españolistas, se observaba sin lugar a dudas su formacion militar, donde los "etarras" de base protegian a su jefe
- segun los medios españolistas, ademas de "etarras" eran drogadictos, porque llevaban cervezas en el carro de la compra

finalmente, resulto que las 8 personas, eran 8 bomberos catalanes, que obviamente no tenian los nombres que el estado les habia adjudicado, ni formaban parte de ETA como el estado les habia acusado, ni obstentaban cargos de direccion en ETA como el estado habia indicado, ni habian cometido ningun atentado como el estado habia relatado, .... y ni siquiera llevaban cervezas en el carro de la compra, sino zumos

ahora, otra vez en francia, delincuentes comunes (segun la policia francesa) roban 200 matriculas
y los medios españolistas, dan la noticia de una forma peculiar, "francia duda de la autoria de ETA en el robo", cuando en el mismo desarrollo de la noticia se reconoce que francia niega esa posibilidad
solo falta añadir, que los ladrones de esas matriculas, etarras, iban borrachos durante el robo

las mentiras constantes del estado, son una muestra mas de la inexistencia de democracia en este estado
la confabulacion de los medios españolistas en difundir estas mentiras, y en ocultarlas o ningunearlas cuando se descubre su falsedad, hace un flaquisimo favor al periodismo"

Democrà...quèèèèèè???

2011-09-16T11:55:00.003+02:00

Hamarna urteko kartzela jarri diete Otegi eta Diezi, eta zortzinakoa Zabaleta, Rodriguez eta Jacintori

Espainiako Auzitegi Nazionaleko laugarren aretoko epaileen arabera, lehen biak ETAko buruzagiak dira eta beste hirurak etakideak. Epaimahaiak dio ETAk 2008ko abenduan Otegiri eta Diezi indar subiranistak batzeko agindu ziela. Txelui Moreno, Mañel Serra eta Amaia Esnal absolbitu egin dituzte.

A una democràcia real, això no passa! Fins quan han de tindre a Otegi a la pressó? Tan perillós és? Aquest home està pagant les conseqüències de ser un bon lider de l'esquerra abertzale a una país com Spain (is different). Prou!

La Audiencia Nacional condena a 10 años a Otegi y a Usabiaga como dirigentes de ETA

El tribunal considera que el exportavoz de Batasuna siguió «las órdenes de ETA para crear un polo soberanista»

Com vaig dir a la tornada, jo no entenc res. Algú m'explica com un condemnat per ser dirigent d'ETA segueix les ordres d'ETA per a crear no sé què soberanista? S'ordena a ell mateix? De debò, no ho entenc. Suposo que és cosa de redactors dolents.

Ara, Bildu en dos dies està il·legalitzat, que per a alguna cosa han posat amb calçador a la sentència la frase "polo soberanista".

Háblame en cristiano

2011-09-16T11:27:00.001+02:00

Fa uns dies ha sortit la notícia al País Basc de que un veí d'Arrasate ha hagut d'esperar 10 mesos per a fer-se una colonoscòpia. No és que la Sanitat Basca vagi pas tan malament; és que aquest home, Kepa Elortza Odriozola, té el cap molt dur i com a basc d'Arrasate que és, ha volgut que l'atenguin en basc. Però clar, ningú en sap.

Evidentement les crítiques no s'han fet esperar i al senyor Elortza li han dit de tot menys maco. Per radical, per torracollons i per cabró.

Més enllà del que es pugui pensar d'aquest home, de qui jo diré "punyetero, però amb carinyo", la realitat és que ha deixat a vista de tothom les mancançes llingüístiques d'un sistema sanitari del qual polítics i demés purria social presumeixen a diari.

A més a més, ha aconseguit deixar en ridícul a tota aquella gent que treu bilis per la boca al crit de "No pot ser que un metge que sap basc tingui feina i un que no en sap no en tingui tot i ser millor!!! feixistes!!!". I dic que "en ridícul" perquè m'agradarà saber amb quina cara i quin morro em tornen a fotre un dinar dient una estupidesa d'aquest tipus quan un home que ha volgut reclamar drets llinguístics, un home que sabia castellà, però que podia haver estat com tants de la seva edat que no en saben, ha hagut d'esperar 10 mesos per a fer-se una colonòscopia.

La situació es va tornar "humillant" en paraules seves i "gore" en meves quan, finalment, l'home va acceptar una traducció simultànea amb un mòbil, un auricular per al metge i un altre per a ell i, evidentment, una tercera persona que, de lluny, li explicava que estigués tranquil, què allò no era un càncer. A Arrasate. A Arrasate!!*

Però escolteu amics, a mi m'agrada tot això. És allò que deia Muguruza i en estat pur: encara que tot estugui perdut, sempre queda molestar. Molt bé senyor Elortza i gràcies de part de gent que no som tan... valents!

*Per a qui no ho sapigui, Arrasate-Mondragón és una localitat principalment vascoparlant i governada per Bildu. Per això, és lògic pensar que l'euskera se li ha negat a milers de persones.

PS: El bloc torna quasi quasi al principi. És a dir, si algú té ganes de dir-me quines faltes ortogràfiques he fet, li agreïré infinitament.

Els temps canvien

2011-09-10T09:58:00.006+02:00

Tracto de tornar al món blocaire sense saber massa bé com acabarà la cosa. Ha passat un munt de temps des de que no teclejo res a aquest "Munduko hiritarrak ez garenak" que ja em resulta quasi desconegut. I és que els temps canvien : ara tinc els cabells curts i de color negre, una carrera i paradòjicament menys feina, malauradament puc dir que ja no domino la llengua catalana i inexplicablement ja mai m'emprenyo al parlar de política. Ser súbdit forçat d'aquest Estat ha fet forat en la meva capacitat de sorpresa. Ja no en tinc.

Els temps canvien i al meu país, pel que sembla, radicalment. Parlant clar i català, els bascos hem passat d'ex-simpatitzants d'uns terroristes espanyols a ex-simpatitzants d'uns terroristes bascos. No em negareu que, com a mínim, és molt curiós.

Ara, jo me n'alegro moltísissim, per a què negar-ho. Realment penso que Bildu serveix per a poc o no res, pero ja que no sembla haver cap partit que serveixi per a alguna cosa per aquí dalt, Bildu ha aconseguit que esbossi un somriure quan poso Intereconomía i pensi allò que tant agrada als espanyols de "Ladran, luego cabalgamos". Al guanyar a més a més la Capitalitat Europea de la Cultura, candidatura per a la qual, per cert, servidora va sortir remant a la Concha, els comentaris a les televisions espanyoles eren de traca. I jo, m'en fotia de tot plegat. Va ser un gran dia aquell.

Pensava que fa temps, a aquest mateix bloc, discutia amb algú d'esquerra i tractava de fer-li veure que un canvi d'uns anyets al Govern, aire fresc que en deien ells, no sempre compensa el patiment que suposa veure el teu país en mans estranyes. Potser m'equivocaba : avui CiU governa a Catalunya i ho fa a una situació difícil, però amb un país que no vol sentir els ex-companys de Rovira i Montilla parlar mai més. Al País Basc arrasa Bildu i deixa clar que, quan ens deixan decidir, no apostem per Espanya.

Euskal Herria ha recuperat autoestima i sembla recordar qui és, la qual cosa hagués estat impossible sense la incompetència socialista. Tot i que en el fons, penso el que pensava fa uns anys: és que ningú havía vist venir al PSOE a kilòmetres? És que podem arribar a ser tan incultes que la letra con sangre entra? És de terror.

El meu país ha canviat tant que avui, a la part vella Donostiarra, els veïns es manisfesten per a denunciar les amenaçes rebudes per posar banderes en contra de la dispersió de presos. Aquest cap de setmana ve Guardiola a Anoeta, potser la Real guanyi, i és que, com deia, aquí el món sembla funcionar a l'inrevés.

I de tot plegat em venen les ganes de tornar al món blocaire, a veure si entenc una mica què llons passa per aquí, cap a on anem i, sobretot, què en penseu vosaltres.

Ens veiem!

Bon any nou (o, almenys, millor any)

2010-01-01T15:53:00.003+01:00

Ja ho deia Xavier Sala i Martín al seu facebook, aquest any entrant "com a català, no pots ser pitjor". Com a bascos, que sempre hem pressumit de guanyar-vos en independència econòmica, educació i sanitat, aquesta vegada també us guanyem a ser desgraciats.

Per a començar, a Euskal Herria (actualment les vascongades) ens han tret el tradicional sketch de Mr Bean a l'ETB (actualment TVE) i ens han posat un altre personatge més ruc, però menys graciós. A més a més, hem hagut d'aguantar la brunete mediàtica espanyola parlant sobre l'èxit d'audiència que això va suposar, tot i que només 100.000 bascos (actualment espanyols?) van seguir el discurset i ningú va voler donar les dades d'audiència de l'any passat.

Però escolteu, com que és Nadal i al Nadal he de ser bona, agrairé al Lehendakari que per fi hagi aconseguit unir els bascos i que ni més ni menys que el 71% de nosaltres ens posem d'acord en el que pensem sobre el nou Govern. Ara, la brunete mediàtica ja podia ser més generosa parlant d'aquestes coses.

Li agrairé també els moments de pànic que ha causat a casa meva en aquestes dates tan assenyalades quan, practicant allò del zapping, ens vam trobar el Pachi López parlant sobre Déu sap el què.

Pare - Què collons fot aquest tio a la tele???

Germà - Però on hi ha el mandoooooo?

Jo - Que el mando el tens tu pare!!

Pare - Que no el veig! canvieu d'alguna manera sisplau, canvieuuuuuuu.

Au, massa poc, que haguèssin anat a votar i s'haguèssin deixat d'"altres coses"!

Per cert, Odón Elorza, per dir-lo d'alguna manera, ens ha robat l'espirit del Nadal, amb la bonica iniciativa que ha tingut de passar d'ajudar els comenciants a posar les llumetes.

I el pitjor de tot és comparar, perquè ahir vaig tornar de la meravellosa, nadalenca, increïble i civilitzada ciutat de London. Així com estàn les coses, em fa un mal especial veure l'avió allunyar-se d'Stansted, encara que allà, és clar, també cal patir els espanyols. Fa temps que vaig aprendre que el millor, i aprofitant que faig una mica cara de guiri, és fer que no els entenc quan em parlen, però el cas és que tinc un xicot massa amable que sempre s'ofereix a fer fotos a espanyols que tenen problemes per a tenir un record gràfic tots juntets, encara que a milles de distància es vegi que no són espanyols normal, sinó espanyols diguem... Pronfuns. Això, és clar, dóna situacions com aquesta:

Jo - Egin argazkia ta goazen segituan bai? holakoak ezagutzen ditudala eta tontakeriak esaten hasiko direla ( Fes la foto i anem de seguida si? que a aquestos me'ls conec i de seguida diran rucades)

Senyor espanyol - Eso que habla es vajco???

Jo - Sí

Senyor espanyol - No te preocupes eh? que no me importa, puedes hablar vajco si quieres, que eso es cultura! Luego teneís el problemilla ese por ahí arriba...

Enfin. Com veieu el problema el teniem, més aviat, al davant. És increïble com són alguns e? on hem arribat que ens han de donar permís per a parlar basc, tot i que de permís no n'haguem demanat cap.

Sense dubte, amb Trafalgar es van quedar molt curts.

Res, que tingueu un bon any tots dins del possible i que sapigueu que, a aquestes terres, se us espera per a fer un bon pintxo amb un bon ví, que cal curar depressions. Salut!

Almenys alguna cosa fem bé

2009-11-20T11:40:00.004+01:00

Fa tant de temps que no escric al blog que he hagut de canviar la clau d'access perquè havia oblidat quina era!

Però, de tant en tant, em venen ganes d'escriure en català (cada cop pitjor, per cert). Disculpeu-me doncs si no m'acabo d'explicar bé, des d'abril que no he dit CAP paraula ni una en la vostra llengua i, a sobre, he après una miga o galego, així que ara els confonc. Ei! no se us fa una mica estrany que algú us demani perdó per no escriure correctament en català? Potser venen temps de canvi per a la pobra pàtria!

El cas és que recordant vells temps i vells articles, llegeixo que més d'una vegada i de dues vaig demanar més seny, dient que era inútil bolcar la nostra ira en CiU (finalment Mas és independentista o què?), quan el problema real era el PSC i que, d'arribar mai a aquest punt, confiava en que els bascos seriem prou intel·ligents com per a unir-nos davant de la corrupció i la misèria a la qual històricament ens té acostumats el PSOE.

I, escolteu, potser la cosa no va pas tan malament, al cap i a la fi és exactament el que hem fet : avui dia és estranya la vegada que, entre atacs a l'idioma i uniforms reeducats, el PNV rep garrotades d'un partit basc (ara ja no som nacionalistes, ara som simplements bascos). No en rep ni d'EA tu, ni d'EA! Potser Patxi, sense voler, ha portat una societat amb por de posicionar-se a posicionar-se clar i ràpidament. Ha unit (era el que volia oi? unitat!) els bascos i els espanyols, cadascú amb els seus, però units al cap i a la fi. Lligats i ben lligats.

Ara, amb dos dits de front, us imagineu una colla raonable de gent dient "Que Urkullu es declari independentista!!", mentre el país, literalment, es dilueix? Per sort, aquí no en gastem d'això, ens tornariem bojos si, a més a més d'aguantar els altres, haguessin d'aguantar els nostres. Alguna cosa havíem de fer bé encara!

Bé, aquest Nadal serà la primera vegada que ETB (la nova TVE) no posi Mr Bean en lloc del missatge del Rei. Sempre he dit que la tele és el més democràtic que hi ha, si alguna cosa no t'agrada, es canvia el canal i fet. Ara la televisió és, suposo, com a Cuba : poses un canal i, si alguna cosa no agrada al Govern, el Govern la canvia.

Res tu, uns anyets i tot tornarà a ser normal. I, si no, em guardo una frase de Muguruza, que sempre hi ha sigut i sempre hi serà : encara que estigui tot perdut, sempre ens queda fer nosa. Salut!

Anar de llest i d'altres hippismes

2009-09-05T00:32:00.008+02:00

N'estic fins el que no tinc del documental aquell que hi ha per la xarxa i que ens fa veure la conspiració mundial que els governs ens han preparat al voltant de la grip A i que nosaltres, pobrets mortals d'intelecto inferior al "documentolisto", no arribem a veure.

El fet que la grip A no és pas per a tant ho sabem tots, els tontos també, però el cas és que sempre ha de sortir un amic, company de feina o familiar que asseguri haver-se'n adonat fa temps, encara que no n'haguem tingut notícies fins passades unes setmanes del boom gripal.

La cosa és que aquests mateixos il·luminats, generalment més llargs de llengua que de coneixements matemàtics, no tenen ni la més remota idea de què és una tasa de letalitat i, per tant, els hem de patir lloant documentals que parlen del poc elevat nombre de víctimes mortals que ha causat aquesta nova grip, amb la bandera americana de fons, és clar, obviant completament que quan els governs donàven la veu d'alarme, la grip A es portava a l'altre món el 25% de malalts. Un de cada quatre. Un de cada quatre amb una enfermetat extremadament contagiosa.

Em fan molta ràbia aquests hippies, sempre descobrint conspiracions de la mà de, per exemple, Michael Moore i sense fer anar aquell criteri del que presumeixen per a contrastar la més mínima dada que donen aquests documentals.

Sabeu què em ve al cap ara? un mail que vaig rebre fa temps. Un noiet (o noieta) escrivia que, si els 40 milions d'euros per a la superació de la crisi fóssin repartits entre els 40 milions d'espanyols, cada espanyol rebria... 1 milió d'euros!!!! I clar, adèu a la crisi, aquella invenció dels capitalistes per a guanyar diners a canvi de la por(que us sona el discurset?).

Seré punyetera i demano perdò als possibles ofesos, però són aquestes coses les que passen quan els de lletres fan documentals amb números més enllà del déu.I sí, ara la que va de llesta sóc jo, m'ho deixen tan fàcil!

PD: síííí, ho sé, vaig dir que traduiria els textos al basc, necessito temps!

Hole

2009-08-26T16:14:00.004+02:00

Amics, amigues, sento (jo més que vosaltres) aquesta súbita desaparició del món blocaire, fruit de la desgana que em produeix Pachi, de la falta de temps i del moltíssim que em costa escriure i articular més de tres paraules seguides en català. És literalment des del 16 d'abril que vaig tornar de Barcelona que no el faig anar per a res, la qual cosa m'ha fet descobrir que la vostra llengua no és com muntar en bicicleta, que mai s'oblida.

Ara, quan un lector pel qual sento especial simpatia diu enyorar els meus escrits, a una se li fa petit el cor i agafa les tecles amb moltes ganes i inevitable malaptesa, pensant en sobre què puc escriure que no faci cremar-me per dins.

I si em cremo, colta, l'aftersun està de moda per terres tarragonines.

Només llegir que les JSC demanàven la retirada del cartell d'aquest festival, vaig enyorar profundament el nivell de català que fa un any em permitia insultar a rucs i ruques per igual.

M'agradaria entendre d'una vegada quin és el motiu pel qual tot socialista tendeix a ridiculitzar qualsevol intent de lluita digna, com és la lluita per la igualtat, concentrant sempre els esforços en les coses més inútils. Vull dir que no seria pas estrany que un xiquet denuncia-pancartes d'aquests arribés a dinar a casa, on sa mare li fes la paella i li recollís tota la merda que escampa (també a casa, sí), mentre el nen veu la preciositat que surt a la "Ruleta de la fortuna", tant curta d'enteniment com de minifaldilla i que gira amb aquella gràcia les lletres que, realment, girarà algú (probablement home) des d'un ordinador.

I apressurant-me per a no ser jo la sexista, dic el mateix d'aquelles nenes que sempre a la paraula"igualtat" a la boca mostren absoluta devoció per aquell gran error de la literatura que ha estat Àngela Vallvey, convençudes que si un Premi Nadal diu que els homes són imbècils de neixement déu ésser cert, esbossant un somriure sempre que algú explica aquell acudit de que els homes són com les gambes.

Com li deia a un amic l'altre dia : "noi, no diguis que no es pot ser més imbècil mentre hagi socialistes que puguin parlar". I vive Dios que mai deixen de sorprendre'm.

New record!!!

2009-05-19T11:50:00.003+02:00

No n'he parlat d'això abans perquè vaig pitjor que fatal de temps però, abans de posar el bloc bonic, traduït i aquestes coses, no està de més fer-vos saber que el PSE va aconseguir el seu primer record a la Lehendakaritza del meu petit país : 24 hores sense ser corruptes!!!

Ara, tampoc cal donar botets d'alegria i pensar que potser Patxi no és pas tan dolent, perquè a la vint-i-cinquena hora les coses es van girar.

El nou Govern Basc, el del canvi, va haver de tancar una web que havia creat per a fer-nos saber als bascos de les bondats de la nova era que ens toca viure. I per què? doncs per corruptes i cabrons (i recordo al lector el poc que acostumo a insultar per aquests paratges).

Resulta que el domini de la web estava registrat a les Illes Caimàn i el suport informàtic a una companyia danesa, no té titularitat pública i, a sobre, s'havien passat pel forro els concursos que regulen aquests serveis, cosa que el PNV va trigar menys d'una tarda en descobrir.

Encabat ja sabem, "ha estat una errada", "no hem fet anar fons publics" i aquestes coses que porten dècades dient.

Ara que hi penso... Què vol canviar el PSE al País Basc? les polítiques econòmiques? ens va millor que a ningú. Les socials? no té sentit, aquí la gent viu bé. I aquell invent de la por?? bé, cal dir que jo en tinc una estona i abans no en tenia. Em sembla molt que, coincidint amb Erkoreka, aquests volen canviar el lehendakari i... que les quiten lo bailao.

Errudunak / Culpables

2009-05-18T10:55:00.004+02:00

En política, després d'una pifiada molt grossa, no és estrany sentir allò de "no hem de buscar culpables, hem d'aprendre de les errades" i el curiós és que el nombre de vegades que algú repeteixi la frase en qüestió és directamnent proporcional a la responsabilitat que qui la diu té en que tot, absolutament tot, hagi sortit malament.

A mi, en canvi, ja m'agrada buscar culpables : Eusko Alkartasuna.

I, de pas, em permeteixo dir que de les errades no n'han après gaire, atès que perden vots des del dia que van néixer i continuen pensant que el poble està amb ells. Que són l'alternativa, l'altra cosa, els lluitadors contra el neoliberalisme (liberalisme, vaja) del PNV que, per cert, ha aconseguit una qualitat de vida per als bascos envejadíssima pels socialistes apadrinats per milions de catalans que no han pogut triar res més.

Eusko Alkartasuna, que ha demostrat un desconeixement del poble basc prou més escandalós del que acostuma a demostrar un partit extern, ens ha fotut quatre anys de Patxi per haver fet política sense tenir-ne la més mínima idea (sí, de política tampoc en saben), ficant la pota a coses de curset per a principiants, pensant, tan tan ingenuament, que la paraula "independienteak" dita per tot arreu els faria guanyar el vot de l'esquerra abertzale (potser que s'ajuntessin massa amb ERC i pensessin que amb dir "independència" ja n'hi havia prou?).

A tot plegat se li ha d'afegir la trista idea que el PNV no sap fer oposició i està presidit per un home que només ha estat al lloc indicat al moment oportú. Mireu que, fins i tot, se m'ha passat pel cap enyorar una mica l'Imaz, aquell que volia seduir Espanya, pensant que ell, almenys, és un home preparat, però la publicitat a la camiseta de l'Athletic m'ha fet molt mal.

Res nois i noies, ja em vegueu, animadíssima mirant el futur del meu petit país.Per això crec que, com deia aquell gran amic meu que em corregia el bloc (i que ja no ho fa, per cert) EA hauría de sortir un dia i dir "som uns inútils i no sabem fer res bé". Llavors, potser, els començaria a entendre.

(A la nit el traduiré al basc, hi posaré foto i aquestes coses, que se m'ha fet tard avui)

Hitzak

2009-04-17T18:12:00.005+02:00

Se'm comença a fer avorrit el tema que sempre surt a tot arreu sobre si els convergents mai diuen independència i el cert és que no l'acabo d'entendre, perquè aquest és un tema que mai he sentit al meu país. Com he dit alguna vegada, em sembla una auntèntica rucada dir que CiU no és independentista per no dir tal o qual, especialment si els mateixos que qüestionen això no dubten pas de la espanyolitat de Montilla sense que aquest sobre Espanya no n'hagi dit res.

Els independentistes voten ERC, deuen pensar. I els espanyolistes al PP.

Em crida l'atenció que Junqueras, per exemple, es queixi amb tanta vehemència dels retrets cap a ERC i es quedi tan tranquil, assegurant que també es poden fer retrets als 23 anys de CiU. La diferència és que d'ERC se'n critica el que ha fet i de CiU el que no ha fet mai, el qual em recorda a allò que diuen els pares de "no toquis això que ho trencaràs". Suposo que és la mania de certs partits a actuar sense mirar-ne les conseqüencies. Però bé, si no recordo malament, Junqueras va dir que voldria ser jutjat per la feina que volia fer i no per la feina feta (és fort dir això, oi?).

Si, segons el senyor Junqueras, és important que la gent no independentista no senti la necessitat de lluitar contra l'independentisme (allò de "no que votin independència però que pensin "si surt indepèndencia, tampoc em sembla malament""), és estrany ERC porti anys tancant el seu partit exclusivament al vot independentista. Perquè, si no voteu ERC, no sou independentistes. Penso jo, vaja, que quant menys definida sigui la ideologia d'un partit, més probable és que acumuli vots de diferents sensibilitats i, si aquest partit és dels nostres, no tenim arguments per a criticar-lo. Perquè quan es tracta de fer política, són més importants els vots que "la pressió que sentim al pit quan parlem de la nostra pàtria".

Bé, que "del dicho al hecho hay un trecho", com diuen els castellans. M'agradaria saber, per posar un exemple, quants polítics catalans han fet campanya per respondre en català a tothom i han respost en castellà a un estranger que els ha saludat en un sobrat (que no perfecte) català.

--------------------------------------------------------------------------------------------------

Aspergarria iruditzen hasi zait konbergenteek independentzia esaten dutenentz buruzko gai hori eta egia esanda ez dut guztiz ulertzen. Batez ere, nire Herrian inoiz atera ez den gaia delako hura. Batzuetan esan dudan bezala, CiU independentista ez dela hau edo bestea ez esateagatik astakeri hutsa iruditzen zait, bereziki hori esaten duten berdinek Montillaren espainolitateariz buruzko zalantzerik ez dutenean, harek Espainia hitza inoiz esan ez badu ere.

Independentistek ERC bozkatzen dute, pentsatuko dute. Eta espainolistak PPa.

Atentzioa deitzen dit Junqueras hain lasai gelditzea horrelako keixa indartsua azaltzen duenean ERCri konbergenteek aurpegiratzen dizkieten gauzak direla medio, CiUren 23 urteak kritikatu daitezkela ere bai esanez. Baina desberdintasun handiena ERCk egin duena eta CiUk ez duela egin kritikatzen dela da, gurasoen esaldi horren antza hartuz :"Etzazu ukitu, apurtuko duzula!!". Ondorioak begiratu gabe gauzak egiteko mania duten alderdi horien gauza izango da. Baina hala ere, gaizki gogoratzen ez badut, Junquerasek egin nahi zuenagatik epaituta izan nahi zuela esan zuen, egindakoagatik epaitu beharrean (ez al da fuertea hori esatea?).

Junquerasen arabera, garrantzitsua bada independentistak ez direnek independentismoaren aurka lanik egin nahi ez izatea, ("ez da indepentzia bozkatzea, baizik eta pentsatzea "independentzia ateraz gero, neri bost"), arraroa da ERCk hainbeste urtez ixtea bere alderdia bozka independentistari esklusiboki. Zeren, ERC ez baduzue bozkatzen, ez baitzarete independentistak. Nire ustez, alderdi baten ideologia geroz ta gutxiago definituz probabilidade handiagoak daudela sensibilidade guztietako bozkak lortu ahal izateko eta, alderdi hura gutarra bada, argumentu gutxi dauzkagu bere aurka. Politika egiteak baldin bada kontua, garrantzitsuagoak dira bozkak "gure aberriari buruz hitzegitean bularrean sentitzen dugun presioa" baino garrantzitsuagoak dira.

Espainiarrek dioten bezala, "del dicho al hecho hay un trecho". Gustatuko litzaidake jakitea, adibide bat jartzearren, zenbat politikari kataluniarrak hizkuntzaz ez aldatzeko kanpainia egin duten eta zenbatek erderaz erantzun dioten katalaniera on (ez perfektua) batekin zuzendu zaien atzerritar bateri.

Euskara

2009-04-03T23:31:00.005+02:00

Aldaketa garaiak omen datoz, inorrek ez duenean esan aldaketak onak direnik.

Egia da euskalduna naizela eta, euskalduna bezala, Euskal Herriko partea naizela ere. Egia da ere bai euskalzale amorratua izan naizela beti eta Euskal Herria nire herritzat ulertu dudala 25 urtetik honera. Baina, hala ere eta Xabier Euskitzek esanda duen bezala, gustorago nago Kalifornia euskaldunaren semeenkin hizketan Bilboko alde zaharrean baino.

Euskitzeri buruz ari naizela, bere esaldi bat datorkit burura orain : "Euskal Herriarekin baino gehiago, euskararekin nago maiteminduta". Oskorriren beste bat ere bai : "ez al dakizu euskara dela euskaldun egiten gaituena?".

Gure (nire) hizkuntza 30 urteetan egin ez den erasoa jasaten ari da, PP eta PSOEri esker, Basagoiti, López eta Zapaterori esker. Hori dela eta, gauza txiki hauekin bada ere, euskarak gure laguntza behar du eta, horregatik, hemendik aurrera bi hizkuntzatan idatziko ditut blog txiki honen post guztiak.

Beste batek (Ruper Ordorikak) zioen bezala, "zaindu maite duzun hori".

Hurrena arte, gora gu eta gutarrak.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Es suposa que venen temps de canvi, quan ningú ha dit que els canvis siguin bons.

És cert que sóc basca i, com a basca, part d'Euskal Herria. És cert també que he estat una tremenda basquista i que en 25 anys he entés Euskal Herria com el meu poble. Però, tot i això i com diu Xabier Euskitze, em sento més a gust parlant amb els fills de la California basca que al mig del casc vell de Bilbao.

Ja que parlo d'Euskitze, em ve ara una frase seva al cap : "Més que amb Euskal Herria, estic enamorat amb l'euskera". També una altra d'Oskorri : "És que no saps que és l'euskera el que ens fa bascos?".

El nostre (meu) idioma està patint un atac que no s'ha donat en els últims 30 anys, gràcies a PP i PSOE, gràcies a Basagoiti, López i Zapatero. Per això, ni que sigui amb aquestes petites coses, l'euskera necessita la nostra ajuda i, per això, escriuré en els dos idiomes tots els posts d'aquest petit bloc.

Com un altre (Ruper Ordorika) deia, "cuida allò que estimes".

Fins la propera, visca nosaltres i els nostres.

No voldria ser Mossa avui

2009-03-20T13:43:00.003+01:00

Abans que lectors especialment sensibles se'm tirin al coll a crit de "feixista", diré que l'actuació dels mossos a la menifestació anti-Bolonya jo també la trobo violenta, el qual no vol dir desproporcionada.

A veure si ho entenc : un grup d'estudiants, amb la cara tapada i ganes de demostrar a cop de perdra el legítim dret a la seva lluita, avança cap els mossos sense ànims de negociar res i insultant-los. D'altres vegades, fins que la policía no ha actuat, s'han dedicat a cremar contenedors i a atacar botigues. Vaja, personalment, no m'imagino a aquests mossos fent-se els macos i dient "vaaaa, sisplaaaauuuu, no trenqueu mobiliari urbà!!". Això és el que aquesta colla de neohippies volien i esperaven? que els mossos arribèssin allà amb una flor a la mà i la cosa no passés d'una petita pataleta policial? Ha ha, el que fan les drogues...

Bé, pitjor és que surti l'inútil de torn qüestionant la feina dels policies i deixant-nos clar a qui ha sortit el seu fill. Els fot a una investigació, tot després de posar càmeres a Les Corts per a que la policia sigui tot el rosa que es pugui ser i au! queda de progre davant del mitjans de comunicació que no han de treballar massa per a fer dels Mossos d'Esquadra un cos de pseudodelinqüents, matons que peguen a periodistes i a innocents que passen pel carrer.

Ara, que algú m'expliqui què passa a Catalunya que la fa tan diferent del País Basc. Ho dic perquè aquesta brutalitat policial que van fer anar els mossos, la fa anar la Ertzaintza un parell de vegades al mes. Aquí, que jo sapigui, si reps un cop de porra sense haver estat a una manifestació, l'has rebut per mala sort, per haver estat al lloc equivocat en un mal moment. O per idiota. El cert és que la Ertzaintza no va... Emmm, segons els rumors, la Ertzaintza va com el nen de Castefa un dissabte a la nit. Al cap i a la fi vull dir que el paper dels mossos fa riure a la vora del que acostuma a portar a terme la policia basca.

També és cert que no surt la portaveu del Govern Basc condemnant el que fa la policia i donant així la raó a aquests herois post moderns. I els mitjans de comunicació semblen tenir molta més simpatia als estudiants que al batasunos, perquè la Ertzaintza ha arribat a matar gent sense que cap cadena l'acusi de brutalitat policial.

Per què els mossos han de posar càmeres si foten un cop de puny a un delinqüent i la Guàrdia Civil pot torturar impunement? Per què la Ertzaintza pot donar pallises dia sí dia també i els mossos són humiliats davant de tot l'Estat per un fet puntual? per què els periodistes que reben al País Basc no surten enlloc i els que reben a Barcelona són víctimes populars? Perquè a Barcelona hi ha el Saura, hi ha l'únic governant del món sencer que legitima un grup de hippies violents davant d'un cos de policía preparat.

Res, que ja es donarien els hippies d'aquí amb un cantó a les dents per tenir els mossos que teniu allà. I si el conseller és el que és, via lliure. Começa a ser un paradís per a delinqüents Catalunya. Mentre hi mani el Saura, segur que voleu la independència? no sería millor esperar unas anyets? No voldria ser catalana en aquest moment, tampoc basca, però molt menys Mossa d'Esquadra.

Una de ridículs

2009-03-16T12:40:00.004+01:00

"Fets, no paraules" i "fets, però sobretot paraules" semblen els dos lemes protagonistes de la badalla sobiranista al món blocaire. Reconec que, presumint sempre de caçar sola, tinc predilecció pels fets i passo bastant de les paraules. És més, penso que les paraules sovint són, ademés d'inútils, perjudicials. No us agrada el cinema?? fixeu-vos : sempre hi ha algun tonto que es fot a parlar abans de disparar i au, l'acaben matant. Inútil, mira que es veia venir.

La cosa és que, com ja sabreu, el que diguin els politics i el que acabin fent és tant diferent com un ou d'una castanya. Per exemple el Patxi López, tota la campanya parlant del gir vasquista, fugint del PP com ànima que porta el diable, posant al seu voltant tantes ikurriñes que fins i tot van minvar el meu patriotisme, de tant que sortien (i de sortir on sortien). I res tu, que ara són amics.

El PP, que Déu me'n guardi d'estimar-me'ls, té principis i mai ha parat amb el discurs aquell de la unitat d'Espanya, la que se rompe per culpa d'un Zapatero feble davant dels nacionalismes que mai ha parlat convençut de la unitat de la pàtria, però que lidera el partit responsable en la disolució de "Vascongades" i "Catalunya", ara més espanyoles que mai i, per la part que ens toca als bascos, amb més gent a la presó del que venia essent habitual per aquests paratges. I, escolta tu, el nacionalisme anava prou bé quan manava el PP.

El que em preocupa és aquesta vara de medir que fem anar els nacionalistes : no cal que Zapatero o Montilla diguin "Unitat de España" perquè és més que evident el seu desig de matrimoni. Ara, com el Mas o el Pujol no surtin amb una estelada i cridant "Independència o mort" qual perfectes pallasos... Res. Espanyols, autonomistes, venuts i, depen de la moda, també fatxes.

Voleu dir que no és molt espanyola aquesta manera de fer? Molt extremenya. No és per furgar a la ferida, però és una mica vergonyós que ens riguem sempre dels extremenys aquells, per posar un exemple, convençuts de que Zapatero trencarà Espanya, incapaços de veure més enllà del que els polítics volen vendre a un poble que justet sap llegir i escriure. Dic que és vergonyós riure'n perquè nosaltres fem el mateix, amb aquesta autosuficiència que ens caracteritza, pensant-nos sempre més llestos que els espanyols i foten el ridícul a parts iguals.

I encabat hi ha el Carod, el Puigcercós, aquells meravellosos homes que no paren de cridar per la llibertat i no fan res més. Vaja, que els hi serveix igual cridar a un meeting que a un mercat. Són com el PP però en inútils, ja que el PP almenys feia part de la seva feina.

Però després de Patxi, de Carod, després de Zapatero i Montilla, després de tot... Continuem igual, perquè som absolutament impermeables a la evidència. O sigui, rucs. Cada cop més espanyols, per cert. Ja quasi em fa riure això del "fet diferencial".

Si és que tenim just el que ens mereixem.

ATHLETIC, BETI ZUREKIN!!

2009-03-05T00:54:00.002+01:00

"Del nido cómete el rabo!!!"

Hau zuretzat ere, Peio, zerutik goza dezazula!! Gaur ere, gogoan zaitugu.

P.S1.- Ho haveu vist això??????? ho haveu vist?????

P.S2.- Heu sentit San Mamés dient "Jokin (Caparrós) lehendakari"?? Són les ganes que tenim de Pachis.

Espanya, com a molt, imposa a Euskadi (però no hi guanya!!)

2009-03-04T02:12:00.006+01:00

Nois (i noia!), sabeu què? M’emprenya molt tot aquest panorama que s’està dibuixant al món blocaire. Que si Euskadi ja és Espanya, que si gol d’Espanya, que si Aznar i Zapatero guanyen les eleccions a Euskadi… I encabat tot el plan que hi ha sobre la injustícia del que ha passat. No m’agrada perquè és donar corda a Patxi López. A què ve que el López, amb uns resultats molt inferiors als esperats, a tants escons del PNB, vagi de vini vidi vinci pel món? A què ve que els blocaires, a sobre, destaquem la “fita” del Pachi per sobre de tot? Espanya guanya a Aragó, perquè la trien. Espanya guanya a València, perquè la trien. Espanya guanya a Galicia, perquè la trien. Aquí no ha guanyat Espanya. És com dir "El PP ha guanyat a Lizartza" i després, a un segon pla, parlar d'injustícies.

Els espanyols han tret més ESCONS a Euskadi. Probablement, fins i tot, hi governin… però els bascos no hem perdut la nostra ànima, encara no i no del tot. De fet, continuem com sempre. Continuem volent parlar i sense poder, continuem visitant la presó de tant en tant, continuem cremant les coses… com sempre, vaja, com hem estat sempre durant la nostra llarga i miserable història de supervivència. Amb més o menys intensitat, depen del moment, però com sempre al cap i a la fi.

Vam estar dècades en una situació notablement pitjor, amb aquell què Déu tingui a la glòria (ben agafat) i potser no és comparable… fins a cert punt. Els bascos d’aleshores no van triar això, simplement es van menjar les conseqüències de ser al bàndol perdedor dins del que no era una democràcia real. Els d’ara tampoc hem triat el que hi ha i, per tant, és lògic que ens mengem les conseqüències d’haver perdut dins d’una democràcia que, encara que més real que anys abans, és falsa igualment. Vull dir que vivim en una mig-democràcia i que una democràcia, si no ho és al 100%, de democràcia no té res. Com les miges veritats vaja, que són mentida.

No em posaré pas ara a parlar d’il•legalitzacions, de la organització dels escons ni d’injustícies vàries, perquè això ja ho ha fet tothom. Però quedi clar que el que més m’emprenya de tot és llegir allò de “en lloc de nul, que votin aralar”. Per aquí no passo. La gent ha de poder votar el que vulgui i, quan no pot, votar el que hi ha no deixa de ser jugar al joc dels espanyols, de les seves lleis, de la seva democràcia i això SÍ que és perdre la nostra ànima.

Què cal ser pragmàtic? I tant! Però no tot val. M’estimo més, amb tot el mal del meu cor, una colla de bascos governats per un espanyol que no han triat, que una colla de gent governada per qui els espanyols han deixat triar. Allò de morir de peu o viure sempre engenolat, que deia el Che. Ells no ens manen i renunciar a votar el que volem votar és renunciar a la poca llibertat que ens queda.

Després, quan es pugui triar, ja vindrà el pragmatisme. Com va venir al 2001, amb Batasuna legal i sense un munt d’escons que van anar al PNB.

Una miqueta de dignitat, si us plau, només faltaria que ara comencessim a fer el que Espanya ens deixa fer. Només faltaria que ens queixessim de ser governats per Espanya involuntàriament i fer voluntàriament el que Espanya ens ha permés. Per a engenolar-se a Espanya, ja n'hi ha d'altres a l'Imperi.

Com es diu "lehendakari" en castellà?

2009-03-03T11:52:00.005+01:00

Euskadi, aquesta petita part d'Euskal Herria, no sembla estar gaire contenta amb EA oi? ho sabia jo, ho sabia l'Andreu, ho sabien tots els bascos... Excepte ells. Ells no volien Ibarretxe o López, van més enllà. Ells volien una altra cosa... I vive Dios que l'han tinguda. Que us en adoneu ja, xiquets, del que porten les altres coses?

EA, a les Juntes Generals, va tenir un resultat més o menys decent i, per tant, la oportunitat d'influir en alguna coseta. Però, com deia ma padrina, "tot es pega menys la hermosura", així que de tant clicar l'ull a ERC i de tant presionar al PNB venent el seu suport al millor postor, han acabat creant desconfiança a un poble que no semblen conèixer gaire bé.

Pensava EA, al seu món paral·lel, que anant per lliure trurien els resultats mínims com per a omplir-se la boca amb allò de "nosaltres som els decisius" que finalment, i en molta part gràcies a ells, ha acabat en boca del senyor Basagoiti, aquell que al Parlament va cridar que Viva la Guardia Civil!! i que, per cert, quasi provoca un avortament a la pobra Aintzane Ezenarro, que estava prenyada i poc disposada als sustos.

La realitat és que els votants d'EA són votants del PNB poc moderats. Votants del PNB que tenen certa simpatia a Egibar i, evidentment, a Ibarretxe. I votants que se les veien venir. Així que molts van optar per ignorar la existència d'EA i deixar-los, pobrets, sense res a dir i amb la culpa de la panorama que tenim ara a aquest petit país.

Dic la culpa perquè amb els mateixos vots que han tret ara, d'haver anat junts, tindrien uns 3 o 4 escons més i aquestes eleccions haguéssin recordat irremediablement a les de 2001, dificilment oblidables per la puntada al mig de la boca que van significar per a PP-PSOE.

Suposo que es taparan les orelles o alguna cosa així, perquè al carrer no faig més que sentir "però de què van aquests inútils?" en mig d'una por immensa, com és normal, a tenir en temps de crisi un lehendakari inútil que no sabria gestionar un supermercat.

On hem arribat els bascos e? Qui ho diria... Ahir un alumne, innocent ell, em va fer una pregunta molt aclaridora : "però si Patxi López mana, ja no hi haurà un lehendakari oi? què seria? Concejal? vull dir... Com es diu "lehendakari" en castellà?". Els temps canvien.

Hem... guanyat??

2009-03-01T23:12:00.005+01:00

Vaig dir que obriria de nou el bloc si guanyaven els bons, però el cas és que no tinc tant clar que hagin guanyat.

Ibarretxe sí, és clar, amb una gran pujada i bons resultats. EA sembla haver entés que els bascos NO volem votar EA si les sigles PNV no hi són al davant i Aralar... Aralar ho ha fet molt bé. No és que ho hagi fet bé per a portar-se els vots de Batasuna, que no tindria cap mèrit, sinó que ho han fet bé perquè ho han sabut fer.

I els de Batasuna? o D3M, o EHAK, o com els hi vulguin dir. El vot nul ha estat del 9% i això vol dir, o bé que hi ha molts bascos que no saben posar la papereta al sobre o, el que és més lògic, que han "votat" el partit il·legal.

Em fa una miqueta de ràbia, la veritat, sentir això de que la societat basca no és majoritariament abertzale. Més que res perquè el sistema electoral basc perjudica els nacionalistes i, el 9% aquell perdut, sembla ser de tot menys espanyolista. Però bé, coses que passen (perquè alguns fan que passin!)

Bé nois, us diré el que passarà : Patxi López es presentarà per a lehendakari i li dirà al PNB, només per cortesia, si vol governar amb ell. El PNB, que per a alguna cosa és el guanyador, dirà que ni pensaments, que Ibarretxe lehendakari i els sociates, que sempre han volgut això, governaran amb el PP i, si poden, amb UPD. Després diran que eps, ells volien governar amb el PNB però que els nacionalistes no van voler i au, quatre anyets d'espanyolitat i caos. Quatre, només quatre, que els bascos han votat PSOE perquè veuen impossible que pacti amb el PP.

Potser també, si els sociates tenen un bon dia, que governin amb el PNB. Qui lo sa... però si tenen aquesta intenció, quin sentit té que el Pachi es presenti a la lehendakaritza??

I tots els nacionalistes han recordat, ara que calen, les llistes il·legals de Batasuna. Tots. Ara que calen. I també Basagoiti, a qui els nervis han traït per a que acabés dient "no se ha presentado ninguna lista blanca del PNV".

Falta el vot exterior, però tot ha merescut la pena només per veure la cara dels sociates quan han perdut un escó l'ultim minutet. I la d'Ibarretxe, què coi! aquella cara de "que us fotin" que ha posat, amb lo bó que és ell. Fins i tot la d'Urkullu, que em cau malamet, però que ha fet tal rialla que durant un minut m'ha semblat guapo i tot. Tipus Richard Gere, imagineu quina distorsió.

Apa nois, que no sé què fer amb el bloc. Que no sé si hem guanyat o què. Que no sé que li passa al meu país. Que no sé si hi sou, encara.

Tanco, esgotada

2009-01-02T16:30:00.005+01:00

Sí nois, així, de patac. He de dir que no és pas definitiu, sinó fins l'1 de Març a la nit, dia de les eleccions basques. Aquell dia decidiré si continuo amb el bloc o no, depèn dels resultats.

Els motius són ben clars : no estaré gaire informada sobre política durant aquests mesos perquè me n'he cansat. Em faig mala sang cada cop que hi ha un atemptat i tothom el fa anar segons els seus interessos, també només veure a Patxi López per la televisió. Els sociates en general m'han anat cremant dia rere dia fins al punt de perdre els nervis només els he d'esmentar al meu bloc, al carrer o on sigui. Em poden, realment em poden. Les opinions envoltades d'odi són sempre estèrils, no tenen cap credibilitat, i a mi cada dia em costa més amagar aquest odi i escriure objectivament, com si em paguessin per fer-ho.

Tanco uns temps també perquè m'he de contenir sovint a l'opinar sobre certes coses, bé per cortesia, per llei o por, i això, això cansa molt. He perdut la paciència. Em sembla des de fa temps també que els blocs serveixen poc més que per a retroalimentar-nos, com si això fos un bon camí, enlloc de per a la crítica i el debat i el diàleg. Me n'he cansat, com veieu. Plego, necessito descansar.

La vergonya també té molt a veure: acabo de tornar d'un país civilitzat com és Scotland i, creieu-me, és difícil no comparar. Els polítics, mireu quina ironia, només eren bons, dolents, millors, pitjors... però en cap cas eren ridículs. La gent tampoc. Us ho prometo : la primera imatge que vaig veure a la TV només arribar a casa, va ser la d'una dona amb unes immenses popes trencant unes llaunes de cervesa. Amb les popes, evidentment, amb les popes. Llavors vaig pensar que, en un país així, no mereixia la pena intentar raonar sense descans, ni tractar de crear opinió. És evident que, entre qui pot votar, és més influent aquella dona que jo. I que vosaltres, els meus lectors, sou molt més intel·ligents que qualsevol cosa que jo pugui dir.

Tanco per tant emprenyada, avergonyida i molt molt cansada de la misèria que envolta avui dia els nostres països. Necessito descansar, deia, tot és tan miserable que no mereix el meu temps ni el meu esforç. L'1 de Març, si guanya el PSOE, tancaré el bloc definitivament. De fet, no crec ni que m'hi quedi a viure, marxaré lluny on facin les coses amb honor, llibertat i dignitat.

Espero, si és que mai torno, no perdre els meus lectors habituals. Mantindré el bloc d'Història, això sí, que aquest sí que és inútil, però no em negareu que es molt entretingut. Fins la propera, espero, i gràcies a tots.

Bon any nou. Em faig gran.

2009-01-01T13:24:00.005+01:00

Hola, bones, us desitjo una bona entrada d'any. La meva ha estat, de moment, la millor : l'1 de Gener de 2008 vaig prometre que no tornaria a sortir el dia de cap d'any. No negaré pas que vaig tenir-ne una petita temptació, però a última hora escrivia un missatge a una amiga fent-la saber que mantenia la promesa de l'any passat.

La veritat, no entenc això d'haver de sortir el cap d'any sí o sí. Donostia és una ciutat molt petita i no hi ha res que no hagi un dissabte normal. O sí : la quantitat de borratxos maleducats augmenta considerablement, les noies obliden les dures temperatues pròpies de l'època per a posar-se poc més que un cinturó ample i tota, absolutament tota, la purria donostiarra es concentra a la part vella de la ciutat. Els bars plens, la gent borratxa, la mateixa música, el mateix lloc i una immensa resaca el dia 1. Una gran entrada d'any.

Tampoc vaig voler seguir amb la tradició del raïm, una tradició nascuda d'una estafa que sembla ningú vol aturar ja que, potser, ens agrada començar l'any tossint, ennuegats perquè mai ens dóna temps a seguir les campanades. Vam brindar amb cava i cap a la una ja era al llit. M'he convertit, sense cap mena de dubte, en una antisistema.

El millor d'aquesta entrada d'any és agafar la bicicleta de passeig i donar un tomet per la preciosa Donostia quan ja ningú és el carrer : cap cotxe, cap borratxo i cap soroll. És una manera de recordar lo bonica que és La Concha, el Palau de Miramar o la Part Vella. La Catedral del Bon Pastor, els jardins de Gladys Enea, El Kursaal, el Port. Prove-ho a fer-ho l'any que ve a la vostra terra.

D'aquí a unes hores quedaré amb alguna resacosa amiga per a fer el té que vaig portar-me ahir de la impressionant ciutat de London, tot amb unes galetes comprades dilluns a la meravellosa, educada, civilitzada i ara enyorada ciutat d'Edinburgh. Aposto a que poca gent té avui tan bon cos com jo. Avui és un gran dia.

Patent de Libertad

2008-12-24T11:56:00.006+01:00

Aquell manifest per la llengua comú que van firmar els de sempre i pel de sempre em va fer pensar sobre el castellà, sobre si realment és una llegua comú o, també, està polititzada. El cert és que alguns espanyols han exclusivitzat certes paraules, per motius polítics generalment, de manera que dites en el seu idioma i en qualsevol altre no volen dir ben bé el mateix. El manifest de la llengua comú, realment, va ser el manifest per la llengua de "qui pensi com jo".

És preocupant la "patent" que sembla haver adquirit la dreta espanyola sobre la paraula "Libertad". El Partit Popular, fins i tot, no acceptava la invitació a diferents manifestacions si la paraula en qüestió no figurava al lema. Oblidada la definició objectiva d'aquest concepte, la Libertad es veu reconvertida en un argument per a aturar les (legítimes) aspiracion sobiranistes que, diuen, no es poden portar a terme sense agafar-se a la imposició.

Tot plegat ens pot donar una idea de les misèries a les que els polítics ens tenen sotmesos : per la part que toca als espanyols, la Libertad, aquell dret que tothom guanya quan neix, és ara d'ús exclusiu espanyolista. Curiosament, Libertad a hores d'ara, vol dir el mateix que unió.

No em negareu pas que no és exactament el mateix sentir un català dient "yo quiero vivir en libertad", que dient "jo vull viure en llibertat". La gran diferència es troba en l'idioma en el qual s'expressa aquest desig : el primer, segurament, es referix a la llibertat d'escolaritzar els seus fills en castellà. Al meu país, en canvi, la diferència arriba a ser abismal : entre Askatasuna i Libertad hi ha tan poc en comú que l'alcaldesa de Lizartza, Regina Otaola, va canviar el nom de la plaça del poble pel nom de "Plaza de la Libertad", negant-se de pas a traduir-lo al basc perquè sonava "batasuno". Ella, que en sap molt de drets individuals, menté una alcaldía del PP a un poble on el 95% dels vots van ser per a la il·legalitzada ANB. Ella, és clar, ha portat la Libertad a Lizartza, tot i que el poble demanava Askatasuna.

No dubteu que, depen de com es desenvolupin les coses, els llibres d'Història es referiran als espanyols amb el nom de "liberals", què al cap i a la fi és el que s'ha vingut pretenent des de fa ja anys. Ens uns anys, no quedarà constància de cap català ni cap basc que hagi volgut la llibertat. I nosaltres, aquí parats, sense saber exactament què fer.

Foto : Ajuntament de Lizartza. La ikurriña que hi apareix va ser ficada de nit per a tapar la bandera espanyola que Otaola, com veieu ben rebuda al poble, va ficar-hi en contra de la voluntat de Lizartza.

Què estas a favor de la violència?

2008-12-22T17:32:00.008+01:00

És una pregunta que tota persona basca s'ha hagut de sentir alguna vegada i que jo, personalment, vaig prometre no respondre mai més. Principalment perquè la trobo ofensiva i demagògica, però, sobretot, perquè la trobo estúpida. L'estupidesa és infinita, diuen.

Els bascos, que per si algú no ho sap ens hem criat a occident (a vegades, fins i tot, al mateix estat), no som pas diferents dels nostres veïns europeus. No almenys en el que fa a principis . La sola idea d'haver de dir-ho ja és ridícula, o és que li pregunten a algú més que en pensa de la violència? Home, és clar, a Alemanya o Anglaterra és molt lleig fotre un cop a algú que passeja tranquil·lament pel carrer, però al País Basc... uf! a saber, igual és una cosa ben normal, esport rural del segle XXI. Au va!

Nosaltres, com qualsevol europeu, no estem a favor de la violència si no forma part d'una revenja, del legítim dret a sentir (que no exercir) odi i reclamar venjança quan considerem que algú ens ha donat pel sac. Perquè a veure, a què ve fotre's les mans al cap quan Batasuna diu que ETA mata per culpa d'Espanya quan després uns radicals omplen un tren de dinamina i tothom assenyala el PP? Si la llei antiterrorista s'hagués aplicat l'11-M, el 70% d'espanyols complirien ara condemna. És més, deixo una qüestió a l'aire : i si l'11-M hagués estat cosa d'ETA, algú se n'hagués recordat de les misèries del Govern Espanyol? Què passa? que els àrabs maten amb més raó?

La justificació de la violència és totalment humana, que no vol dir bona, sinó humana. I subjectiva: tinguem en compte que els mateixos que accepten amb bon ulls la tortura practicada als presoners bascos, ens els podem trobar a una manifestació cridant a favor del tancament de Guantànamo megàfon inclós, perquè pensaran que els bascos s'ho mereixen i els àrabs no, que tenen drets. Els milions de persones que diuen "Israel s'està defensant", veuen una barbaritat en que un grup molt petit (quasi inexistent) de bascos pensi que ETA els defensa a ells. M'avançaré a les crítiques i us diré que Israel, defentsant-se o no, mata. Mata. Mata. Mata. Roba la vida a milers de persones. Mata. I sí, Palestina també. Ara ja és a la vostra mà dir, segurament amb raó, que no té cap més remei, que es defensa de tal i també per qual, entreu quan vulgueu en el terreny de la justificació, però encabat no us foteu les mans al cap quan d'altres facin el mateix. O què passa? que tenir raó és un bon motiu per a ser violent? a ells ningú els hi pregunta si estàn a favor de la violència ni que en pensen.

Inevitablement, hauré d'explicar què vol dir "estic/estem en contra de tot tipus de violència". Perquè clar, a qualsevol lloc del món, dir la frase en qüestió és una cosa normal, fins i tot honrada, extreta del vademécum del políticament correcte i mereixedora de l'estéril afalac. Però, oh! arribats al País Basc, el món a l'inrevés, l'afirmació dóna per a il·legalitzar un partit sencer i acusar de terroristes als culpables de tal insult als drets humans. Doncs bé: al País Basc vol dir exactament el mateix que a Catalunya o Castella, vol dir "estic / estem en contra de tot tipus de violència".

Res, que ja veieu com m'emprenyo jo soleta. Quasi 40 línies per a dir que els bascos som gent normal, tan violenta com qualsevol gent d'occident, perquè al cap i a la fi només som humans i us prometo, ho juro, que no ens hem criat entre llops. Però tot i això, tot i aquest escrit, he de dir que no, que jo no estic a favor de la violència. Llei de vida. Coses de bascos i demagògies vàries.

El President sempre té raó

2008-12-18T12:33:00.014+01:00

Que me l'admiro molt no és cap notícia. Ara, això no m'ha de cegar pas a l'hora de analitzar les seves paraules críticament i discrepar amb el que diu quan trobi que no té raó... però el cas és que, el President Pujol, sempre en té.

Ara diu (amb tristesa, tingueu-lo clar) que Catalunya no té ni serietat ni forces per a proclamar la independència. Pujol també mira l'esglaó següent abans d'alçar la vista cap al final de les escales.

Catalunya, em sembla a mi, té ara mateix problemes molt més importants que l'identitari, el qual no implica (quedi clar) que la identitat sigui un aspecte a oblidar. No. Precisament per indentitat és que tots els que ens estimem Catalunya hem de cuidar d'ella. Avui, un problema bastant més greu que la dependència, més encara que l'expoli fiscal, és l'absoluta absència d'autoestima dels catalans. Mentre no deixeu de demanar perdò per ser el que sou, qualsevol debat és estèril. Penseu que d'altres ja se n'encarreguen de difamar-vos i ridiculitzar-vos i, encara que el Govern actual s'afanyi en col·laborar-hi, els catalans no heu (no podeu!) entrar en aquest joc. Recupereu la força que diu el Pujol i vindrà de dos minuts recuperar la serietat.

El Tripartit actual, de fet, també és producte d'aquesta manca d'autoestima. És una única vegada que podeu culpar ERC d'haver-vos traït perquè, amb la primera picada d'ull al PSOE, ja sabieu què hi havia. Qui avisa, no és traidor. El que passa és que, alguns catalans, van continuar votant ERC perquè no van trobar cap humiliació a la transversalitat que els hi proposaven. Error : la representació política catalana no pot tractar d'igual a igual amb la espanyola, perquè són ells els que us necessiten i no a l'inrevés. No es pot practicar transversalitat entre qui porta el sac dels diners i qui agafa els diners del sac per a sobreviure, entre qui manté i qui és mantingut. Espanya, sense vosaltres, és no res. Només la manca d'autoestima de la que parlo pot justificar que Catalunya sigui l'únic País de la Història disposat a pactar amb un país més feble com el que representa el PSOE.

L'única cosa amb la que compta Espanya per a mantenir Catalunya dins de l'imperi és la violència; però ni tant sols li cal fer-la anar perquè, realment, aquí ningú ha protestat. I no, la culpa no és dels polítics, que no deixen de ser allà perquè el poble així ho vol : la culpa és més aviat dels milions de catalans nacionalistes que entenen la confrontació com una cosa dolenta quan, en aquest cas, és una cosa perfectament natural. Tan natural com la confrontació que pot donar-se entre el banc i el lladre, amb la diferència que, si el banc és Catalunya, al lladre no li cal pistola.

Però la mancança d'autoestima més grossa apareix quan us acuseu entre vosaltres del mal que els de fora us han fet. Humiliar-vos, sembla, és la cosa més normal del món i el criticable a hores d'ara és que alguns es deixen humiliar més que d'altres. Estar sota el poder espanyol no és la millor de les posicions per a assenyalar amb dit acusador als que us semblen encara més esfonsats. Al cap i a la fi, cada cop que dieu "jo sóc més català que tu", el que realment esteu dient és "jo sóc menys espanyol que tu". Les badalles entre nacionalistes, en el fons, no deixen de ser una col·laboració gratuïta a l'augment del vostre mal.

M'emprenya, quasi em fa mal, tota aquesta campanya anti-Pujol, aquestes ganes de fer obrir el ulls a molts catalans dient que Pujol no va ser agosarat. Aquesta nova moda de voler "despujolitzar" Catalunya perquè Pujol, a qui sembla apliqueu l'excepció de l"errar és humà", sovint es va equivocar. Perquè el President, encara que hagués errat totes les vegades que voleu fer-nos veure, va ser l'únic capaç de fer-vos mantenir l'autoestima que ara heu perdut.

El que en aquests anys mai he pogut descobrir és què va passar a Catalunya per a que milions de persones no siguin capaces de veure en tota una vida el que d'altres vam veure en dues setmanes : l'immens orgull que suposa haver tingut la sort de néixer a Catalunya. Mentre hagi catalans cecs davant d'això, Catalunya només serà un País que hagués pogut ser gran.

Increïble

2008-12-16T23:59:00.004+01:00

Increïble les respostes dels polítics quan no tenen guió. Però poseu especial atenció a la resposta de Trillo... impressionant!

10.000!!!

2008-12-16T00:41:00.004+01:00

Acabo de veure que aquest bloc ha arribat a les 10.000 visites des del 27 de Març de 2008 que hi vaig posar el comptador!! A part del Països Catalans i Euskal Herria, m'ha llegit gent des de Bèlgica, Brasil, USA, Cuba, El Salvador, Suècia, Alemanya, Andorra, Espanya, Japó, Holanda, Austria, Dinamarca, Regne Unit, Argentina, Xile, Mèxic, Itàlia, França, Bosnia-Herzegovina, Xina, Irlanda, Canadà, Luxemburg, Bulgària, Croàcia, Estonia, Eslovenia, Portugal, Turquia i Ucraina.

L'article més llegit ha sigut "Treblinka", suposo que pel valor històric de la cançó nazi que hi surt i que em va costar molt trobar.

És incrïble el que fa internet. Gràcies a tots, Eskerrik asko.

Els "cultes"... d'avui

2008-12-11T02:04:00.005+01:00

Avui, que l'apariència ho és tot, és més important semblar culte que ser-ho realment : la llei del mínim esforç. Ho dic pensant en la patètica autosuficiència que sovint fan anar algunes persones (algunes, no se m'ofenguin tots) "de lletres". La gent de lletres. Aquells que un dia van trobar les matemàtiques inútils, casualment a la vegada que les van començar a trobar complicades. Els "cultes". Sempre ha tingut més valor llegir Bukowsky que reconèixer Orión.

És curiós comprovar que la quantitat de científics que, a la vegada, són escriptors, artistes o filòsofs excedeix en molt la quantitat de "cultes" que saben fer una integral (només una integral!). En realitat, és cosa d'avui : Da Vinci, Platón, Aristóteles, Michelangelo... tots foren grans científics o matemàtics. I és que, aleshores, les apariències no enganyàven tant i l'esforç no era cosa dels altres.

No puc evitar sentir certa vergonya aliena quan veig algú tractant de trobar el per què de la vida sense haver estat mai capaç de trobar la lògica del 2+2=4. Les matemàtiques, històricament, han sigut una condició ineludible per al raonament objectiu. Avui, en canvi, l'innecessàri i fàcil afalac el pot aconseguir qualsevol parlant de coses que mai pot demostrar. Increïble i trist, però cert.

Mig món es considera amb un gran talent literàri, què bó que sóc, què bé que escric; però d'aquesta supèrbia al ridícul hi ha una diminuta distància : tothom es compara amb el mediocre escriptor veí i oblida interessadament a Wilde o Shakespeare. El nostre talent es veu minvat a la vora del talent real. A la ciència però, sempre hi apareixerà Newton o Einstein. Tot és relatiu. El cièntific ha de triplicar el seu mèrit per a endur-se la quarta part dels elogis que es porta qualsevol "mindundi" amb tres línies i quatre paraules.

Ells, doncs, sempre han de donar un pas més. Els nostres "cultes" redueixen la conversa del sopar al que ells dominen i el cièntific aprén (o acostuma) a dominar. Els "cultes" d'avui es submergeixen en la seva literària vanitat i es porten la glòria. Els "cultes" són l'exemple a seguir i aquells a admirar. Però els científics, els sovint cultíssims científics... són els que realment canvien el món. Vet aquí, per tant, el meu homenatge a tots ells.

Navarra

2008-12-09T20:13:00.004+01:00

Navarra és el cor del meu país i la mare de l'euskera. A Navarra hi va néixer tot el que ara som els bascos... perquè els bascos som navarresos, quedi clar davant de l'eterna tonteria de si els navarresos són bascos o no. És una mena de traducció malament feta : els bascos som navarresos perquè pertanyiem al Regne de Navarra i els navarresos són bascos perquè, en euskera, "basc" es diu "euskalduna", "el que té l'euskera" i fa referència a la gent que té (o tenia, per desgràcia i mala llet) aquest idioma. D'allà ve el nostre nom. Precisament per a que ningú se n'oblidés van escriure al monument dels furs el següent:

“Guk euskaldunok ez dugunok beste jaunarik Jainkoa besterik, atzerritarrari ostatu gozoa eman ohi diogu, baina ez dugu bere uztarria jasan nahi. Entzun ezazue ongi, gure semealabok”

("Nosaltres els bascos que no tenim cap altre senyor que Déu, hem acollit sempre l'estranger, però no volem suportar el seu jou. Escolteu-lo bé, fills nostres")

Unes plaques que Migeliko va voler treure perquè, evidentment, no són del seu grat. Vaja, que tant se val la història de Navarra. Però tot i Migeliko, tot i Barcina, tot i la quantitat de banderes espanyoles que onegen a la Ribera jo, als navarresos, me'ls admiro molt. Perquè els hi han exterminat l'idioma de la manera més miserable i encara n'hi ha que es desviuen per parlar-ho, perquè els hi han robat la identitat i encara n'hi ha que han lluitat per mantenir-la i perquè els hi han prohibit fer anar la seva bandera i encara n'hi ha qui se les ha ingeniat per a fer-la onejar*.

Per això m'emprenyo tant quan algú se n'oblida de Navarra o d'Iparralde, que Déu n'hi do el que també han de patir. Oblidar Navarra és una traició als nostres avantpassats. Per això també, us demano que no oblideu mai tot el que la història i la misèria li han tret als Països Catalans, per moltes banderes espanyoles que hi onegin. És una traició a tots els catalans que, des de fora de quatre províncies, han triat mantenir la dignitat.

*Foto : Villava (abans "Atarrabia"), un poble que, vista la prohibició de ficar la ikurriña a l'Ajuntament, va triar fer un monument tan bonic com el de la fotografia a pocs metres d'allà. És el poble d'Indurain, per cert.

És mentida!

2008-12-08T15:19:00.003+01:00

A vegades m'emprenya la manipulació de "La Vanguardia" en el que al meu país es refereix, però cada cop m'estranya menys aquesta mena d'unió a la brunete mediàtica que ells mateixos han triat.

Deia "La Vanguardia" ahir que unes mil persones s'havien manifestat contra el TAV sense mostrar el seu rebuig a ETA. És mentida, absolutament fals. La plataforma "AHT gelditu", aquella que surt a la foto de la notícia en qüestió, va rebutjar l'atemptat uns dies abans, cosa que a "La Vanguardia" ha semblant importar-li més aviat poc. De fet, diuen que alguns membre sí el van rebutjar, però bah... res seriós . I això és mentida també, perquè no ho van fer individualment, sinó com a plataforma., anunciant que en treurien un comunicat oficial en una setmana més o menys.

És una de les coses que fan tan cansat el fet de ser basc. Mentre alguns han de lluitar contra la desesperació de que matin en el seu nom, d'altres els acusen quasi d'alegrar-se'n. Com "El Mundo", "El País" o "La Razón". Vegonyós.

Per què una treva?

2008-12-05T23:22:00.003+01:00

Ja sento esclatar, però serà una mica sol. Per què hem de fer una treva del "Mas o Montilla"? Que algú m'ho expliqui, si us plau.

Perquè falta molt per a les eleccions? vaja, sempre ens queixem que els polítics només parlen d'independència en campaya electoral i encabat nosaltres fem el mateix : només volem crear opinió quan s'atansin les eleccions. Això no em sembla bé, que no diem que per la independència s'hi ha de treballar cada dia? doncs creant opinió s'hi treballa, poc o molt.

Durant aquesta petita guerra heu aportat, molt segurament, més idees, més arguments i més debat que en tot l'últim any. Amb badalles, és cert, a vegades lluny de ser elegants. Però en la època d'abans del Mas o Montilla, els blocs servien poc més que per a la retroalimentació inútil. Que si els espanyols tal, que si són dolents, que si ens xafen, que quanta raó que tens... res de nou sobre la capa del cel. Comodíssim, això sí. És de gran ajuda per a l'ego entrar a un bloc i veure com un munt de persones et donen la raó i tu a ells, i que llestos som i quanta raó tenim tots. D'acord... i? Això no serveix per res.

Per contra, és irritant que et critiquin, haver de rebatre sovint ens fa mandra i seguir amb atenció els blocs és molt pesat. Però se'n treu alguna cosa, per petita que sigui, i això és el més important. O és que hem obert els blogs per a sentir-nos bé i per a ser criticats amb tant de carinyo que sembla ens facin la pilota? Que jo sapigui, es poden criticar ferotgement les opinions essent respectuós amb qui opina.

Suposo que el temeta cansa. Ja... però treballar també i ho fem cada dia. A canvi de diners, és clar. I la discusió? a canvi d'idees i opinió. No tenim moltes més oportunitats de parlar de política amb gent de tan diferents ideals, és una pena desaprofitar-lo per a dir-nos constantment lo guapos que som!

Que no convido a la guerra, consti, sinó al diàleg. Queda dit.

El nostre mal

2008-12-04T21:29:00.004+01:00

No volia parlar d'això. Li comentava al Sergi, de fet, que no tinc forces per a parlar-ne, per això m'he centrat en ortografia i demés coses de poca importància avui. Però com basca tinc certs deures i, un d'ells, és el de recordar els fets d'ahir : l'assassinat d'Inazio Uria a Azpeitia. 70 anys, euskalduna i 5 fills. I feble, un "rival" molt feble.

Tan acostumats com estem els bascos ha aixecar-nos amb aquestes notícies, no sé pas si mai havia vist aquesta commoció a la societat. Passat el migdia, mentre feia un cafè abans de treballar, el cambrer de la cafeteria ha parat la música per a pujar el volum del televisor just quan començaven les notícies a ETB. Silenci absolut. Cap persona de la cafeteria ha dit una sola paraula, cap ni una ha continuat dinant. Cap de nosaltres hem fet el més mínim soroll perquè estàvem, tremendament emocionats, mirant el televisor i mirant-nos entre nosaltres, empassant saliva i avergonyits. Molt avergonyits. No recordo haver viscut una situació igual mai.

Tampoc recordo haver vist mai l'Ibarretxe tan afectat, tant que el suposo proper a la víctima. I els bascos, tots i cada un de nosaltres, teníem ganes de plorar; perquè no podem evitar sentir-nos en part responsables, perquè en dècades ni els uns ni els altres ens hem sabut entendre, perquè això hi era quan vam néixer i sembla no acabar-se mai, perquè ETA assegura matar en el nostre nom... i no cal ser basc per a saber que es sent quan algú diu matar en el nom d'un mateix. Però, per sobre de tot, tenim ganes de plorar perquè aquesta ETA és basca.

Ningú ens ajuda, ningú pensa en les víctimes que som tots i cada un dels bascos, ningú vol acabar aquesta miserable guerra sense la firma d'una rendició. Sempre ens acusaran d'assassins o de poc assassinats. No hi ha cap segle a la Història d'Euskal Herria que no hagi estat tacat de sang i és que no som ciutadans del món. Precisament ser bascos és el nostre mal.

La "hortografia", la "credivilitat" i la mare que... els va patir

2008-12-04T11:56:00.011+01:00

Del meu domini de la ortografia catalana no en puc presumir gaire, per això precisament tinc una mena de corrector (meravellós i gratuït) que fa una bona tasca a aquesta bloc. També els lectors, als quals vaig demanar fa temps que, en cas de pifiar-la, m'ho féssin saber. Ara, en els idiomes materns escric perfectament, això sí. El problema és que no tothom pot dir el mateix i, la credibilitat de certs ideals, depen en bona part d'això.

Avui, per exemple, l' Euskal Herriko Unibertsitatea vota el nou rector i el sindicat d'estudiants independentistes ha escrit una nota explicant quines són les seves reveindicacions (perquè ells "reveindiquen", no reivindiquen), tant en èuscar com en castellà. La quantitat de faltes ortogràfiques, gramaticals i de vocabulari és tal, que no és fàcil entendre tot el text. Arriben a equivocar "candidat" amb "electo". Sigui dit de pas que en èuscar hi ha menys faltes que en castellà, la qual cosa (suposo jo) és un bon senyal. La credibilitat es veu, per tant, absolutament minvada. La seva i, el que és pitjor, la de tot estudiant independentista al qual ells asseguren representar. Servidora, com independentista, s'ha ofert alguna vegada a corregir aquests texts abans que siguin publicats, tot i haver de reescriure frases tipus "el neoliberalisme capitalista burgès salvatge", tant aclaridores sobre el nivell cultural dels firmants com les faltes d'ortografia dels texts en qüestió. Que no cal, diuen, que ja s'hi fixaran més. Aps.

Després un restaurant català que hi ha a Donostia, molt fashion i molt català. Molt "progre", per cert. Ei, català e? molt català. Tan català tan català que semblen no haver-se adonat de viure a Euskal Herria i es comporten com, per exemple, andalusos a l'Hospitalet. Integració zero, vaja. Tret de la carta, que plena de faltes d'ortografia almenys també esta en basc, qualsevol cartellet del bar en el meu idioma fa por mirar-lo, perquè ni tant sols s'assembla a la frase que, en teoria, tenen intenció de posar-hi. El pitjor és que no es molesten en canviar les errades quan qualsevol client o cambrer (perquè el problema no és culpa dels cambrers) els hi fa saber això. Ei, no penseu que és només amb l'èuscar, no pas : a uns documents d'informació escrits en català, jo (jo!) vaig trobar unes 20 faltes en 3 fulles. El corrector d'aquest bloc però, en va trobar unes 20 més. Ho tinc guardat això, evidentment.

També vaig intentar explicar un dia que "mitjdia" no està bé, però ves, estrangera i aleshores cambrera, qui m'havia de fer cas? Evidentment, per a ells, els pronoms febles no existeixen. Nois, noies, que sapigueu que aquesta que explico és la representació catalana al País Basc i que, com no podia ser d'una altra manera, esta subvencionada (i premiada, em sembla) per la Generalitat de Catalunya. Olé. I no us penseu que aquest "Espai" l'han impulsat quatre amiguets, no pas : Toni Strubell (Euskadi), Gorka Knörr, Txiki Begiristain i Montserrat Vila entre d'altres.

Després, si sapiguesseu èuscar, us convidaria a llegir una entrevista al diari Gara (traduïda, és clar, perquè no s'han molestat en aprendre basc) on dos importants personatges d'aquest casal expliquen d'on ve l'expressió "Via Fora!". Deien que era el crit dels pirates catalans quan anaven a Mallorca per a espantar la gent. Sí, jo vaig posar la mateixa cara que acabeu de posar vosaltres. Un dia abans de l'entrevista els hi vaig voler fer veure que això no era així, ni tant sols res semblat, però ves, estrangera i aleshores cambrera, qui m'havia de fer cas?

Bé, el que deia, quina mania de lluitar contra la credibilitat que tenim alguns. És una pena. Cosa de "puercos y común oficio", suposo.

Eskerrik asko II

2008-12-04T00:49:00.002+01:00

Més de 800 esportistes bascos s'han unit a la petició dels futbolistes d'una selecció basca amb el nom d'Euskal Herria. Eskerrik asko zuei ere bai. He volgut posar-hi tots els noms, com una mena d'homenatge. Ja sabeu, qui en vulgui una traducció, que m'ho faci saber.

2008ko azaroaren 13an, Euskal Herriko futbolarien izenenean, 165 futbolari eta futbolari ohik
prentsara bidalitako agiriak hautsak harrotu dituela ikusirik, modalitate ezberdinetan parte
hartzen dugun Euskal Herriko kirolariok honako iritzia kaleratu nahi dugu:

1.- Agiria babestu duten futbolarien arrazoi eta erabakiarekin bat egin eta gure
egiten dugu, eta Euskadiko Futbol Federazioari Euskal Herriko selekzioak nazioarteko
txapelketa ofizialetan parte hartzeko bidean atzerapausorik ez emateko eskatzen diogu.
Aurreko urteetan futbolariekin elkarlanean hasitako bideari jarraituz, aurtengo abenduaren
23an, "Euskal Herria-Iran" partidua antola dezatela eskatzen diogu.

2.- Gure babes osoa adierazten diegu Euskal Herriko futbolarien izenean agiria atera
duten futbolari eta futbolari ohi guztiei. Era berean, inolako zentzurik gabe jasan behar
izan dituzten irain eta presioak albo batera uzteko eskatu, eta, batzuk agiriaren mamiari
heldu beharrean, eztabaida izenaren kontura soilik bideratu nahi izana salatzen dugu.

3.- Kasurik gehienetan, ez dugu nazioartean ofizialki gure koloreekin lehiatzerik. Gure
kirol ibilbidean jarraitu ahal izateko, aurrera egiteko, eta mundu mailan prestigiorik handiena
duten txapelketetan parte hartu nahi badugu, Frantzia edo Espainiako ikur eta koloreak
defendatzera behartuak gaude. Gaur egun, ez dugu beste aukerarik, zirrikitu txikiena
irekitzen den egunean, Euskal Herriko kirolariak zirrikitua bide zabal bihurtzeko gure
konpromisoa agertzen dugu.

4.- Txapelketa ofizialetan gure herria, Euskal Herria, ordezkatzeko aukera izatea da
eskatzen duguna. Horretarako, Araba, Bizkaia, Gipuzkoa, Lapurdi, Nafarroa Beherea,
Nafarroa Garaia, eta Zuberoako kirolari guztiok bilduko gaituzten federazioak behar
ditugu. Ez goaz inoren aurka, ez goaz inori ezer kentzera, dagokiguna aldarrikatu eta
garena izan nahi dugu, ez besterik.
Badakigu, bide luzea dugu egiteko; oztopo asko gainditzeko; izerdi asko botatzeko;
horregatik, ez diezaiogun geure buruari mugarik jarri, ez dezagun atzera egin. Asko gara
aurrera egin nahi dugunak, indarrak bildu eta egin dezagun aurrera!

Euskal Herrian 2008ko azaroan

Encabat els firmats (alguns molt destacats)

FUTBOLA 87

• Eneko ROMO Real Unioneko futbol jokalaria
• Hodei MENDINUETA Real Unioneko futbol jokalaria
• Iker GABARAIN Real Unioneko futbol jokalaria
• Iñaki BERRUET Real Unioneko futbol jokalaria
• Iñaki GOIKOETXEA Real Unioneko futbol jokalaria
• Iosu IGLESIAS Real Unioneko futbol jokalaria
• Joseba AGIRRE Real Unioneko futbol jokalaria
• Juan Angel SEGURO Real Unioneko futbol jokalaria
• Juan DOMINGUEZ Real Unioneko futbol jokalaria
• Manu GARCIA Real Unioneko futbol jokalaria
• Oier LARRAINZAR Real Unioneko futbol jokalaria
• Xabier JAUREGI Real Unioneko futbol jokalaria
• Xabier OTERMIN Real Unioneko futbol jokalaria
• Zuhaitz GURRUTXAGA Real Unioneko futbol jokalaria
• Aimar SAGASTIBELTZA Nastic-eko futbol jokalaria
• Ainhoa BARBERENA Lagunak-eko futbol jokalari ohia
• Alvaro MARTINEZ Eibarko jokalaria
• Aritz SOLABARRIETA Jaengo futbol jokalaria
• Gaizka TOQUERO Eibarko jokalaria
• Haritz MUJIKA Zamorako jokalaria
• Ibon LARRAZABAL Eibarko jokalaria
• Lesuri ANGULO Athletic-eko jokalari ohia
• Maider CASTILLO Levanteko jokalaria
• Maria GOÑI Lagunak-eko futbol jokalaria
• Maria SANCHEZ Lagunak-eko futbol jokalaria
• Mikel SAN JOSE Liverpool-eko futbol jokalaria
• Sandra MORILLAS Lagunak-eko futbol jokalaria
• Txiki AKAZ Eibarko jokalaria
• Uxue ASTIZ Torrejon-eko futbol jokalaria
• Eder AZPARREN Alfaroko futbol jokalaria
• Eloy CAPAPAY Alfaroko futbol jokalaria
• Francisco Javier MARTINEZ Alfaroko futbol jokalaria
• Gonzalo ERASO Alfaroko futbol jokalaria
• Gorka ALONSO Alfaroko futbol jokalaria
• Ibai ARDANAZ Alfaroko futbol jokalaria
• Karlos JAUREGI Alfaroko futbol jokalaria
• Kike LABARTA Alfaroko futbol jokalaria
• Pablo ERANSUS Alfaroko futbol jokalaria
• Vicente URIZ Alfaroko futbol jokalaria
• Xabi AZURMENDI Alfaroko futbol jokalaria
• Endika BORDAS Cordobako futbol jokalaria
• Katxorro Cordobako futbol jokalaria
• Igor ANGULO Encijako futbol jokalaria
• Aitor RAMOS Encijako futbol jokalaria
• Javi JIMENEZ Orihuelako futbol jokalaria
• Iban ZUBIAURRE Elcheko futbol jokalaria
• Jon GARAI “Tuto” Sestao River-eko futbol jokalaria
• Xabier OTIÑANO Sestao River-eko futbol jokalaria
• Txomin ARROTEGI Sestao River-eko futbol jokalaria
• Mikel MUNIOZGUREN Sestao River-eko futbol jokalaria
• Ander LEKUE Sestao River-eko futbol jokalaria
• Borja BASAGOITI Sestao River-eko futbol jokalaria
• Asis PEÑA Sestao River-eko futbol jokalaria
• Sergio RODRIGUEZ “Txejo” Sestao River-eko futbol jokalaria
• Oier SAN MIGUEL Sestao River-eko futbol jokalaria
• Aimar ALVAREZ Sestao River-eko futbol jokalaria
• Jokin ARANBARRI Sestao River-eko futbol jokalaria
• Asier FERNANDEZ “Txiki” Sestao River-eko futbol jokalaria
• Imanol ETXABE Sestao River-eko futbol jokalaria
• Igarki ARRONDO Sestao River-eko futbol jokalaria
• Anaitz ARBILLA Barakaldoko futbol jokalaria
• Arman IMAZ Barakaldoko futbol jokalaria
• Eneko TXOPITEA Barakaldoko futbol jokalaria
• Garikoitz BASAURI Barakaldoko futbol jokalaria
• Iban URBANO Barakaldoko futbol jokalaria
• Iker IZETA Barakaldoko futbol jokalaria
• Iñaki GOMEZ Barakaldoko futbol jokalaria
• Jabi LABURU Barakaldoko futbol jokalaria
• Jon SOLAUN Barakaldoko futbol jokalaria
• Joseba GARCIA Barakaldoko futbol jokalaria
• Koldo GARCES Barakaldoko futbol jokalaria
• Mikel AZPARREN Barakaldoko futbol jokalaria
• Xabi EIZAGIRRE Barakaldoko futbol jokalaria
• Alain ARROYO S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Alain GONZALEZ S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Eneko ORNAETXEA S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Imanol LEON S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Jon APRAIZ S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Joseba SAN PEDRO S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Koldo EROSTARBE S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Mikel AMEZAGA S.D.LEMOA-ko futbol jokalaria
• Ainhoa BAKERO Añorga K.K.E.-ko futbol jokalari ohia
• Idoia ALBERDI Añorga K.K.E.-ko futbol jokalari ohia
• Idoia GALARRAGA Añorga K.K.E.-ko futbol jokalari ohia
• Ixiar BAKERO Añorga K.K.E.-ko futbol jokalari ohia
• Kontxi ARIZETA Añorga K.K.E.-ko futbol jokalari ohia
• Marian ARIZETA Añorga K.K.E.-ko futbol jokalari ohia

ARETO FUTBOLA 8

• Igurtze ASEGINOLAZA Orvinako jokalaria
• Marta ORBAIZ Orvinako jokalaria
• Itziar GONZALEZ Orvinako jokalaria
• Ane CASABES Orvinako jokalaria
• Amaia NAZAR Orvinako jokalaria
• Estela MARTINEZ Orvinako jokalaria
• Mapi VAZQUEZ Orvinako jokalaria
• Nerea SALAZAR Orvinako jokalaria

PILOTA 122

• Abel BARRIOLA esku pilotaria
• Aimar OLAIZOLA esku pilotaria
• Aitor ZUBIETA esku pilotaria
• Aratz MENDIZABAL esku pilotaria
• Aritz LASKURAIN esku pilotaria
• Asier OLAIZOLA esku pilotaria
• Ekaitz SARALEGI esku pilotaria
• Ellande ALFARO esku pilotaria
• Ibai ZABALA esku pilotaria
• Imanol AGIRRE esku pilotaria
• Iñaki IZA esku pilotaria
• Iñigo LEIZA esku pilotaria
• Iñigo PASCUAL esku pilotaria
• Jabi OTEIZA esku pilotaria
• Jokin ARGOTE esku pilotaria
• Juan MARTINEZ DE IRUJO esku pilotaria
• Kepa PEÑAGARIKANO esku pilotaria
• Mikel BELLOSO esku pilotaria
• Mikel OLAETXEA esku pilotaria
• Oier MENDIZABAL esku pilotaria
• Oier ZEARRA esku pilotaria
• Oinatz BENGOETXEA esku pilotaria
• Pedro MARTINEZ DE EULATE esku pilotaria
• Rober URIARTE esku pilotaria
• Xabier URBERUAGA esku pilotaria

• Aitor MARTINEZ erremontista
• Andoni IBARZABAL erremontista
• Aner BUENO erremontista
• Aritz ETXEBERRIA erremontista
• Borja AGIRRESAROBE erremontista
• Egoitz ZULAIKA erremontista
• Eñaut OIARZABAL erremontista
• Garikoitz ALTUNA erremontista
• Ibon AGIRREZABALA erremontista
• Igor AGIRREZABALA erremontista
• Iker MARTINEZ erremontista
• Imanol BADIOLA erremontista
• Iñaki AGIRRE erremontista
• Iñaki LIZASO erremontista
• Iñigo LEKUNBERRI erremontista
• Jabier URRIZA erremontista
• Jokin ETXABE erremontista
• Jon EIZAGIRRE erremontista
• Jon ETXEBERRIA erremontista
• Jon JUARISTI erremontista
• Jose Jabier ETXEBERRIA erremontista
• Joseba ETXEBERRIA erremontista
• Josu BALEZTENA erremontista
• Julen SAN MIGEL erremontista
• Koteto EZKURRA erremontista
• Migel Mari URRUTIA erremontista
• Patxi OLAZAR erremontista
• Patxi ZEBERIO erremontista
• Pello BEREZIARTUA erremontista
• Txetxu IRIARTE erremontista
• Unai ZUBIZARRETA erremontista
• Urko ETXEBERRIA erremontista
• Xabier GORRIZ erremontista
• Xanti AIZPURUA erremontista
• Xanti UTERGA erremontista
• Xuban OIARZABAL erremontista

• Aimar ALDAZABAL zestalaria
• Aitor GARROGERRIKAETXEBERRIA zestalaria
• Aitor MUGARTEGI zestalaria
• Aitzol “OLATE” zestalaria
• Aitzol ERKIAGA zestalaria
• Alberto MANDIOLA zestalaria
• Alberto OTXOA zestalaria
• Alex PRADERA zestalaria
• Alex REKALDE zestalaria
• Aritz ERKIAGA zestalaria
• Aritz GOROSTOLA zestalaria
• Arnaud Marc Christian Alliez zestalaria
• Asier Hugo DE LA FUENTE LARREA zestalaria
• Asier ZENARRUZABEITIA “ZEN” zestalaria
• Beñat FLORES zestalaria
• Beñat SANTISO zestalaria
• Doneka AZPIRI zestalaria
• Endika GOMEZ zestalaria
• Endika MADARIETA zestalaria
• Erik IRASTORZA zestalaria
• Ernesto ARRIAGA zestalaria
• Fernando LEJARDI zestalaria
• Gorka BILBAO zestalaria
• Gotzon GARITA zestalaria
• Igor ARRASATE zestalaria
• Iker FORONDA zestalaria
• Imanol LOPEZ zestalaria
• Iñaki ALDAZABAL zestalaria
• Iñaki GARITA zestalaria
• Iñaki GOITIA zestalaria
• Iñaki Osa “GOIKOTXEA” zestalaria
• Jabi SALABERRIA zestalaria
• Jon ARRIAGA zestalaria
• Jon ARRIOLA zestalaria
• Jon Iñaki MENDIZABAL “GOXERRI” zestalaria
• Jon Michael CURVEUR zestalaria
• Jon MUGARTEGI zestalaria
• Jonatan ETXARRIETA zestalaria
• Jose Antonio AZPIRI zestalaria
• Jose ERKIAGA zestalaria zestalaria
• Joseba MADARIETA zestalaria
• Juakin AKARREGI zestalaria
• Juan Mari FUNDAZURI zestalaria
• Julen BEREIKUA zestalaria
• Julian GISASOLA zestalaria
• Luis OSA zestalaria
• Manex URTASUN zestalaria
• Mikel AMIGORENA zestalaria
• Odei MINTEGIA zestalaria
• Rikardo SOLAUN zestalaria
• Ruben GONZALEZ zestalaria
• Unai KORTA zestalaria
• Unai ZINKUNEGI zestalaria

• Matiau BERRUET pasaka jokalaria
• Mikel FUNOSAS xare jokalaria
• Iker LASSALLE xistera jokalaria
• Manex BILBAO luzaz gazte jokalaria
• Bixintxo BILBAO luzaz gazte jokalaria
• Mikel AYERBE palista
• Julen BELDARRAIN palista
• Sebastien SORHUET pilotaria
• Patrick OZAFRAIN pilotaria

ATLETISMOA 53

• Aitor AGIRRE triatleta
• Aitor CANCIO atleta
• Alazne FURUNDARENA atleta
• Alex GARRETAS atleta
• Alicia ROMERO mendi lasterketako atleta
• Antonio ETXEBERRIA atleta
• Asier OIARZABAL triatleta
• Asier ZARRAGA atleta
• Carmen GONZALEZ atleta
• Danel ZABALLA atleta
• Eñaut GEREÑU atleta
• Enrique CASTELO atleta
• Estibaliz URRUTIA atleta
• Etor ETXEANDIA atleta
• Gabi GARIN atleta
• Gontzal SANZ atleta
• Gorka SATRUSTEGI atleta
• Hektor LLANOS triatleta
• Iker GALLEGO atleta
• Iker ITURRALDE atleta
• Iker SANCHEZ atleta
• Imanol CRUZ atleta
• Iñaki GABARAIN triatleta
• Iñaki ROMERO atleta
• Iñigo ARTABE atleta
• Iñigo DE LA GRANJA atleta
• Iñigo LARRAÑAGA triatleta
• Iraia GARCIA atleta
• Itsaso LEUNDA triatleta
• Iurgi ETXEANDIA atleta
• Javi CASTRO atleta
• Javi PASCUAL atleta
• Jon BILBAO atleta
• Jon SALVADOR atleta
• Josu HERNANDEZ atleta
• Josu MORENO atleta paraolinpikoa
• Juanan LEGORBURU atleta ohia
• Kamel ZIANIZ atleta
• Martin FIZ atleta
• Mertxe BEA duatloi atleta
• Mikel ODRIOZOLA atleta
• Odei LOPEZ atleta
• Olatz IRIONDO atleta
• Orkatz BEITIA atleta
• Rafa MARITXALAR atleta
• Raul AMATRIAN atleta
• Samuel ARROYO ultrafondoko atleta
• Txomin MARTIN atleta
• Uhinatz ALEKOA triatleta
• Unai SAENZ DE LA FUENTE atleta
• Virginia BERASATEGI triatleta
• Zugoi ZURUTUZA atleta
• Zuriñe RODRIGUEZ triatleta

HERRI KIROLAK 169

• Aimar IRIGOIEN harrijasotzailea
• Iñaki PERURENA harrijasotzailea
• Iñaxio PERURENA harrijasotzailea
• Jesus Mari IRURETAGOIENA Izeta III harrijasotzailea
• Jose Ramon IRURETAGOIENA Izeta II harrijasotzailea
• Joseba OSTOLAZA harrijasotzailea
• Juan Jose UNANUE Goenatxo harrijasotzailea
• Mari Jose SARDON harrijasotzailea
• Mieltxo SARALEGI harrijasotzailea
• Miren URKIOLA harrijasotzailea
• Odei IRURETAGOIENA Izeta IV harrijasotzailea

• Aitzol ATUTXA aizkolaria
• Anjel ARROSPIDE aizkolaria
• Aritz GOÑI aizkolaria
• Arkaitz JAUREGI aizkolaria
• Donato LARRETXEA aizkolaria
• Felix ETXEBERRIA aizkolaria
• Floren NAZABAL aizkolaria
• Gabi GARITAONAINDIA aizkolaria
• Iñaki AZURMENDI aizkolaria
• Jexux Mari MUJIKA aizkolaria
• Jose Inazio FLORES aizkolaria
• Joxe Mari ESNAOLA aizkolaria
• Joxe Mari OLASAGASTI aizkolaria
• Joxe UGARTEBURU aizkolaria
• Ruben SARALEGI aizkolaria
• Xabier GARCIA aizkolaria

• Agustin ARIZTIA sokatiralaria
• Aiora BARANDIARAN sokatiralaria
• Aitor ARDEO sokatiralaria
• Aitziber BIURRUN sokatiralaria
• Alfonso EULATE sokatiralaria
• Amagoia OTONDO sokatiralaria
• Ana ARRUABARRENA sokatiralaria
• Andoni GALARRAGA sokatiralaria
• Ane BERDE sokatiralaria
• Anjel GOMEZ sokatiralaria
• Antonio HUARTE sokatiralaria
• Arantza SERRANO sokatiralaria
• Belen LIZARRAGA sokatiralaria
• Belen ZEBRIAN sokatiralaria
• Borja NAVASCUES sokatiralaria
• Eihartze ARAMENDIA sokatiralaria
• Elena ANSALAS sokatiralaria
• Esteban MENDIBURU sokatiralaria
• Esther IRIARTE sokatiralaria
• Ezekiel MARTIN sokatiralaria
• Galder AJURIA sokatiralaria
• Garazi RETEGI sokatiralaria
• Gari GARITANO sokatiralaria
• Gotzon ABASOLO sokatiralaria
• Gotzon ARRIETA sokatiralaria
• Igor ANUNZITA sokatiralaria
• Igotz ARDEO sokatiralaria
• Iker BAKAIKOA sokatiralaria
• Iker FRAIDE sokatiralaria
• Iker LIZARRAGA sokatiralaria
• Imanol BARAIBAR sokatiralaria
• Imanol MARTIN sokatiralaria
• Iñaki BILLANUEBA sokatiralaria
• Iñaki EKISOAIN sokatiralaria
• Iñaki GALARRAGA sokatiralaria
• Iñaki IRIARTE sokatiralaria
• Iñaki URRUTIA sokatiralaria
• Iñigo ALDUNTZIN sokatiralaria
• Iñigo LABIANO sokatiralaria
• Iosu ETXEZARRETA sokatiralaria
• Irati MARTIARENA sokatiralaria
• Jabi URRESTI sokatiralaria
• Jabier OTERMIN sokatiralaria
• Jon BENGOETXEA sokatiralaria
• Jon GOLDARATZ sokatiralaria
• Jon LAPAZARAN sokatiralaria
• Joseba OLANDA sokatiralaria
• Josu ELOSEGI sokatiralaria
• Joxe Antonio IRIARTE sokatiralaria
• Joxe Antonio URRUTIA sokatiralaria
• Joxe HUARTE sokatiralaria
• Joxe Jabier RAZKIN sokatiralaria
• Joxe JIMENEZ sokatiralaria
• Joxe Luix KANO sokatiralaria
• Joxe Manuel GOLDARAZENA sokatiralaria
• Joxe Miel ARTOLA sokatiralaria
• Juan Mari IRIGOIEN sokatiralaria
• Karlos SANTAMARIA sokatiralaria
• Karmele IRASTORZA sokatiralaria
• Kepa AROZENA sokatiralaria
• Luis FERNANDEZ sokatiralaria
• Luix Mari GOIENETXE sokatiralaria
• Lurdes ELIZEGI sokatiralaria
• Maider ZAPIAIN sokatiralaria
• Maitane EZKURDIA sokatiralaria
• Maite BENGOETXEA sokatiralaria
• Maite IRIARTE sokatiralaria
• Mari Karmen ELIZEGI sokatiralaria
• Miel Joxe ARIZTIA sokatiralaria
• Mikel BARAIBAR sokatiralaria
• Mikel HUARTE sokatiralaria
• Miren ALKORTA sokatiralaria
• Miren BENGOETXEA sokatiralaria
• Miren MARTIN sokatiralaria
• Nagore ARRUTI sokatiralaria
• Naiara MUNDIÑANO sokatiralaria
• Nerea LIZARRAGA sokatiralaria
• Oier AIZKORBE sokatiralaria
• Oihane ETXEBERRIA sokatiralaria
• Oneka ZAPIAIN sokatiralaria
• Ostebi GONZALEZ sokatiralaria
• Pablo DE MIGUEL sokatiralaria
• Patxi BARAIBAR sokatiralaria
• Patxi SAGASTIBELTZA sokatiralaria
• Raul MAIZA sokatiralaria
• Ruth LINAZA sokatiralaria
• Saioa ARTZE sokatiralaria
• Unai ARDEO sokatiralaria
• Unai GOROSTIZAGA sokatiralaria
• Unai MIER sokatiralaria
• Victor ORTIZ sokatiralaria
• Xabier ARRARAS sokatiralaria
• Xabier IRIARTE sokatiralaria
• Xabier URREAGA sokatiralaria
• Xanti URRUTIA sokatiralaria

• Ainhoa MANZISIDOR trontzalaria
• Aitor ESNAOLA trontzalaria
• Arkaitz ARANA trontzalaria
• Esti ETXEBARRIA trontzalaria
• Igor ASTONDOA trontzalaria
• Igor ESNAOLA trontzalaria
• Iñaki BARBERENA trontzalaria
• Iokin GARMENDIA trontzalaria
• Irati ASTONDOA trontzalaria/segalaria
• Jabi OLIBARES trontzalaria
• Jon INTXAURBE trontzalaria
• Josetxo BARBERENA trontzalaria
• Julen ETXEBARRIA trontzalaria
• Keman PEREZ DE HEREDIA trontzalaria
• Lurdes INTXAUSTI trontzalaria
• Naiara ETXEBARRIA trontzalaria
• Nerea ETXEBARRIA trontzalaria
• Oier ARANA trontzalaria
• Unai IRAOLA trontzalaria

• Ander ASTONDOA belar biltzailea
• Eneko GARMENDIA lokotx biltzailea
• Joxe LAPAZARAN ingude altxatzailea
• Andde ARBENOITZ lasto altxatzailea
• Joxe Marin BUSTINTZA lasto altxatzailea

• Ainhoa ANSA segalaria
• Ainhoa MAZKIARAN segalaria
• Aitzol INTXAURBE segalaria
• Andoni GOIKOETXEA segalaria
• Arkaitz ARTEAGA segalaria
• Arrate GARIN segalaria
• Bixente MITXELENA segalaria
• David MARIÑELARENA segalaria
• Inaxio GOIOAGA segalaria
• Iurre OLANO segalaria
• Jesus Mari GOENAGA segalaria
• Jexux ORMAETXEA segalaria
• Joan Joxe LIZASO segalaria
• Joan Mari AGIRREZABALA segalaria
• Jon KANFLANKA segalaria
• Josune GOROSTIDI segalaria
• Joxe GABILONDO segalaria
• Joxe Mari ATUTXA segalaria
• Juan Manuel ERASUN segalaria
• Mª Luisa GABIRONDO segalaria
• Miel Mari JAUREGI “Altzo” segalaria
• Mikel ARANALDE segalaria
• Pabi ASTONDOA segalaria

ESKALADA 4

• Ekaitz IMAZ eskalatzailea
• Gorka KARAPETO eskalatzailea
• Irati ANDA eskalatzailea
• Patxi USOBIAGA eskalatzailea

TXIRRINDULARITZA 20

• Aitor GARMENDIA txirrindulari ohia
• Aketza PEÑA IZA txirrindularia
• Andoni ARANAGA txirrindulari ohia
• David SECO txirrindularia
• Dioni GALPARSORO txirrindularia
• Gorka BELOKI txirrindulari ohia
• Haimar ZUBELDIA txirrindularia
• Iker LEONET txirrindularia
• Javier RUIZ DE LARRINAGA ziklokroseko txirrindularia
• Jone MUXIKA ziklokroseko txirrindularia
• Joseba ALBIZU txirrindulari ohia
• Joseba BELOKI txirrindulari ohia
• Joseba LEON txirrindularia
• Joseba ZUBELDIA txirrindulari ohia
• Mikel GAZTAÑAGA txirrindularia
• Saioa OLITE ziklokroseko txirrindularia
• Unai ETXEBERRIA txirrindulari ohia
• Unai URIBARRI txirrindularia
• Unai YUS KEREJETA ziklokroseko txirrindularia
• Xabat OTXOTORENA txirrindularia

ARRAUNA 177

• Aner AGIRRE Ondarruko arraunlaria
• Asier ETXEBARRIA Ondarruko arraunlaria
• Asier IRURETA Ondarruko arraunlaria
• Endika FERNANDEZ Ondarruko arraunlaria
• Eneko AZKARATE Ondarruko arraunlaria
• Gorka ELORDI Ondarruko arraunlaria
• Iban VIAGA Ondarruko arraunlaria
• Ibon BADIOLA Ondarruko arraunlaria
• Iñigo LARRAÑAGA Ondarruko arraunlaria
• Iñigo LARRINAGA Ondarruko arraunlaria
• Jokin UGARTETXEA Ondarruko arraunlaria
• Jon LETE Ondarruko arraunlaria
• Joseba LETE Ondarruko arraunlaria
• Josu BEIRO Ondarruko arraunlaria
• Josu ELU Ondarruko arraunlaria
• Josu LETE Ondarruko arraunlaria
• Lier GONZALEZ Ondarruko arraunlaria
• Mikel FERNANDEZ Ondarruko arraunlaria
• Nikanor ORTIZ Ondarruko arraunlaria
• Txomin ARANTZAMENDI Ondarruko arraunlaria
• Xabi AZKARATE Ondarruko arraunlaria
• Aitzol NEGRETE Isuntzako arraunlaria
• Alain Isuntzako arraunlaria
• Asier LOPEZ Isuntzako arraunlaria
• Endriga ARANBURU Isuntzako arraunlaria
• Gontzal PIÑEL Isuntzako arraunlaria
• Gotzon ALBONIGAMAYOR Isuntzako arraunlaria
• Iñaki BADIOLA Isuntzako arraunlaria
• Iñaki GOIKOETXEA Isuntzako arraunlaria
• Jon GOITIZ Isuntzako arraunlaria
• Joseba ITURRASPE Isuntzako arraunlaria
• Josu BADIOLA Isuntzako arraunlaria
• Josu EIGUREN Isuntzako arraunlaria
• Julen GOITIA Isuntzako arraunlaria
• Jurgi GOROSTIZA Isuntzako arraunlaria
• Koldobika LENIZ Isuntzako arraunlaria
• Lur ARANBURU Isuntzako arraunlaria
• Markel AKARREGI Isuntzako arraunlaria
• Mikel CALLEJA Isuntzako arraunlaria
• Mikel MENDIETA Isuntzako arraunlaria
• Paul GALDIZ Isuntzako arraunlaria
• Santi RODRIGUEZ Isuntzako arraunlaria
• Xabier GUTIERREZ Isuntzako arraunlaria
• Aitzol ARRIZABALAGA Kaikuko arraunlaria
• Jose Luis KORTA Kaikuko arraunlaria
• Iker ITURRALDE San Pedroko arraunlaria
• Joseba ETXABE San Pedroko arraunlaria
• Arkaitz GOÑI Hondarribiko arraunlaria
• Asier PUERTAS Hondarribiko arraunlaria
• Beñat ELZO Hondarribiko arraunlaria
• Ekaitz ARRETXE Hondarribiko arraunlaria
• Gonzalo CARRION Hondarribiko arraunlaria
• Gorka PUERTAS Hondarribiko arraunlaria
• Ibon ETXEBERRIA Hondarribiko arraunlaria
• Iker AMADOR Hondarribiko arraunlaria
• Imanol MUGICA Hondarribiko arraunlaria
• Iñigo VERTIZ Hondarribiko arraunlaria
• Irati ARRIZABALAGA Hondarribiko arraunlaria
• Julen CASTRILLON Hondarribiko arraunlaria
• Karlos MENDIZABAL Hondarribiko arraunlaria
• Manex ALDAI Hondarribiko arraunlaria
• Mikel ORBAÑANOS Hondarribiko arraunlaria
• Osertz ALDAI Hondarribiko arraunlaria
• Oskar ARTOLA Hondarribiko arraunlaria
• Aitor OLASKOAGA Orioko arraunlaria
• Aitor OSTOLAZA Orioko arraunlaria
• Andoni CAMPOS Orioko arraunlaria
• Andoni PEÑA Orioko arraunlaria
• Aritz ETXEBESTE Orioko arraunlaria
• Aritz PEIRO Orioko arraunlaria
• Asier COLINA Orioko arraunlaria
• Egoitz MATEOS Orioko arraunlaria
• Erik ARANBURU Orioko arraunlaria
• Gorka ETXEBERRIA Orioko arraunlaria
• Hodei ALKORTA Orioko arraunlaria
• Iñigo JAUREGI Orioko arraunlaria
• Iñigo MUJIKA Orioko arraunlaria
• Irakoitz ETXEBERRIA Orioko arraunlaria
• Jon ETXEBERRIA Orioko arraunlaria
• Josean OLASKOAGA Orioko arraunlaria
• Joseba MAYOZ Orioko arraunlaria
• Josu ITXASO Orioko arraunlaria
• Manuel LASARTE Orioko arraunlaria
• Unai ETXEBERRIA Orioko arraunlaria
• Unai LASARTE Orioko arraunlaria
• Urko REDONDO Orioko arraunlaria
• Aitor ALKORTA Zarautzeko arraunlaria
• Aitor JAUREGI Zarautzeko arraunlaria
• Alain OSANBELA Zarautzeko arraunlaria
• Alex GOMEZ Zarautzeko arraunlaria
• Andoni OSA Zarautzeko arraunlaria
• Asier AIZPURUA Zarautzeko arraunlaria
• Asier MUGERTZA Zarautzeko arraunlaria
• Beñat EIZAGIRRE Zarautzeko arraunlaria
• Beñat KORTA Zarautzeko arraunlaria
• Bersaitz AZKUE Zarautzeko arraunlaria
• Danel IRASOEGI Zarautzeko arraunlaria
• Daniel GOMEZ Zarautzeko arraunlaria
• Egoi INTXAUSPE Zarautzeko arraunlaria
• Egoitz MAKEDA Zarautzeko arraunlaria
• Ekhi ILLARRAMENDI Zarautzeko arraunlaria
• Felipe EIZAGIRRE Zarautzeko arraunlaria
• Garikoitz URANGA Zarautzeko arraunlaria
• Gorka ARANBERRI Zarautzeko arraunlaria
• Hodei ATXEGA Zarautzeko arraunlaria
• Joseba CRESPO Zarautzeko arraunlaria
• Joseba OSTOLAZA Zarautzeko arraunlaria
• Joseba SEGUROLA Zarautzeko arraunlaria
• Julen EMEZABAL Zarautzeko arraunlaria
• Koldo GARTZIA Zarautzeko arraunlaria
• Manex XERRAS Zarautzeko arraunlaria
• Markel GARCIANDIA Zarautzeko arraunlaria
• Mikel ZAPIAIN Zarautzeko arraunlaria
• Oinatz ARRETXE Zarautzeko arraunlaria
• Ugaitz AGIRREGOMEZKORTA Zarautzeko arraunlaria
• Unai AGIRRE Zarautzeko arraunlaria
• Unai LUZURIAGA Zarautzeko arraunlaria
• Xabier ARRATIBEL Zarautzeko arraunlaria
• Agurtzane URBIETA Zumaiako arraunlaria
• Ainoa ETXABE Zumaiako arraunlaria
• Atsegin ODRIOZOLA Zumaiako arraunlaria
• Erik MENDIZABAL Zumaiako arraunlaria
• Ibon BASTERRETXEA Zumaiako arraunlaria
• Iker PEÑA Zumaiako arraunlaria
• Iñaki UCIN Zumaiako arraunlaria
• Iñaki UNANUE Zumaiako arraunlaria
• Inge IRIBAR Zumaiako arraunlaria
• Irati MANZISIDOR Zumaiako arraunlaria
• Irati ZUBIETA Zumaiako arraunlaria
• Izaro ETXANIZ Zumaiako arraunlaria
• Jokin JIBARO Zumaiako arraunlaria
• Jokin URKADI Zumaiako arraunlaria
• Joseba ARISTI Aita Mari Zumaiako arraunlaria
• Josefa ARISTI Zumaiako arraunlaria
• Leire ANTIA Zumaiako arraunlaria
• Libana TABEAGA Zumaiako arraunlaria
• Luis Mari GOIKOETXEA Zumaiako arraun taldeko presidentea
• Mirari IBARGUREN Zumaiako arraunlaria
• Nerea IZAGIRRE Zumaiako arraunlaria
• Odei ARRIZABALAGA Zumaiako arraunlaria
• Olatz ARRIZABALAGA Zumaiako arraunlaria
• Xipri ELORTZA Zumaiako arraunlaria
• Jon SALSAMENDI Astilleroko arraunlaria
• Mikel AROSTEGI Astilleroko arraunlaria
• Izortz ZABALA Urdaibaiko arraunlaria
• Aitor DORRONSORO Castroko arraunlaria
• Ion ELORTEGI Castroko arraunlaria
• Ion IRIONDO Castroko arraunlaria
• Juan Mari Etxabe Castroko arraunlaria
• Ibon URBIETA Camargoko arraunlaria
• Aitor SEIN Donibaneko arraunlaria
• Aritz ALFONSO Donibaneko arraunlaria
• Beñat EIZAGIRRE Donibaneko arraunlaria
• Endika ALBERDI Donibaneko arraunlaria
• Endika PEREZ Donibaneko arraunlaria
• Eneko BARBARA Donibaneko arraunlaria
• Ibai SISTIAGA Donibaneko arraunlaria
• Igor GONZALEZ Donibaneko arraunlaria
• Igor MAKAZAGA Donibaneko arraunlaria
• Iker MURGIONDO Donibaneko arraunlaria
• Iñaki DURANDEGI Donibaneko arraunlaria
• Ion PIÑEIRO Donibaneko arraunlaria
• Beñat SARRIA Ur Yoko-ko arraunlaria
• Benoit BERASTEGUY Ur Yoko-ko arraunlaria
• Bixente ETXEGARAI Ur Yoko-ko arraunlaria
• Clement MUNDUTEGUI Ur Yoko-ko arraunlaria
• Eneko IRIGOYEN Ur Yoko-ko arraunlaria
• Gerart POVEDA Ur Yoko-ko arraunlaria
• Harriet GILBERT Ur Yoko-ko arraunlaria
• Hibai MARTINEZ Ur Yoko-ko arraunlaria
• Ion HARRIET Ur Yoko-ko arraunlaria
• Jakes OLAZAGAZTI Ur Yoko-ko arraunlaria
• Pako DIAZ Ur Yoko-ko arraunlaria
• Peio VIQUENDI Ur Yoko-ko arraunlaria
• Rafael INDO Ur Yoko-ko arraunlaria
• Txomin ELIZONDO Ur Yoko-ko arraunlaria
• Txomin POVEDA Ur Yoko-ko arraunlaria

HARRIZULATZAILEAK 35

• Eduardo IGLESIAS harrizulatzailea
• Efren RODRIGUEZ harrizulatzailea
• Egoitz GARCIA harrizulatzailea
• Enrike LAFUENTE harrizulatzailea
• Fertxi GARCIA harrizulatzailea
• Gillermo BUGIA harrizulatzailea
• Gorka PANDELO harrizulatzailea
• Gorka SERNA harrizulatzailea
• Guillermo MORALES harrizulatzailea
• Haritz CARBALLO harrizulatzailea
• Hector FRANCO harrizulatzailea
• Iban CALABOZO harrizulatzailea
• Igor DE MIGUEL CABALLERO harrizulatzailea
• Iker GEIL harrizulatzailea
• Iker REYERO harrizulatzailea
• Iñaki MUERZA harrizulatzailea
• Iñaki RAMOS harrizulatzailea
• Istebe Mirena GARTZIA harrizulatzailea
• Jabier Francisco MIRA CALVO harrizulatzailea
• Jabier Francisco MIRA MARTINEZ harrizulatzailea
• Jon ROMERO harrizulatzailea
• Jose Ramon ALONSO harrizulatzailea
• Kimetz ARANA harrizulatzailea
• Koldo ZUGAZAGA harrizulatzailea
• Lander MUGARRA harrizulatzailea
• Luisma CASILLAS harrizulatzailea
• Mikel ZEANURI harrizulatzailea
• Oskar ARROLLO harrizulatzailea
• Oskar LASO harrizulatzailea
• Roberto HIDALGO harrizulatzailea
• Sergio Antonio MAROTO harrizulatzailea
• Sergio GOMEZ harrizulatzailea
• Unai LUPIOLA harrizulatzailea
• Unai MARTINEZ harrizulatzailea
• Unai PEREZ harrizulatzailea

HOCKEY-a 14

• Ander ELORDUY patin gaineko hockey jokalaria
• Antxoka SOLA patin gaineko hockey jokalaria
• Arkaitz GARAI patin gaineko hockey jokalaria
• Haritz IRIZAR patin gaineko hockey jokalaria
• Iker VITERI patin gaineko hockey jokalaria
• Joseba Martin BASARRATE patin gaineko hockey jokalaria
• Mikel PRADOS patin gaineko hockey jokalaria

• Eli YARZA belar gaineko hockey jokalaria
• Esti ALDANONDO belar gaineko hockey jokalaria
• Garbiñe MENDIZABAL belar gaineko hockey jokalaria
• Inge MITXELENA belar gaineko hockey jokalaria
• Inge SANZ belar gaineko hockey jokalaria
• Maddi ARANBURU belar gaineko hockey jokalaria
• Miren SEDANO belar gaineko hockey jokalaria

ERRUGBYA 32

• Ander ARGAITZ errugby jokalaria
• Aretz IGINIZ errugby jokalaria
• Asier ALVAREZ DE EULATE errugby jokalaria
• Berdaitz OTAZUA errugby jokalaria
• Bittor ABOITIZ errugby jokalaria
• Daniel RODRIGUEZ errugby jokalaria
• David HERNANDEZ errugby jokalaria
• Gaizka AGUIRRE errugby jokalaria
• Gorka GARATE errugby jokalaria
• Harkaitz GARMENDIA errugby jokalaria
• Ihar ALVAREZ DE EULATE errugby jokalaria
• Iker ELORZA errugby jokalaria
• Iker LOPATEGI errugby jokalaria
• Imanol MONASTERIO errugby jokalaria
• Iñaki LULOAGA errugby jokalaria
• Iñaki PUYARENA errugby jokalaria
• Inazio ARANA errugby jokalaria
• Indar ZABALLA errugby jokalaria
• Iñigo BEITIA errugby jokalaria
• Iñigo GARMENDIA errugby jokalaria
• Iñigo LUGAREZARESTI errugby jokalaria
• Iñigo MAROTIAS errugby jokalaria
• Joan Ander CRENDE errugby jokalaria
• Joanes AIERBE errugby jokalaria
• Jon BILBAO errugby jokalaria
• Jonatan RODRIGUEZ errugby jokalaria
• Jorge RODRIGUEZ errugby jokalaria
• Mikel ETXEANDIA errugby jokalaria
• Oskar ASTARLOA errugby jokalaria
• Peio LANDABURU errugby jokalaria
• Ruben GOITILA errugby jokalaria
• Xabier LERMA errugby jokalaria

MENDIA 8

• Jokin LIZEAGA MITXELENA EHko mendi selekzioko kidea
• Jon BELOKI mendizalea
• Edurne PASABAN mendizalea
• Juan VALLEJO mendizalea
• Mikel ZABALZA mendizalea
• Igor ASTONDOA mendizalea
• Asier IZAGIRRE mendizalea
• AlexCHICON mendizalea

SASKIBALOIA 14

• Alex ARZELUS Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Aritz MARTINEZ Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Eñaut ARANBARRI Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Gabriel OCIO Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Gorka ALARCIA Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Iñigo ARRUABARRENA Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Josean CAVADA Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Joseba IBARGUTXI Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Lander LASA Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Xabier OSA Lan Mobel Iraurgi saskibaloi taldeko jokalaria
• Asier ARZALLUS Basket Coruña saskibaloi taldeko jokalaria
• Iker URREZTI La Laguna saskibaloi taldeko jokalaria
• Jon SANTAMARIA Melilla saskibaloi taldeko jokalaria
• Urko OTEGI Menorca saskibaloi taldeko jokalaria

AUTOMOBILISMOA 6

• Ander VILARIÑO auto-gidaria
• Andres VILARIÑO auto gidaria
• Angela VILARIÑO auto-gidaria
• Gorka ANTXUSTEGI auto-gidaria
• Gorka APALANTZA auto-gidaria
• Txus JAIO auto-gidaria

ESKUBALOIA 19

• Alberto MARTIN eskubaloi entrenatzailea
• Andrea BARMO S.D. Itxako-ko eskubaloi jokalaria
• Arkaitz VARGAS J.D. Arrateko eskubaloi jokalaria
• Asier ARANBURU eskubaloi jokalaria
• Eider RUBIO Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria
• Eli PINEDO S.D. Itxako-ko eskubaloi jokalaria
• Gurutz AGINALDE Naturhaseko eskubaloi jokalaria
• Iker SERRANO J.D. Arrateko eskubaloi jokalaria
• Iñigo SALABERRIA J.D. Arrateko eskubaloi jokalaria
• Julen AGINAGALDE Ademar-eko eskubaloi jokalaria
• Kattalin OLASAGASTI Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria
• Libe ALTUNA Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria
• Matxalen ZIARSOLO Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria
• Patri PINEDO Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria
• Reyes CARRERE Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria
• Tati GARMENDIA Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria
• Unai ARRIETA J.D. Arrateko eskubaloi jokalaria
• Yerai LAMA Bidasoako eskubaloi jokalaria
• Zulai AGIRRE Akaba Bera Berako eskubaloi jokalaria

IGERIKETA 29

• Adnan MUSTAFIC igerilaria
• Alex ARRIETA igerilaria
• Almedin MUSTAFIC igerilaria
• Ane ARANBARRI igerilaria
• Beñat ELORRIAGA igerilaria
• Ekain PEREZ igerilaria
• Estitxu VIVANCO igerilaria
• Gorka RIPA igerilaria
• Helene ALBERDI igerilaria
• Ibai ELORRIAGA igerilaria
• Ibaia ELORRIAGA igerilaria
• Iban TOLEDO igerilaria
• Ibon ARREGI igerilaria
• Ibon OTAZUA igerilaria
• Igor RODRIGUEZ igerilaria
• Ion Andreu ARZUAGA igerilaria
• Jokin OLABARRIETA igerilaria
• Jon ANDREU igerilaria
• Mañel AIZPURUA igerilaria
• Miguel PEÑAGARIKANO igerilaria
• Mikel BILDOSOLA igerilaria
• Mikel DEBA igerilaria
• Mikel DEBA igerilaria
• Olatz ALTUNA igerilaria
• Omar URBIETA igerilaria
• Pablo UZKUDUN igerilaria
• Unai GONZALEZ igerilaria
• Urko RODRIGUEZ igerilaria
• Xavier RODRIGUEZ igerilaria

WATERPOLOA 8

• Eleder LARRAZABAL Waterpoloko jokalaria
• Xabi GOMEZ Waterpoloko jokalaria
• Mikel OGARA Waterpoloko jokalaria
• Gorka Mtz de OSABA Waterpoloko jokalaria
• Edu PEREZ Waterpoloko jokalaria
• Unai AZKORRA Waterpoloko jokalaria
• Xabier OROZKO Waterpoloko jokalaria
• Jon SAEZ Waterpoloko jokalaria

BELA 1

• Amaiur ALFARO bela

SURF 3

• Enero ACERO surfista
• Kepa ACERO surfista
• Iker ACERO surfista

ESKIA 2

• Xabi URKIZU eskiatzailea
• Mitxel BLANCO eskiatzailea

TENIS 3

• Arkaitz MENZARBEITIA tenista
• Jonatan TABORCIA tenista
• Joseba LASUEN tenista

DARDOAK 1

• Joseba UNANUE dardo jaurtitzailea

XAKEA 2

• Felix IZETA xake jokalaria
• Iñigo ARGANDONA xake jokalaria

HALTEROFILIA 1

• Lourdes GOROSTEGI halterofilia

KARATE 3

• Egoi IRISARRI karateka
• Aitziber NAZABAL karateka
• Gorka SAGASTUME samboa

BOXEOA 3

• Yon TREKU boxeolaria
• Manu CARRASCO boxeolaria
• Azarete OLIVIER boxeolaria

KICK BOXING 6

• Borja MENDIROZ Kick boxing-eko borrokalaria
• Aitor EGUZKITZA Kick boxing-eko borrokalaria
• Iñigo EZEIZABARRENA Kick boxing-eko borrokalaria
• Ander AZURMENDI Kick boxing-eko borrokalaria
• Ibai MITXELENA Kick boxing-eko borrokalaria
• Mikel RODRIGUEZ Kick boxing-eko borrokalaria

Prioritzar

2008-12-01T11:56:00.014+01:00

No em semblen prioritàries la majoria de coses que avui dia proposem els nacionalistes. Estem pujant unes escales mirant només l'últim esglaó, sense assegurar-nos de posar amb fermesa el peu a l'esglaó següent. I és una pena (i una immensa pèrdua de temps i esforç), perquè així és fàcil patir una ensopegada i caure.

Per exemple, a la hora d'assenyalar l'enemic, errem sovint. A la feina, a tot arreu i com és normal, dividim el problema gran que hem de solucionar en problemes més petits i més fàcilment solucionables. Fins que arribem a la política, que ho trastoca tot, volent començar la casa per la teulada : el problema és Espanya. Cert... però llunyà.

Avui, trobo jo, els nacionalistes (i no diferèncio aquí bascos de catalans) tenim un greu problema que respon a les sigles de PSOE. Ni el PP ni l'extrema dreta són enemics que ara ens poden liquidar, tot i que ens odiïn. Tampoc UpD ni Ciutadans. Més aviat, ens fan reaccionar... però el PSOE és diferent. Freturós de principis i miserable, és la viva imatge del "todo vale" quan es tracta de manar i això marca la diferència respecte als demés : mentre uns necessiten el poder per a aplicar uns principis, ells apliquen qualsevol principi per a tenir el poder. L'anell i Mordor. Mi tesssoro...

Per això, entre les meves prioritats avui, estaria la d'interessar a la gent per la política. No dic tractar de convencer-la d'unir-se a la nostra causa, ni de lloar-nos o lloar-los qual pleble. Només m'agradaria interessar-la i que es fes crítica. Així, riurien (plorarien) ara amb el talante que predica un partit sempre corrupte i acusat fa pocs anys de terrorisme d'Estat, actualment mentider i, per desgràcia, eficient.

Molt eficient. Perquè precisament aquesta desinformació en la qual (i ben alegrement) es mou el poble, ha fet del PSOE el partit perfecte per a qui no segueix la política. I, la majoria de gent, "passa" de política. Ara els gays es poden casar i l'11-M va ser cosa d'Ánsar, aquell hooligan. El terrorisme d'Estat, la corrupció... Coses del passat. Però cal recordar, cal que la gent s'interessi pel que vota. Cal que sàpiguin que, a les files socialistes actuals, hi ha qui en temps de més foscor fou simpatitzant, militant i, fins i tot, mandatari d'aquest partit.

És aquesta pasivitat la que permet (i sento espantar-vos) que un partit per definició corrupte tingui unes quotes de poder potencialment perilloses : poder legislaiu, poder executiu i poder judicial. Montesquieu mai va passar per aquí. Per això, és necessàri bloquejar l'accés al poder que ara tenen, vetar-los els Ajuntaments, allunyar-los de qualsevol càrrec o responsabilitat. Des de l'esquerra i des de la dreta, des dels nostres països i des dels països dels altres.

Vist el panorama, em pregunto si és tan important que Mas es declari independentista, que Benach adori el tuning o Saura no es resisteixi al Feng Shui. No cal apel·lar a la unitat nacionalista per a fer-los fora, és cosa de sentit comú. Llavors ja farem feina i ens barallarem per la consigna més txatxi o el polític amb més paquet independentista. Pel polític més maco, si voleu. Mentrestant, a sobreviure, que no és poc.

Jo també m'hi apunto

2008-11-28T11:38:00.006+01:00

A fi de mantenir un bloc viu, tota inspiració és bona. Aquests dies sembla que "O Mas o Montilla" és l'estrella blocaire i, ves per on, m'animo a parlar-ne jo també. O Mas o Montilla, o Mas o Montilla... Per als despistats, la discussió es dóna entre qui pren "Mas o Montilla" com a úniques possibilitats a la Presidència del país i qui pensa que cap dels dos és una bona opció, pel qual hauríem de votar partits independentistes encara que no tinguin representació o, si cal, abstenir-nos. Bé, jo a Catalunya no puc votar, però oi que em deixeu opinar-ne una mica?

Un dels problemes per als autoanomenats "orfes" d'ERC rau en la resistència que el senyor Artur Mas posa a declarar-se "independentista", perquè si ho fes - diuen - canviarien moltes coses. Ha he hi ho hu. És que algú de vosaltres, orfes d'ERC, s'ha mostrat mai disposat a creure el que diu el senyor Mas? Què dic el senyor Mas... És que algú ha estat mai disposat a creure cap paraula que sortís de CiU? Si es declara el senyor Mas sobiranista, l'hi demaneu fets. Fets, no paraules. En canvi, partint ja dels fets, voleu que es declari sobiranista una persona que mai l'heu considerada així. En què quedem? per a què serveix que Mas es declari independentista si partiu ja de la base que no n'és? Per a res. Com a molt, per a perdre el vot moderat de Convergència i, espero, el senyor Mas és prou llest com per a saber-ho això.

Després, és curiós, curiosíssim, que demaneu al cap convergent dir la paraula en qüestió per a guanyar-se la vostra confiança quan, vosaltres precisament, sou orfes de partit havent sentit milers i milers de vegades el senyor Carod, oh! líder, dient "SÓC INDEPENDENTISTA" amb la boca ben gran. Per què no obriu una causa al Facebook de nom "volem que Carod digui que és espanyolista"? Seria bastant més lògica aquesta causa que la del senyor Mas, ja que pertoca precisament el partit que us ha traït.

Llavors, a alguns, se'ls hi ha acudit la magnífica idea de no votar. Ei! que ja em sembla bé. Però, posats a abstenir-vos, quasi millor voteu en blanc no? Ara bé, siguem conseqüents, almenys demòcrates : si no voteu i Montilla surt President, a callar. Perquè nois, noies, no heu fet el més mínim intent per a evitar-ho!! A Catalunya l'importa més aviat poc que no hagueu votat perquè sou tan independentistes que no us representa ningú. A Catalunya l'importa que, gràcies a la vostra abstenció independentista, el president continuara essent espanyolista. També hi ha l'opció, evidentment, de votar les CUP. Però, compte, que ningú digui que el país no avança cap a la sobirania absoluta si tot el que arriben a fer per la independència catalana (amb el vostre vot) és un parc ecològic a prop de casa vostra. I és que, siguem seriosos, els partits així no donen per a molt més.

L'excusa que busqueu per a no votar Convergència seria vàlida si ERC hagués estat il·legalitzat. Però és que a ERC no el voleu votar ni essent legals, ni havent dit que són independentistes. Llavors, que us queda? O Mas o Montilla.

Si un dia tenim la independència...

2008-11-27T21:10:00.002+01:00

Que aquell dia no sigui el 4 d'abril de 2009!!

Una petita observació / crítica

2008-11-22T23:49:00.004+01:00

A la portada de la pàgina dels "Deu mil catalans a Brusel ·les" he trobat la llista dels delegats territorials als Països catalans, així com la llista de delegats a d'altres països. S'agraeix que hi aparegui Euskadi com a país, però m'agradaria recordar que amb "Euskadi"... us heu oblidat de la majoria del territori! Suposo, per tant, que Toni Strubell no és delegat a Navarra ni a Iparralde i, sense Navarra ni Iparralde, nosaltres no som un país. Euskal Herria, senyors, és el que formen les 7 províncies basques. 21.000 km2 d'un cantó a l'altre, no ho oblidin si us plau, que per a deixar-nos sense país ja n'hi ha d'altres.

... I les reaccions d'alguns

2008-11-16T18:11:00.003+01:00

Em divirteix sobiranament les reaccions d'alguns davant de la notícia de la selecció basca. He triat els comentaris més "estimulants" per a compartir-los amb els lector habituals d'aquest bloc. Vet aquí el meu "cocidito madrileño" personal" :

"que yo sepa el termino euskal herria,no esiste,solo para los terroristas y para los nacionalistas(que es lo mismo),esiste pais vasco,navarra y para de contar,que se jodan y se mueran todos de asco,por culpa de gente como estos putos jugadores de mierda,todabia vivimos,una parte de los ciudadanos de españa,bajo una dictadura pura y dura,te apuntan por hablar castellano,no dejan escolarizar a tus hijos en tu lengua,no hay libertad de expresion,solo para los terroristas=nacionalistas(repito es lo mismo),esto para el que no lo viva es dictadura,y muchos de los jugadores de equipos vascos apoyan a esos terroristas,pues por mi que se mueran uno a uno,y sufriendo todo lo que se pueda,como nos pasa a los que no pensamos como ellos"

("todabia esistimos")

"y en su bandera pondran una bomba y una pistola, como simbolo."

(Un 10, a aquest li dono un 10)

"osea seleccion de terroristas."

(clar i català)

"claro, con tanto etarra en la carcel e izquierda abertzale/terrorista/fascista ilegalizada, por algún lado tienen que reventar... dejadlos, pobrecitos..."

(" izquierda abertzale/terrorista/fascista ilegalizada"?)

"No tienen conocimientos familiares, porque considerarse vascos y vascas a los Murillo,Sanchez,Martinez,Estrada,Lopez,Beltran,Lafuente,Muñoz,Diaz,Velez,Casas,del Olmo,Robles,Gonzalez,Garcia,Alba,Exposito,Prieto,Castillo,Perez, etc.,van como un pulpo en un garaje. Que juegiuen ya ellos solos en las Provincias Vascongadas, con los de 3ª y cuarta Regional, a ver si aumentan los espectadores de su futbol magico. La LFP, no tiene lo que hay que tener, para dejarlos libres de no entrar en ningun campo de categoria."

(Si és que els bascos som uns racistes)

"Yo que ellos ponía también Rh-, para que se vea lo racistas y lo cobardes que son."

(Racistes, racistes!!)

"También han solicitado que se cambie el reglamento: Los cambios más importantes son: Cuando le saquen una tarjeta roja a un contrario, ejecutarán su expulsión mediante un tiro en la nuca. Podrán poner dos coches bomba en el área contraria, uno en cada tiempo. Los jugadores del equipo contrario deberán pagar el impuesto revolucionario, dinero o dejarse ganar, a elección, los contrarios que no paguen podrán ser abatidos por un pistolero. Los seguidores podran linchar a los aficionados del equipo contrario durante el descanso del partido, este descanso durará hasta que se cansen de lincharlos. El trio arbitral deberá ser euskaldún, y hablar vasco, si no hablasen vasco concederán dos penaltis a favor por partido. En cualquier momento se podrá expulsar a cualquier contrario por ser facha, sólo es necesario que dos jugadores euskaldunes lo declaren para que sea expulsado. El resto de normas se acordarán en cada partido, así habrá más variedad en el juego. "

(Que no és això el que diu el comunicat?)

"En esa tierra, lo que hay es demasiado asesino ..."

(Massa? això vol dir que a la teva terra encara no n'hi ha... prous?)

No els trobeu divertits? Jo no podia parar de riure.

Eskerrik asko

2008-11-14T13:29:00.004+01:00

Vet aquí el comunicat amb el qual els jugadors de la selecció es neguen a jugar si aquesta no porta el nom "Euskal Herria". Abaix, el nom dels firmants. Eskerrik asko!

(Si algú té interés en saber què diuen al comunicat, el traduiré. Si no, no, que és molt llarg hehe)

Aurreko astean Euskadiko Futbol Federazioak (EFF) aurtengo abenduan Euskadi-Iran partidua izango dela publikoki esan ondotik, idatzi hau sinatzen dugun euskal futbolariok Euskal Herri osoari zuzendu asmoz, honako hausnarketa plazaratu nahi dugu:

Euskal futbolariok gure nazioa munduaren aurrean ordezkatzeko dugun nahia eta borondatea argiki plazaratu izan dugu urtez urte antolatu izan diren lehia ezberdinetan. Bide honetan eman diren pausoak nabarmenak izan dira, azken urratsa pasa den urtean eman genuelarik.

Urratsak urrats, egun euskal futbolariok bizi dugun errealitatea gure nahi eta borondatetik oso urrun kokatzen dugu. Gaur egun Euskal Herri osoko futbolariak biltzen gaituen futbol federaziorik ere ez dugu.

Euskadiko Futbol Federazioak ez ditu aintzat hartzen Nafarroa Garaia, Lapurdi, Behe Nafarroa eta Zuberoan dauden futbol taldeak. Halere, ustez pausoak emateko borondateak bultzaturik, gaur gaurkoz nazio mailan aritzen den gizonezkoen selekzioa osatzerakoan zazpi euskal lurraldeetako futbolariak hartzen dira kontutan. Zentzu horretan ulertu behar da pasa den urtean eman genuen urratsa, hortik dator EUSKAL HERRIKO SELEKZIOAren izena eta izana.

Euskadiko Futbol Federazioko kideek futbolarion ordezkaritza batekin bilkura egin zuten irailean. Aurtengo gabonetako partidari begira gauzak nola zeuden azaldu asmoz bi aukera posible jarri zitzaizkigun mahai gainean: bata, aurten iazko aurrera pausoari muzin egin eta “Euskadi” izenarekin jokatzea eta bestea, hori onartu ezean, aurten partidarik ez jokatzea. Beren hitzetan, ez zeuden erabat ados bi aukeretako inorekin, baina ez omen dute beste irtenbiderik.

Garbi azaldu zitzaigun zergatik eta nork aginduta aldatu behar zen “Euskal Herria” izena,
baina atal honen zehaztapenak Euskadiko Futbol Federazioari dagozkio azaltzea, gu ez gara horretan sartuko.

Gaur egun euskal kirolariak batuko gaituzten federazio nazionalik ez egoteaz gain, egungo Euskal Autonomi Erkidegoko federazioetatik ez dago borondate eta asmorik norabide horretan pausoak emateko. Are gehiago, norabide honetan emaniko aurrera pausoetan atzera egin nahi dute.

Gaur egun izenaren aitzakian atzera egin nahi dutenak, bihar osaketaren baitan (zazpi herrialdetako futbolariak kontutan hartzen ditu egungo selekzioak) ere atzera egin eta Euskal Autonomi Erkidegoko selekzio bat osatu nahiko dute agian; beste hainbat kiroletan gertatzen den bezala.

Euskal Herriko kirolariok ez gaude prest atzera egiteko. Guk zazpi herrialde eta 21.000km²-k osatzen duen nazioa ordezkatu nahi dugu eta horrek gaur eta orain “Euskal Herria” izena du.

Guztiok dakigu “Euskal Herria” izenarekin zein arazo dagoen. Instituzioetatik “Euskadi” hitza, terminoa, mamiz hustu dute. Gaur egun Araba, Behe Nafarroa, Bizkaia, Gipuzkoa, Nafarroa Garaia, Lapurdi eta Zuberoak osatzen duten nazioari “Euskal Herria” deritzo.

Horren adibide, esaterako:

- Urriaren 25ean Gasteizko Gobernutik antolaturiko ekitaldian “Euskal Herria” hitzak osatu zituzten herritarren parte hartzearekin.
Edota:

- Iaz, Bilboko kaleak bete zituzten milaka euskal zaleek “Euskal Herria nazio bat
selekzio bat” aldarrikatu zuten.

Pasa den urtean, EFF-k eta jokalariok hala adostuta, euskal selekzioak aurrera pauso bat eman zuen “Euskal Herria” izena bere eginaz eta aurten “Euskadi” izenarekin jokatzea atzera pausoa litzateke.

Zergatik behartu nahi gaituzte Euskal Herriko kirolariak atzera egitera?
Euskal Herriko kirolariok ez gaude prest atzera egiteko. Iaz errealitate bihurtu genuen ametsa, ez dugu berriro amets bihurtzen utziko. Kirolariok ez dugu atzera egingo.

Euskal Herriko futbolariok gure hitzari eta konpromisoari eusten diogu Euskal Herriaren eta zaleen aurrean. Gaur arte eginiko bideari eutsi eta aurrera pausoak emateko prest gaude.

Aukeratuak izaten garen heinean, partidak jokatzeko prest gaude, hori da gure nahia.

Bazekiten, esan genielako, atzera egiteak aurten partidarik ez jokatzea ekar zezakeela. Guk, aurreko urtean beraiekin adostu genuen erabakia mantentzeko eskatzen diegu, Euskal Herriko Selekzioak, nazioarteko txapelketa ofizialetan herri gisara parte hartzeko aukera izatea lortzeko bidean atzera egin ez dezagun.

Beraiek hartu dute atzera egiteko erabakia, beraiek dira emandako hitza bete ez dutenak eta orain, haiei dagokie zuzentzea. Hala ez bada, gu ez gara partida jokatzera joango. Eta beraiena izango da ardura.

Euskal Herrian 2008ko azaroaren 13an

Euskal Herriko Futbolariak

Aitor OCIO Athletic
Ander ALAÑA Eibar
Ander ITURRASPE Athletic
Ander MURILLO Athletic
Andoni IRAOLA Athletic
Aritz ADURIZ Mallorca
Armando RIBEIRO Athletic
Arnaud BARSACQ Angelu Genets
Asier SANCHEZ Eibar
Carlos GURPEGI Athletic
Carlos MARTINEZ Real
Dani ESTRADA Real
David LOPEZ Athletic
Eñaut ZUBIKARAI Real
Fernando AMOREBIETA Athletic
Fernando LLORENTE Athletic
Fran YESTE Athletic
Gaizka GARITANO Alaves
Gari URANGA Castellon
German BELTRAN Eibar
Gorka ELUSTONDO Real
Gorka IRAIZOZ Athletic
Gregory LEFEBRE Angelu Genets
Iban FAGOAGA Alavés
Igor GABILONDO Athletic
Iñaki LAFUENTE Athletic
Iñaki MUÑOZ Athletic
Iñigo DIAZ DE CERIO Reala
Iñigo KALDERON Alavés
Iñigo VELEZ DE MENDIZABAL Athletic
Ion VELEZ Athletic
Jabi CASAS Athletic
Jabi MARTINEZ Athletic
Jerome ARANZET Baiona Aviron
Jerome LALANE Baiona Aviron
Jon ANSOTEGI Real
Jon URZELAI Eibar
Joseba DEL OLMO Athletic
Joseba ETXEBERRIA Athletic
Joseba GARMENDIA Athletic
Josu ETXANIZ Eibar
Josu SARRIEGI Panathynaikos
Julien LAPORTE Baiona Aviron
Koikili LERTXUNDI Athletic
Laurent SAUTIER Angelu Genets
Marc ESTRADE Baiona Aviron
Markel ROBLES Eibar
Markel SUSAETA Athletic
Maxime PAGEAULT Angelu Genets
Mikel ARANBURU Real
Mikel BALENTZIAGA Athletic
Mikel GONZALEZ Real
Mikel LABAKA Real
Nicolas LAFITTE Angelu Genets
Pablo ORBAIZ Athletic
Raul GARCIA Eibar
Roberto MARTINEZ "TIKO" Eibar
Roberto PAMPIN Eibar
Sebastien CAMIADE Baiona Aviron
Sendoa AGIRRE Hércules
Txema AÑIBARRO Eibar
Txiki LOMBRAÑA Eibar
Unai ALBA Hércules
Unai EXPOSITO Hércules
Ustaritz ALDEKOAOTALORA Athletic
Xabi PRIETO Real
Xabier CASTILLO Real
Xabier ETXEITA Athletic
Ximun DUHOUR Baiona Aviron
Zigor GOIKURIA Eibar

Sinatzaileekin bat egiten dute duten emakumezko futbolariak

Ainara HERRERO Realeko jokalaria
Ainhoa MATEOS Realeko jokalaria
Ainhoa TIRAPU Athletic-eko jokalaria
Aintzane ENCIAS Realeko jokalaria
Amaia LAMBARRI Athletic-eko jokalaria
Amaia OLABARRIETA Athletic-eko jokalaria
Ana MAGAÑA Realeko jokalaria
Andere LEGINA Athletic-eko jokalaria
Ane ORBEGOZO Realeko jokalaria
Ane ORMAZABAL Realeko jokalaria
Arrate RUEDA Athletic-eko jokalaria
Eba FERREIRA Athletic-eko jokalaria
Eider HIDALGO Athletic-eko jokalaria
Eleia GANGOITI Athletic-eko jokalaria
Eli IBARRA Athletic-eko jokalaria
Eli SARASOLA Realeko jokalaria
Erika VAZQUEZ Athletic-eko jokalaria
Estibalitz AIZPURUA Realeko jokalaria
Evelyn SANTOS Realeko jokalaria
Garazi UNIBASO Athletic-eko jokalaria
Gurutze FERNANDEZ Levanteko jokalaria
Iragarne PIÑERO Athletic-eko jokalaria
Iraia ITURREGUI Athletic-eko jokalaria
Irene PAREDES Realeko jokalaria
Irune MURUA Athletic-eko jokalaria
Itsaso GARCIA Realeko jokalaria
Itxaso NAVASKUES Athletic-eko jokalaria
Joana FLABIANO Athletic-eko jokalaria
Larraitz LUCAS Realeko jokalaria
Leire LANDA Realeko jokalaria
Maialen ZELAIA Realeko jokalaria
Maite LIZASO Realeko jokalaria
Marta DOKANDO Athletic de Madrid-eko jokalaria
Marta MORENO Athletic-eko jokalaria
Naiara ELGORRIAGA Realeko jokalaria
Nekane DIEZ Athletic-eko jokalaria
Nerea PEREZ Athletic-eko jokalaria
Oihana GALDONA Realeko jokalaria
Paula MATEO Athletic-eko jokalaria
Sandra GARCIA Athletic-eko jokalaria
Sandra RAMAJO Realeko jokalaria
Sokoa GARATE Realeko jokalaria
Sonia LOPEZ Realeko jokalaria
Tzibi JUARISTI Athletic-eko jokalaria
Vanesa RODRIGUEZ Athletic-eko jokalaria
Zuriñe GIL Athletic-eko jokalaria

Sinatzaileekin bat egiten duten futbolari ohiak

Agustin ARANZABAL Realeko jokalari ohia
Agustin GAJATE Realeko jokalari ohia
Aitor FRESAN Osasunako jokalari ohia
Aitor HUEGUN Athletic-eko jokalari ohia
Aitor LARRAZABAL Athletic-eko jokalari ohia
Aitor LOPEZ REKARTE Realeko jokalari ohia
Andoni LAKABEG Athletic-eko jokalari ohia
Antonio KARMONA Alaveseko jokalari ohia
Arantza ANDRES Athletic-eko jokalari ohia
Asier GARCIA FUENTES Athletic-eko eta Osasunako jokalari ohia
Belen GONZALEZ Athletic-eko jokalari ohia
Bittor ALKIZA Athletic-eko eta Realeko jokalari ohia
Bixente OIARZABAL Eibarko jokalari ohia
Bixio GORRIZ Realeko jokalari ohia
Edorta IBARRONDO Osasunako jokalari ohia
Egoitz SUKIA Eibarko jokalari ohia
Endika GUARROTXENA Athletic-eko jokalari ohia
Galder IZAOLA Eibarko jokalari ohia
Igor ARENAZA Eibarko jokalari ohia
Igor JAUREGI Realeko jokalari ohia
Iker SARRIEGI Realeko jokalari ohia
Iñaki ZABALA Realeko jokalari ohia
Inaxio KORTABARRIA Realeko jokalari ohia
Iñigo ARRIOLA Eibarko jokalari ohia
Ismael URZAIZ Athletic-eko jokalari ohia
Jabi GURUZETA Realeko jokalari ohia
Javier OLAIZOLA Mallorcako jokalari ohia
Jokin URIA Realeko jokalari ohia
Jon PEREZ BOLO Athletic-eko jokalari ohia
Joseba ARREGI Eibarko jokalari ohia
Joseba LIZASO Eibarko jokalari ohia
Juanjo ELGEZABAL Athletic-eko jokalari ohia
Leire ZABALA Athletic-eko jokalari ohia
Luis Mari LOPEZ RECARTE Realeko eta Bartzelonako jokalari ohia
Lutxo ITURRINO Athletic-eko eta Realeko jokalari ohia
Manu URBIETA Realeko jokalari ohia
Maria GOÑI Lagunak-eko jokalaria ohia
Mikel ETXABE Eibarko jokalari ohia
Mikel LASA Athletic-eko, Realeko eta R. Madrid-eko jokalari ohia
Mikel LOINAZ Realeko jokalari ohia
Nerea ONANDIA Athletic-eko jokalari ohia
Oskar ARTETXE Eibarko jokalari ohia
Ritxi ARRIEN Athletic-eko eta Realeko jokalari ohia
Ritxi MENDIGUREN Athletic-eko jokalari ohia
Xabi Oliden Eibarko jokalari ohia
Xanti BAKERO Realeko jokalari ohia

Simplement Miguel R.V

2008-11-12T21:16:00.011+01:00

Porto setmanes volent fer un ranking de les manipulacions més vergonyoses que he vist als mitjans de comunicació. N'hi ha tantes i tan tan tan vergonyoses que, al poc de començar, me n'adono que no sabré pas quines triar per a formar el meu Top 10. Tot i això, mentre donava voltes a la idea, he recordat una història divertidíssima que va succeir a Donostia mateix i que mereix tornar a ser contada.

El 15 d'octubre de 2007 M.R.V., de 28 anys i militar al quarter donostiarra de Loiola, anava cap a casa a això de les 22:00 quan va rebre un tret a prop de la clavícula i amb sortida per l'omóplat. No dic que rebre un tret em sembli divertit, és clar. El xiquet, com és normal, es va intentar defensar disparant dues vegades, amb el que va aconseguir que els - deia ell - autors de l'atemptat marxessin corrent i amb la cua entre les cames. Llavors vinga a sortir diaris i ràdios, que si ETA això, que si pobret noi, que si els bascos allò i bla bla bla. Ja sabeu, el de sempre.

La cosa va canviar amb l'arribada de la Ertzaintza al lloc i, especialment, amb la inestimable ajuda del ferit que, d'haver nascut un minut abans, hagués nascut mico. Bé, explicava Miguel R.V que dos persones de "la ETA" (perquè els etarres mai ho són presumptament) van sortir darrere d'uns arbustos i van intentar disparar-li al cap. Ell, valent home de bé, va reaccionar aconseguint així apartar la pistola de la seva cara i que finalment fos ferit, netament, a l'espatlla.

El problema va venir quan la policia va comprovar que, els arbustos dels quals havien sortit els etarres, estaven intactes i a sobre podats. També va ser curiós el fet de no trobar-hi cap casquet de bala, tret dels del militar mateix, que va disparar - deia - en defensa pròpia. A més a més, segons el metge, la bala va entrar per la part esquerra de l'espatlla i va sortir per la part dreta de l'omòplat, essent disparada des d'una distància molt curta. La Ertzaintza sabia, com hagués sabut més d'un fan de CSI, que la trajectòria de la bala no es corresponia pas amb la declaració donada per la víctima. Més aviat, semblava com si el mateix braç dret de Miguel R.V. hagués efectuat el tret contra la seva espatlla. De l'amic que va anar a ajudar-lo i va situar l'agressió on no tocava, ni en parlem. De fet, la mateixa víctima es va equivocar en una ocasió sobre el lloc on havia estat a punt de morir.

Quan la premsa ja descartava ETA, però insistia en la falta de seguretat dels militars al País Basc, el telèfon mòbil del nostre heroi va acabar d'aclarar l'assumpte : la realitat va ser que aquest home es va fotre el tiro ell mateix per a culpar a ETA i poder demanar així el trasllad a un altre lloc, ja que no semblava gaire disposat a fer-se'n càrrec de les conseqüències d'una nit boja. El que passa és que el pobret, va acabar fent el ridícul davant tothom. Em recorda una mica a aquells lladres americans que, de tan sapastre i tan estúpids, s'acabaven fent entranyables.

Per cert, uns mesos abans, havia estat detingut per problemes amb l'autoretat, a l'estil "si no me pide el carnet la Guardia Civil, nada!!", delicte que va afegir a la seva llista, junt amb els antecedents per drogues (això últim explica moltes coses).

Vaig trobar la història tan divertida que em va fer pena comprovar com els mitjans de comunicació espanyols es quedaven només amb la part del tret. Però bé, no passa res, ni és el primer ni l'últim militar que s'autodispara en nom d'ETA. L'essència dels militars espanyols. La Espanya cañí. La cabra i el bombo a la capital guipuscoana.

Però... que hi ha algú més?

2008-11-09T18:14:00.015+01:00

Aquest no serà pas un escrit simpàtic. De fet és una crítica (més) als sobiranistes, que no ens acostumem a prendre aquestes coses amb gaire esportivitat. Perquè nosaltres, és clar, tenim la ridícula tendència de parlar hores i hores sobre l'estúpids que són els espanyols, el caràcter que tenen, el dolents que són, etc. Tot plegat em recorda una mica a la Real Societat que, tant mirar el que feia i deixava de fer el veí, van acabar a segona divisió. I nosaltres, que ja hi som, vinga a dir que hem de pujar... Però aquí ningú rasca bola.

Parlant de coses ridícules, n'hi ha una que em supera: la curiosa estratègia que porten a terme els fans de l'"hem de", i és que "hem de" fer tantes coses! : "hem de" lluitar per a aconseguir la independència, "hem d'"acabar amb aquest espoli fiscal, "hem d'"unir les nostres forces. Ja, però que hi ha algú més? Perquè aquest fanàtics del dir i no fer són sempre els primers que surten criticant un partit perquè "fa poc" quan ells no fan absolutament res. Els mateixos que munten en còlera amb el "cal gent que lluiti pel país!", com si ells fessin més que el poc que fan d'altres. Gent que directament no vota perquè, amb lògica seva, que guanyi el que fa poc és molt pitjor que deixar el Govern a qui no fa res (bo).

Una conseqüència de tot això és que, allò que s'ha creat per a unir sobiranistes, ha acabat essent una via més per a la retroalimentació inútil i, de vegades, l'insult. "Jo més que tu, tu espanyol lleig". Què voleu que us digui? tenim molt a aprendre de la manera de fer dels espanyols, pel que fa al tema de la territorialitat, no els hi va pas malament.

Hi ha un problema, i és que "fer" implica esforç quan tothom s'estima més que s'esforci un altre (i criticar-lo ferotgement si l'esforç no és gran com el que "hem de" fer). Ara com ara, a Espanya, implica també cert perill. Un perill que poca gent esta disposada a assumir (però que critica ferotgement a qui no ho assumeix). Sincerament, quants de vosaltres deixaríeu ara tot per a aconseguir alguna cosa, per petita que fos, a l'estil "primer Catalunya, després la familia"? Quants estaríeu disposats a anar a judici per haver parlat amb uns o d'altres? I a acabar a la presó? No a matar, compte, a acabar a la presó. Fins i tot, a portar escolta per "fer poc". Quants? I és que, que jo sàpiga, cap país del món no ha aconseguit res mitjançant l'insult i prou, que és bàsicament el que gran part dels nostres es dedica a fer - amb propis i estranys, per cert- durant la lluita més "curiosa" de la Història.

Els espanyols fan el ridícul en un món que no sap ni que existim, s'agenollen davant de presidents que no saben que existim i obliden la dignitat per a anar a una reunió on mai sortirà el nostre nom. I és que, és clar, "hem de" fer que ens reconeguin internacionalment. Però... que hi ha algú més?

Un homenatge

2008-11-06T22:36:00.006+01:00

Avui toca rendir homenatge. Perquè sí, perquè en tinc ganes. El País Basc, que dóna per a molt, és un dels pocs llocs on un simpatitzant del liberalisme pot tenir un ídol profundament d'esquerres i, ves per on, jo en tinc un, amb noms i cognoms : Fermin Muguruza. I el tindré sempre, és clar, Fermin Muguruza és una d'aquelles persones que un (o una) no deixa d'admirar amb els anys.

El conec (no en persona, és clar) des del dia que vaig néixer i tararejava Kortatu des del dia que ens van posar el Sarri-sarri a l'escola. Bé, sé que potser no és una cançó apropiada per a escolars però, en aquells temps, les coses eren molt diferents, molt més naturals i, si a algú li feia gràcia la aleshores fita de Sarrionaindia i Pikabea, no el tractaven com a un delinqüent. Més aviat al contrari, era una cosa ben normal en un basc normal.

Per si el lector no ho sap, quan Muguruza cantava aquella cançó, ell no tenia ni la més mínima idea d'euskera (i, creieu-me, es nota!) però, dins del que podia, cantava en el nostre idioma, en el nostre, el dels bascos. I sabeu per què ho feia? Perquè - diu ell - una vegada va escoltar als seus pares, quan era petit, parlar una llengua molt estranya que ni tant sols arribava a reconèixer. Llavors, molt encertadament, va sentir que li havien robat una part important de la seva vida.

Així, ja de jovenet, es va apuntar a l'AEK i, tot i que les discogràfiques li insistien en el munt de diners que faria si cantés en castellà, va triar recuperar aquella part de la seva vida que la por i les prohibicions li van robar. Ell va dir-nos per primera vegada als bascos PROU, aski da txo! esan ozenki! Euskalduna naiz eta harro nago!! . "Prou noi! digues-ho clar! sóc euskalduna i n'estic orgullós!!". Ell i només ell. I, alguns, li vam fer cas.

Si hi ha alguna persona que ha creat opinió i que ha lluitat sense descans per la independència d'aquest país, ha estat Fermín Muguruza. Ell sempre hi era, sempre i a tot arreu on calia. Mai ha dissimulat per por, mai ha oblidat el que passa en aquest país per molta fama que hagi agafat. Mai ha callat d'on és i, més important encara, mai ha callat d'on no és. Quan Espanya per primera (i última, és clar) vegada va donar-li un premi, allà, en aquell escenari d'aquell estudi ple d'espanyols, va cridar a favor de l'Egin, a favor dels presos, a favor dels bascos, entre empentes de qui no respecta la llibertat d'expressió. Entre insults.

I ara, tants anys després, continua essent allà on cal, suportant l'Egunkaria i denunciant el 18/98, tant si hi ha el PNB, com si hi ha ANV. Sense callar mai, sense acceptar dues pàtries que mai van ser seves. Sense complexos, sense dubtar. "Ni un pas enrere, ni per a agafar impuls". Fermin Muguruza, beti aurrera.

De "la ETA"!!!!!

2008-10-31T21:25:00.006+01:00

Que la "brunete mediàtica" fa anar manipulació i engany a tort i dret ja ho sabem. Que, barrejat lo dit i un públic sovint ignorant (i de vegades analfabet) sorgeix una perfecta recepta per a l'odi, també. Ara! que les seves tesis només serveixin els dies par de cada mes ja em sembla més curiós. Ho dic perquè, tot i titular El Mundo "Barcelona, exterminio de bebés", fer un gran documental sobre el català a Telemadrid o mostrar al món el malviure que patim els bascos, tot i sotmetre'ns a una constant humiliació pública, de sobte, ens diuen que si juga la selecció espanyola l'hem d'animar perquè - compte- tant si som independentistes com si no, l'esport no es pot barrejar amb la política. Osti tu.

D'entrada em ve al cap aquella magnífica traducció del diari "La razón", insuperable - ingènua de mi - per la seva capacitat de allunyar-se fins l'infinit de la realitat i, a sobre, posar-hi la foto que desmentia tot el que ells mateixos explicaven amb gran rigor. Si senyor, amb un parell. Però és que la revista Época, per això de no barrejar política i esport, ha tret una portada que supera qualsevol expectativa : "ETA, a la caza del Athletic" i les fotos dels aberchales proetarras radicales de l'equip (i sense ser de l'equip també, què més dóna?). Noti's com, també segons ells, ETA va "a la caza" d'un equip de proetarres. El cas és que alguns socis del club han firmat una mena de manifest amb Jone Goirizelaia com a primera firmant i que demana al club més compromís amb Euskal Herria i la seva selecció. Què no veieu on hi ha ETA? què no n'hi veieu la relació?

Però, és clar, nosaltres hem de deixar la política de banda i perdre el món de vista quan jugui "la roja". Com quan hem de deixar de banda el nacionalisme per la millora en la vida diària de les persones, que és el més important. No importa la pàtria, si no les persones. Doncs jo els hi demano una cosa: que renunciïn a la seva sobirania i ens facin ciutadans anglesos, que la vida diària d'ells és prou millor que la que pot somiar un espanyol.

El més graciós de tot és quan a aquesta gent li agafa per dir que a l'Athletic hi juguen onze espanyols, l'únic equip amb tota la plantilla espanyola. Eps, de "la ETA", però espanyola.

Ui

2008-10-31T14:07:00.002+01:00

"Ui" és el que he dit quan he vist que aquest bloc ja ha fet un any de vida. Us demano que no llegiu els primers escrits perquè són molt dolents hehe. Casualitat, diumenge és el meu aniversari i, al quart de segle, ja em comencen a sortir arrugues. Espero tenir aquest lectors d'aquí a un any! Gràcies!

Exclusivitat sobiranista

2008-10-19T18:43:00.004+02:00

Sempre he pensat que la victòria dels nacionals a la guerra civil espanyola podria resumir-se en una paraula : unió. El Divide et vinces no va caldre amb unes forces republicanes que ja es dividien entre si, gudaris contra espanyols, comunistes contra socialistes, anarquistes contra republicans, tots contra tots en una guerra on els rebels van tenir bona part de la feina feta.

Avui, en aquesta guerra, també tenim totes les de perdre, perquè mentre els espanyols tornen a ser un bloc únic, els nacionalistes fotem les culpes de la nostra desgràcia a l'altre company, a l'amic, marcant paquet sobiranista al més pur estil ibèric, torero torero, aquí sobiranista en sóc jo i els meus. Així, fins la derrota, perquè és clar que de la història mai n'aprenem prou.

Això que explico en aquest post ve de dies i dies llegint a la xarxa blocaire i de gent de diferents partits, articles que ben podrien firmar tots ells canviant el nom del criticat. Pujol, per exemple, no és sobiranista- diuen- perquè ell mateix ho va dir un bon matí. Aps. Siguem seriosos, realment algú creu que Pujol no fou ( és ) sobiranista? I l'Arzallus? A mi ja em sembla prou el profun odi de l'antic regne cap a ells però, a qui encara pensi que Pujol mai ha marcat prou paquet sobiranista, li diré una cosa : els polítics estan per fer precisament això, política. Vull dir que les bravuconades de jove ultra-hormonat les deixem per al jovent. O per al Carod, que Déu n'hi do. Desconfiem del polític que a Espanya causa riure o fàstic, però no por i, benvolguts, en Carod mai ha estat temut.

Compte! no seré pas jo qui ara qüestioni la seva sensibilitat sobiranista, però sí la seva tasca : ser el més sobiranista de Catalunya no serveix per a res si això no dóna més que una imatge. Personalment, els constants atacs de comprensió espanyola del PNB no em ceguen davant de la competència exclusiva d'I+D que volen aconseguir. Així, sense marcar paquet, pactant (fent xantatge) amb el espanyols. Sense acabar a la presó, que ja és prou. Tampoc el comportament erràtic que sovint mostra l'esquerra abertzale o Eusko Alkartasuna em fa titllar-los d'espanyols.

Un dels nostres mals crec que és aquesta necessitat de ser el partit sobiranista, la persona sobiranista, el bo d'aquesta miserable pel·lícula, assenyalant constantment amb el dit qui és el traïdor, com si només alguns dels nostres haguessin de tenir dret a fer país. Exclusivitat nacionalista, que en dic al títol. Tornarem a perdre.

Igualtat, igualtat

2008-10-12T17:11:00.003+02:00

No suporto els masclistes. Les feministes encara menys, per aquella neura que els hi agafa de denunciar-ho tot, miembras elles, encara que facin el ridícul. Però, és clar, sense col·laboradors una no pot ser tan tonta com voldria, així que sort d'algunes que Odón Elorza sempre estigui disposat a col·laborar en tot.

El alcalde i en aplicació de la llei - diu - ha decidit que totes aquelles tamborrades que no comptin amb una dona entre les files a més a més de les cantineres, es queden sense subvenció. Si no hi ha cap dona apuntada perquè no vol, també. O sigui, que l'Ajuntament de Sant Sebastià obligarà a algunes societats gastronòmiques, privades totes, a posar-hi un mínim de dones vestides d'homes o aquí no surt ningú. Cal dir que, depèn de la societat, hi ha una llista d'espera d'anys per a poder fer-se'n soci, així com una última votació que decideix si hi entres o no. Les dones, evidentment, no han d'esperar tots aquells anys i tenen la sort de comptar amb una llei que obligui els homes a votar per elles sí o sí, ni que caiguin malament a tothom o siguin unes psicòpates. És clar, la igualtat no entén de llistes d'espera. Per cert, de societats mixtes n'hi ha, però aquí no s'hi vol apuntar ningú.

No deixa de ser curiós com, en aplicació de la llei, una tamborrada formada exclusivament per dones i on no hi poden desfilar homes, compta amb subvenció com si allà no passès res. És com a l'Alarde d'Irún, que tanta lluita per la igualtat ha acabat amb moltes dones vestides d'homes i la prohibició a cap home de vestir-se de dona.

Posats a ser correctes, no estaria de més que cada companyia tingués un 15% d'immigrants. Diu Odón que, tot i no sortir res als estatuts de les societats, les dones no hi entren perquè el masclisme vota NO a la entrada de una dona. És a dir, no voten NO perquè la noieta en qüestió no faci gràcia sinó per ser dona. Llavors, què ens fa suposar que no passa el mateix amb els immigrants i que per això no n'hi ha cap a les societats gastronòmiques? Au, qui no tingui immigrants, sense subvenció. I els homosexuals? també, el mateix.

Vaja que, entre tanta tonteria, d'aconseguir igualtat res de res. Igualtat real vull dir, no d'aquesta políticament correcta que aplaudeix hotels per a gays i prohibeix hotels per a heterosexuals, que obre portes a dones mentre les tanque a homes i organitza carreres de dones però no d'homes. Al final, estem anant enrere de nou. Això sí, canviant de víctimes.

Mentir fins a l'absurd és possible

2008-10-02T22:23:00.005+02:00

I així ho demostra cada dia el PSOE, però és que avui ja han acabat de fer el ridícul. Són estúpids, no se'ls hi pot dir de cap altra manera, almenys si parlem dels socialistes bascos.

Com ja sabreu, en èuscar, "llibertat" es diu "askatasuna". Doncs si mireu bé la imatge podeu llegir al darrere d'aquell (home?) la expressió "Euskara eta libertadea". Bé, "libertadea" no es pot dir, castellanitzant-ho molt podríem dir "libertatea", però el joc de paraules que suposa "Euskara eta Askatasuna" ha estat prou perillós per als sociates com per a passar-se pel forro els mínims de la llengua del país que, segons ells, volen defensar. Em pregunto com diran ells (bé, si parlessin mai en basc) "a dalt i a la dreta", perquè ve a ser "Gora eta eskubira". Ains! Massa perillós, millor si anem cap a baix. I és que ells i només ells són capaços de fer una campanya per a afavorir (ha ha) l'euskera foten una immensa falta al lema de tot plegat.

Llavors n'hi haurà qua trobaran virtuts en la política llingüistica del PSOE i ens haurem de sentir que els altres imposem l'idioma. Sabeu què vol dir això? que dins dels sociates bascos no hi ha cap persona amb uns coneixements d'èuscar prou alts com per a cridar l'atenció del llestot que avui ha volgut posar això. O que no l'importa tant l'idioma com per a fer-ho corregir, que tot pot ser. Patxi López no sap basc, la web socialista en basc té errades per tot arreu ("lehendakariak ez da gai", les declinacions sempre foren complicades) i, compte, serà aquesta gent la que ajudi a fer forta la llengua que sembla a punt de morir, un altre motiu pel qual haurien de tenir una ordre d'allunyament de la lehendakaritza i (per què no?) de la Generalitat si no voleu Catalá i libertat.

Tot s'ha de dir, el penós show sociata d'avui m'ha animat a donar uns dinerets al mes a Euskaraz bai, no sigui que la llengua depengui d'aquell (home?) tan... socialista.

Emprenyada i avergonyida, a una se li regiren els budells quan ha de llegir aquestes coses a un manifest defensor, en teoria, d'allò que només a l'inici ja es comença a carregar, una manera (més) de buscar vots que ha descobert aquest partit humiliant i freturós de principis. Un model, al cap i a la fi, del que no s'ha de fer si un dia volem ser persones honrades, bones o útils. Per a tot el demés, vota PSOE.

Bilboogle

2008-10-01T09:21:00.003+02:00

A vegades cal una mica d'humor per a no perdre el cap, política per aquí política per allà. He descobert que Google no només és perfecte sinó que, a sobre, és de Bilbao :

Buscador de Bilbo

Catalana a 5 hores d'autocar

2008-09-21T20:17:00.006+02:00

Últimes notícies : NO sóc catalana. La afirmació pot semblar estranya a ulls dels companys blocaires que saben de la meva condició de basca, nascuda, crescuda i resident al País Basc. Companys, per cert, als que he d'agrair l'haver-me tractat sempre com una catalana més, rebent fins i tot una invitació per afegir-me als 10.000 catalans a Brussel·les o acollint les meves opinions com vingudes de la terra ferma. Coses que a una la fan sentir una mica del país i, per tant, que el fan defensar-ho.

Però, és clar, de tot ha d'haver a la vinya del senyor. "Català és qui viu i treballa a Catalunya", em recorden alguns quan les idees que d'altres m'han ficat al cap, diuen, em fan entendre que ni de lluny és el mateix ser nascut a Catalunya que ser català. Que què sabré jo si no conec la realitat catalana, perquè s'hi ha de viure i sinó res. Que com se m'acudeix que Barcelona és centralista i que me n'assabenti que el català no té dialectes, però sí variants (variants dialectals, o sigui, dialectes) de les quals la que jo faig anar es parla a les "terres del Segre" ( i a les que no són del Segre i a les de "l'Ebre", vaig pensar jo). De Catalunya no en sé res i cal viure-hi per a saber-ne.

La conversa se'm comença a fer absurda al sentir que un andalús que després de 40 anys visvint-t'hi no parli català, és tan català com el que més, així que jo surto amb un "doncs no, escolta, si el yoyas és català, jo també." De fet, em jugaria quartos a que jo escric millor que ell i parlo millor que ell la seva llengua. A que estic més envoltada de cultura catalana jo aquí que ell allà, a que sé quina és la notícia del dia a Catalunya i ell no. Això fa que, amb ironia, em diguin "integradora". Què voleu que us digui, una cosa és integrar un andalús a Catalunya i una altra, molt diferent agafar un tros d'Andalusia i fotre'l al mig de Barcelona. Completament aïllat de la vida i els costums propis de la terra, perquè l'andalús que defensa la terra en castellà a un lloc on no cal moure un dit per aprendre català, és com qui escriu a una paret "No escriure a la paret". No sé pas si aquesta gent defensa més Catalunya quan parla castellà, quan vota al PSC o quan organitza la Feria de Abril. I és que integrar, crec jo, només es pot fer amb integrables.

Si català és qui viu i treballa a Catalunya encara que no tingui voluntat de ser-ho, jo puc agafar l'autocar, oblidar l'idioma en les 5 hores de viatge i començar a ser allà la catalana que mai he estat aquí. El nen xinés que s'ha criat als Pirineus serà tan català com el magrebí que va a collir fruita els estius a Lleida i l'andalús que viu a una Andalusia ubicada a Catalunya tant com un noi criat a El Cogul. Vet aquí la diferència, català se n'és o no se n'és, com qui és home o dona no pot ser una mica home o una mica dona. Tot i això, n'hi ha que pensen que la diferència entre ser català o de qualsevol altre lloc del món està en les hores que es tardin en arribar a Catalunya, en el meu cas, 5 en concret.

Hole, si voleu...

2008-09-16T11:26:00.006+02:00

Res, com que últimament em dieu afalacs de tots tipus jaja us deixo aquí una pàgina d'un concurs al qual m'hi vaig apuntar fa temps i no sé ben bé per què. Que si voleu, em podeu votar i potser guanyo i tot. Crec que cal registrar-s'hi, però no n'estic segura. Si no teniu ganes d'anar pel món votant, doncs res, perquè hi ha gent com l'Artur Mas o l'Eric Bertran que es portaran tots els vots, dic jo. Voteu aquí

Al final de la pàgina hi ha el meu nom (o sigui, Txelo) i a la vora d'això un "Votar". Doncs s'hi ha de clicar allà. Gràcies :D No estic segura, però crec que donen quartos. Si és així, voteu-me no sigui que guanyi un polític que ja us robi prou xD Jo us convidaria a pintxos per la part vella donostiarra! A sobre, l'entrega de premis és a Girona i jo no la conec, diuen que és una ciutat molt bonica...

El de sempre, vaja.

2008-09-15T20:46:00.011+02:00

Segon diumenge de setembre a Donostia, és a dir, dia de traineres. Estropadak. L'esquerra abertzale, com cada any, convoca una manifestació que d'altres decideixen il·legalitzar per això de manifestar-se quan més gent hi ha, ja que la lògica d'alguns creu millor manifestar-se quan ningú estigui mirant. Bé, per poc intel·ligent que sigui una persona que visqui aquí, ja sap com anirà el dia entre les 13 i les 16 hores, aproximadament : cocktails molotov, pilotes de l'ertzaintza, ampolles i cadires volant... El de sempre i amb els de sempre. Ma mare ho va viure, sa mare també i els meus fills ho viuran, coses de bascos escolti.

Una canya, càrrega policial, una sidra, alguna cosa es crema, un pintxo de truita, cocktail molotov. "Canviem de bar?" "Va". Llavors, el que es fa en aquests casos : mirar a una banda i l'altra del carrer perpendicular al nostre, que qui hi ha més endavant ens digui si podem passar i, mentre la ertzaintza carrega les pilotes d'antidisturbis, corre, corre, corre. Ja està, hem arribat a la plaça que volíem.

Essent allà algú reconeix un policia, ho crida i tothom busca la cara de l'individu en qüestió : l'hi llancen coses, ampolles, cadires, gots... I no només els de la kale borroka, seria estúpid negar que no cal ser de Jarrai per saber com se les gasten els de la secreta i, per tant, no tenir-los-hi gaire simpatia, tot i que a una li agradaria que la manca de simpatia quedés en això i prou. Però també són molts anys d'agafar gent innocent i regalar aquells "hijo de puta te vamos a pegar hostias hasta que grites ¡viva España!". L'home, espantat suposo, treu una pistola i comença a fotre tiros a l'aire, buscant una sortida a la situació. Ésto no es el oeste, pero aquí también hay tiros, que cantava Fermín. Tot això passa mentre la gent, a uns metres d'allà, fa uns cubates com si no res.

Després em trobo a mon germà (prometo que de tonto no n'és gens) que li ha donat una ampolla al cap, però que està bé. Bé i content, perquè a aconseguit una pilota de l'ertzaintza quan la última la varem aconseguir als anys 90 o abans. Clar, és que es va liar molt grossa, però ells tenien el cubata a mitges i "no marxarem sense acabar no?". Llavors jo vaig pensar : "osti, potser sí que estan malament les coses per aquí dalt". Perquè clar, a veure quants blocaires es queden a acabar el cubata amb un tio foten tiros a pocs metres i d'altres cinquanta a pedrades o pilotades. Res, que ja no sé si és pitjor que aquestes coses passin o que ens les prenguem com una cosa més del paisatge donostiarra.

És trist però, són tan previsibles, que puc deixar les dates del propers disturbis a Donostia (suposant cap canvi polític important). Així, no vingueu els dies :

Segon diumenge de setembre, regates.

12 d'Octubre (si no vol venir la Falange, no res. Si venen, més que mai).

21 de desembre, Sant Tomàs.

Nit del 19 de gener al 20 de gener, dia de Sant Sebastià. (Sovint no passa res)

Nit de 14 d'agost a 15 d'agost. Dia de la Verge i Setmana Gran de Donostia.

Això, que la kale borroka a Donostia es limita a 4 dies a l'any, els dies més bonics de l'any i, tot i que per a molts catalans la cosa sigui "tiu, al rotllu indepe, tiu, visca la revolucio!" (d'imbècils n'hi ha a tot arreu), espero que els lectors d'aquest blog no l'hagueu de conéixer mai, perquè jo ja no, però molts encara passarieu por, amb lo bonic que és Donosti.

PD : si mireu atentament el video, s'hi veu a la policia local foten cops a gent que porta un paperet a la mà. Els d'esquerres no són sant de la meva devoció però, sent justos, a veure què fa un ertzaina a cops amb una dona que no ha fet res. Bé, els del país ja sabem per què la ertzaintza surt tan... Com surt.

De tant normalitzar... (II)

2008-09-09T09:57:00.008+02:00

No tenia pensat pas fer una segona part del post anterior, però la ocasió i l'emprenyament així ho demanen. Més que res perquè trobo que una cosa és normalitzar i, una altra molt diferent, fer l'imbècil i a sobre ser victorejat.

Ahir a la nit, fent zapping com a remei contra l'insomni, vaig descobrir un nou programa de nom "No és programa para viejos". M'hi trobo un nodrit grup de jovenets als que espero no assemblar-me en res però, essent un programa nou, no canvio de canal fins saber exactament per on va la cosa. Fatal error.

Primer, orgulloseta ella, parla una noia de 22 primaveres tirant molt per alt : ha hagut d'avortar dues vegades, perquè (és clar) quan té un calentón no ho pot aguantar i perd el món de vista. Bé, ja no hi ha res que la diferenciï d'un animal, però la gent l'hi dedica més palmes que la Pantoja a la Feria d'Abril, tot en resposta a un "es que un calentón es un calentón!! jijiji". Tonta.

Estic bocabadada, completament immòbil davant del televisor i de tanta tonteria. Perquè, essent sincera, hi vaig sentir coses que mai reproduiria aquí per això de seguir un mínim el protocol. Vaig sentir-me orgullosíssima de ser rara, una noia rara en un lloc ple de subnormals. Borni en una illa de cecs.

Llavors parla l'estrella del programa, o així el fan sentir. Compte : "yo a las tías me las follo a pelo y dejé a una embarazada no? y cuando me llamó, yo colgué!! y no me arrepiento!!". Llavors l'hi recriminen l'acció un parell de freaks que s'han guanyat a pols no tenir cap credibilitat, mentre la resta dels presents expressa la seva opinió cap a ell amb la condescendència pròpia dels pares cap als fills esgarriats. Que viva España.

Doncs no, això sí que no. Si un anormal surt per la televisió reconeguent tal acte, a la presó. Directe a la presó. I bé, si la legalitat no permet portar a terme una cosa així, almenys que el fotin fora del plató i tan humiliat com sigui possible, perquè a veure com es va sentir aquella irresponsable que va prenyar quan va escoltar el capullo en qüestió fent-ne gràcia de la desgràcia. O, com a mínim, gràcia del penalty.

De tant normalitzar hem arribat a l'absurd, em jugo el sou d'un mes a que aquella doneta que fa anar l'avortament com anticonceptiu, es fot les mans al cap quan sent els antiavortistes americans per la TV. Jo no sabria dir si és pitjor qui prohibeix avortar a una dona violada o qui va carregant-se fetus com qui llença la fruita en mal estat, però tinc clar quina de les dues coses es pren per "normal" i quina no. País d'imbècils, com diu el Pérez-Reverte.

De tant normalitzar...

2008-09-06T15:00:00.006+02:00

Ens hem tornat anormals. O subnormals. Si quan jo era petita una imatge de dos rombes irrompia a les meves hores de televisió, ma mare, mon pare o qui fos s'apressava a canviar de canal i fer que no havia passat res. És lògic, amb 8 anys no em calia veure si la gent s'estimava molt i, molt menys, com ho feia. Però bé, ja ho sabem : els temps canvien. Ara resulta que el televisor s'ha de deixar engegat que el nen o la nena vegi de què va això del sexe, una cosa molt natural de la qual a dia d'avui se n'ha de parlar als fills com si es tractés d'anar al mercat a comprar patates. Després clar, quin problema que la nena és famosa a tot el poble i no precisament per sortir a la TV, de tant normalitzar no fa més que comprar patates! I això si hi ha la sort que el problema és la fama i res més.

A vegades no entenc gaire bé cap on anem, com potser que la meva infància sigui molt més semblant a la d'una persona de 40 anys que a la d'una noia de 5 anys menys que jo? Perquè ara resulto ser retrògrada si no vull marxar a un lloc perdut de la mà de Déu amb un noi guapíssim guapíssim que he conegut una nit a un bar. És a dir, el que la meva educació entén com "marxar amb un desconegut a un lloc apartat de la civilització" ara sembla ser un "marxar amb un noi guapíssim perquè no hem de limitar-nos". No hem de limitar-nos en res, ni tan sols en irresponsabilitat i estupidesa.

Després totes aquelles idees absurdes sobre la culpabilitat de la societat en gairebé tot : la cruel societat i els irresponsables mitjans de comunicació han aconseguit, diuen, que nens imitin l'execució de Sadam i morin ells també. Au, ves!. Quan un nen saltava per la finestra en un intent de ser Superman i es matava, jo personalment pensava que el nen en qüestió era tonto. Tonto i prou, perquè la resta de nens del món que no havíem imitat el superheroi era precisament perquè sabíem perfectament que una persona no pot volar i, qui no ho sabés, era tonto. Tonto i prou.

Ara, a sobre, sembla estar de moda pegar els professors. I ja és normal, que tiri la primera pedra qui mai hagi tingut ganes de fotre una garrotada a un professor que no fos del seu grat. La diferència està en què abans pegar a un professor tenia conseqüències, almenys un cop de clatell ben tornat i, evidentment, la humiliació d'haver estat tu l'obrador de tal acte. Si se t'acudia pegar una persona gran, era perquè eres, amb perdó, un cabró. Ara no, ara també és culpa de la societat i el pobre nen ha sortit així de tant veure Dragon Ball - aquella sèrie que també miràvem nosaltres- i de la violència que mostren constantment els telediaris - violència com la que mostrava Ruanda o la guerra del Golf al seu moment-.

Néixer ara és tot un xollo si el que no vols és haver d'assumir la responsabilitat dels teus actes, com poder ser nen de 5 anys quan en tens ja 16. Pena que, si mai tinc fills, els hi haurà tocat aquesta mare i el "feliç i lliure com el vent" el coneixeran quan el varem conèixer els altres, als 18 anys, que prou regal és ja no haver de rebobinar les cintes de música amb un boli Bic.

Grande, Montilla, eres grande!!

2008-08-28T15:35:00.019+02:00

La veritat pel davant : mai m'ha caigut bé. No el trobo intel·ligent, ni simpàtic, ni mitjanament culte. Tampoc guapo, quedi clar. Ara bé, des del dia que el vaig conèixer l'he trobat tan bon polític com dolent president. Dues coses que són contradictòries als països civilitzats, però només allà, als països civilitzats. Ara estem parlant d'una altra cosa.

El Sr. Montilla té nombroses virtuts que rara vegada trobem als polítics i, compte! que no parlo precisament de la sinceritat o la honradesa, no pas. José parla poquet i, quan parla, no diu absolutament res. "Això és una virtut?" és el que ara pot preguntar-se el lector. I tant que sí! almenys sí l'és a un país on, quan la resta de polítics parlen, millor haguessin estat callats. Per això, a Montilla se li pot acusar de moltes coses, però mai d'haver dit i no haver fet.

Després aquesta imatge d'empanat o curt d'enteniment, pobret Montilla, que ajuda a que l'oponent i els votants de la oposició facin una errada desitjada per qualsevol enemic com és el fet de ser subestimat. Així com ERC es pensava que amb aquest president podrien campar a pler per la Generalitat, CDC no ha arribat a veure en ell el que realment hi ha : un únic mandatari al cap d'un Govern format per tres partits i una eficient corretja de transmissió espanyola a la Presidència de Catalunya.

No té estudis ni cultura. Té una important mancança de carisma. És responsable sense conseqüències d'apagades generals, caos ferroviari i falta d'aigua. La mateixa persona que, a més a més d'això, s'ha passat pel forro un punt tan feble dels catalans com és l'idioma, ha aconseguit els millors resultats d'obediència espanyola a terres catalanes. Montilla ja pot enfonsar el país que continuarà essent-ne el president. Com deia, un horrible mandatari i un excel·lent polític. Allà el teniu, Montilla "el tonto", l'únic president del món a qui no li cal patir les conseqüències de la seva incompetència. Jo, de gran, vull viure com ell.

El cercle es fa petit

2008-08-25T13:30:00.008+02:00

Sovint cal mirar al passat quan volem veure què estan fent amb el nostre país, el que se'n diu comparar i, amb això, concloure si alguna cosa millora o tot empitjora irreversiblement.

Quan jo era més petita recordo que, com ara, els integrants d'ETA anaven a la presó, així com les persones que els hi donessin recer, el que provocava un tsunami de manifestacions demanant la llibertat d'aquests tipus de presos. Anys més tard, el que alguns deien era braç polític de la organització, va ser tancat enterament a la presó. Intocable Idígoras, pensava la gent llavors. Uns anys després, la veu impresa de l'esquerra independentista d'aquest país, l'Egin, era clausurat també per ordre espanyola, basant-se en una suposada col·laboració que mantenia amb ETA. Llavors l'Egunkaria, l'únic diari integrament en euskara en aquestes terres i del qual se n'ha arxivat el cas per falta de proves, després de 5 anys tancat per "prevenció". Les manifestacions que es poguessin fer per això, estan prohibides. El cercle que englobava els delinqüents al País Basc es va estrènyer de nou quan, el fet de suportar explícitament el terrorisme d'ETA va convertir-se en un delicte castigat amb més de 3 anys de presó. Ara mateix, aquí dalt, la llei ens diu que és menys greu violar una dona que cremar un caixer al crit de "Gora ETA". També quan es tracti dels revolucionaris 18 anys. Per últim i tocant l'absurd, el president del Govern Basc té un judici pendent per haver parlat amb els caps de l'il·legalitzat partit Batasuna. Fins i tot ha hagut detinguts per escriure alguna rucada a favor d'ETA en un forum d'internet, com si mil vegades no hagués llegit jo vivas al GAL. El que dic, cada dia que passa, és més fàcil ser delinqüent al País Basc, el cercle es fa més i més petit.

Després hi ha ETA, nascuda d'una mena de "PROU" al règim franquista, va atemptar per primera vegada amb repercussió contra un torturador, fet que per aquí es va celebrar , pel que m'han dit, sopant aquell dia pomes rostides en honor al cognom del mort. Franco va morir i Carrero Blanco no agafaria el seu legat, però ETA no va saber parar. Anys més tard, entre coronels i generals, van assassinar un empresari basc que, de parla basca i nacionalista, no va voler cedir al xantatge etarra. Després ha assassinat ex-militants de partit i, fins i tot, cuiners de la comandància de Marina, sense cap ideologia política declarada. Avui, militants d'Aralar o Nafarroa Bai han de viure també amb escolta, perquè ETA també ha fet petit el cercle dels que macabrament deuen anomenar "no matables". Nens de 18 anys que un dia van decidir formar part del PP han de sortir amb escolta de casa, cada dia, fins que abandonin la política o... Déu sap el què. També PNB ha de portar escolta ara com ara. El cercle, com deia, es va fent petit i sembla que a dins només ells hi tenen cabuda : si no suportes ETA, n'ets un objectiu.

El pitjor de tot és que els bascos no ho hem triat això, tots i cada un de nosaltres estem dins d'algun cercle d'aquests que ja comença a ofegar-nos. Si hi ha una errada greu feta al meu país, és aquesta constant obligació de posicionar-nos : estàs amb nosaltres o amb ells. Com deia una amiga meva "aquí no hi ha res més, o ets basco o no n'ets". És curiós que ni hem votat Espanya ni hem votat ETA, però estem sotmesos a la voluntat de tots dos, que només parlen entre ells sense escoltar els bascos. I és que, al final, potser és entre iguals que es saben entendre, al cap i a la fi el Govern actual també en sap de muntar bandes terroristes.

Y dice ese maricón..

2008-08-22T01:33:00.005+02:00

Tot i que ho sembli, no hem d'oblidar que a Cuba encara no hi ha llibertat. Deixo aquí un bon video, amb una cançó de lletra molt aclaridora i unes imatges que callaràn la boca a més d'un pro-Fidel.

Solidaritat

2008-08-21T21:58:00.002+02:00

MEDINA VEGA, YAIZA

ACOSTA MENDIOLA, ALFREDO (MENOR)

ACOSTA SIERRA, ALFREDO

DOMINGUEZ PEREZ, ISABEL

GONZALEZ CABANAS, MARIA

HERNANDEZ GIL, MARCO

MARTIN DOMINGUEZ, CRISTINA

MARTIN PEREZ, MANUEL

MENDIOLA RODRIGUEZ, GR.

ORTEGA, LEANDRO

VIDAL RODRIGUEZ, RAFAEL

AFONSO MARRERO, PEDRO

AFONSO SOSA, JORGE C.

AFONSO SOSA, MIGUEL (MENOR)

ALCAZAR, MARIA

ALCAZAR ASENSIO, INMACULADA

ALCAZAR JIMENEZ, JOSE

ALONSO ALONSO, JOSE

ALONSO FILLOY, AMALIA

ALONSOFILLOY, MARIA (MENOR)

ALVARADO OSCAR GABRIEL (MENOR)

ALVARADO, ROBERTO

ALVARADO, ROBERTO ALE

ALVAREZ CARRETERO, MAR

ALVAREZ CARRETERO, ROBERTO (MENOR)

ANDRA CAGOLZARRI

ANDRA KAGOLZARRI, ISABEL

ASENSIO CHAVES, MARIA

BACHO MUKESHMANI

BARBOSA RAMIREZ, ELSA

BERNAOLA ITURBE, MIGUEL

BETANCOR SANCHEZ, VERONICA

BORGE, ESPERANZA

CABALLERO, DAVID

CARPINTERO RUIZ, ANGEL

CELIS DIBOWSKY, YANINA

CHARILAS, PIERRICK

CHARILAS, ETHAN

CIPRIAN, CARMEN

CONEJO, SARA

CONTRERAS BAEZA, MARIA

CORTES CABRERO, NIEVES

DE LA RIVA, SERGIO

DELGADO ESTEVEZ, LIDIA

DELGADO CORCOBADO, CAR.

DIAWARA, DEMBA

DIAZ GONZALEZ, CLARA

DIAZ MENDOZA, MARIA

DIEPALEON, MONICA

DOMIGUEZ ORTIZ, CRISTINA

DOMINGUEZ ISAAC +(UN BEBE)

DOMINGUEZ MELIAN, ALICIA

DOMINGUEZ MELIAN, ARACELI

ERDIL, MUSTAFA

ESTEBAN CONTRERAS, LAI. (MENOR)

ESTEVEZ GONZALEZ, MARI.

FALCON DENIZ, AYOZE JA.

FERNANDEZ, JULIANA

FERRON OLMEDO, FERNAND.

FILLOY SEGOVIA, AMALIA

FLORES GARCIA, ANA GEM.

FLORES GARCIA, JOSE PA.

FONT RODRIGUEZ, MARIA

FORTAN NERNOU, MA DEL.

GALLARDO, TAMARA

GALLEGO ORTEGA, ANA

GALLEGO ORTEGA, CRISTINA

GARCIA HERNANDEZ, CARLOS

GARCIA FERNANDEZ, MARI.

GARCIA HERNANDEZ, ELENA

GARCIA MARTIN, LAUDENC.

GARCIA DEL CARPIO ROME

GARCIA SANCHEZ, ANTONI

GARCIA, MARIANO MR.

GOMES SILVA, RONALDO M.

GOMEZ, CECILIA

GONZALEZ DIAZ, PEDRO ANTONIO

GONZALEZ FERREIRA, PILAR

HERNANDEZ, BENAUARA

HERNAN GOMEZ, PEDRO

HERNANDEZ, ZENAIDA DE

HERNANDEZ, SIOMARA Ms +(UN BEBE)

HERNANDEZ GUEDES, LUCRECIA

HERNANDEZ MARTIN, MARIA

HERRAEZ NOGUERAS, CARLOS

HULT, ANNMARIE MS

IBANEZ SANCHEZ, BETSAB

JULI HENRIQ, AGUSTIN

JULI HENRIQ, MANUEL

LOPEZ DUQUE, PILAR

MARQUEZ VALLE, PILAR

MARTEL, MANUEL

MARTIN, MONICA

MARTIN CONSUEGRA PENA

MARTINEZ CONDE, MERCEDES

MENDOZA MARCIAL, ANGEL

MOLINO RODRIGUEZ, TELE.

MORALES, MA TERESA

MORENO PEREZ, RAFAEL

MORILLO PEREZ, PATRICIA

MROTZEK, CLAUDIA

MROTZEK, GERD.

MROTZEK, LUCAS (MENOR)

MROTZEK, NIKLAS (MENOR)

MURIANA LOPEZ, JUAN

MURIANA MARTINEZ, MERC. (MENOR)

NARANJO, JORGE (MENOR)

NARANJO, JORGE

NARANJO, RAQUEL (MENOR)

NODAPENA FAYNA ELIZA

NORIEGA REY, SERGIO (MENOR)

NORIEGA REY, VICTOR

NORIEGA RICO, MARIO

NUÑEZ FRANCISCO, JAVIER

NUÑEZ, MARIA

NUÑEZ PIRETTI, EUGENIA

NUÑEZ PIRETTI, JORGE (MENOR)

OJEDA PEREZ, CLAUDIO

ORTEGA SANCHEZ, MARIA CARMEN

ORTEGA DE LA CRUZ, GABRIEL

OSPINA, GLADYS

PALOMINO RIVEROS, LIGI.

PAYERAS, DANIEL (MENOR)

PEREZ DE OBANOS LISO, JO.

PLACERES PEREZ, INES

PRADOS, BALDOMERO

PRADOS, IGNACIO

PRADOS, JOSE FRANCISCO

PUYECEESAY, MUSTAPHA

PUYE FORTANER, SIRA (MENOR)

RAMIREZ GONZALEZ, MARI

RAMIREZ RODRIGUEZ, JOSE

REITZ SAAVEDRA, ESTHER

REYES OJEDA, MARIA BEA

REY MURILLO, MARIA LUISA

RISO, DOMENICO (MENOR)

RIVERO SUAREZ, RAYCO

ROBAINA SUAREZ, JOSE V.

RODRIGUEZ DAVILA, HONO

ROJOROSA, MARIA DEL CARMEN

RONDONUWU, NGUNI TOKA

SANCHEZ, PABLO ENRRIQUE

SANCHEZ BERNAL, TOMAS

SANCHEZ ORTIZ, MARIA

SANCHEZ PEREZ, RUBEN

SANGRADOR, JORGE

SANTANA CASTILLO, CARMEN

SANTANA MATEO, RUBEN

SOSA HERNANDEZ, MARIA

STANIMIROVA, ANTOANET

STEFANIDES, ANNA MAIJ.

SUAREZ ESTEVEZ, JAVIER (MENOR)

TATE PEREZ, KIM YVONNE

VALLEJO JUNCO, MARIA DEL CARMEN

VALLES MARCOS, FRANCISCO

VERANES PEREIRA, ANA

VILLANUEVA MARTIN, ALE.

VILLANUEVA SANTANA, AL (MENOR)

VILLANUEVA SANTANA, DA.

VILLANUEVA SANTANA, KE. (MENOR)

La consulta no serà legal, i?

2008-08-16T19:13:00.012+02:00

Aquests darreres dies PNB i EA s'han estat fotent els trastos pel cap per la famosa consulta. Bé, ha estat més aviat una cosa entre Ziarreta i Urkullu, del qual me'n reservo la opinió per allò de ser educada.

El problema entre ells ve perquè, mentre Ziarreta creu que la consulta l'hem de fer ignorant els tribunals espanyols, Urkullu pensa que això seria una greu falta als principis democràtics i de respecte a la legalitat que ha defensat el PNB durant tota la seva història. El que a mi em sembla difícil és combinar ambdues coses quan el poble en democràcia va triar un tripartit que proposava aquesta consulta que les lleis espanyoles il·legalitzaran. O potser no, però sisplau, ja sabem que de justícia no n'entenen.

No trobo pas lògic que, després d'haver plantat cara a Espanya d'una vegada, marxéssim corrent tant aviat com sentim que les seves lleis - de les quals ens volem lliurar - no ens permeteixen a nosaltres decidir el nostre futur. Tant aviat com sentim un jutge absolutament parcial dir-nos què podem fer i què no. Personalment, crec que això és una gran estupidesa, és que ens volem lliurar d'Espanya vivint sempre sota les seves ordres que tracten de mantenir-nos units? El senyor Urkullu creu que sí i jo crec que l'únic motiu pel qual Urkullu és President del PNB és ser el punt intermedi entre Egibar i Imaz. Dins del partit algú devia pensar que, entre lo bo i lo dolent, la mediocritat és una bona opció i, per tant, no calia buscar lo millor per al partit més important del País Basc. Fatal error.

Espero que, quan un tribunal espanyol ens ho prohibeixi, cap ni un dels nacionalistes bascos acatem aquesta decisió sense sentit. Per què ho hem de fer si la sentència estava escrita molt abans que la consulta? Només ens queda Europa, que no ens ajudarà i els tancs espanyols, que desitjo acabin enviant i deixant veure de què va tot aquest bon rotllo del talante. En parlem en unes setmanes, a veure què ha passat.

Racista Espanya

2008-08-13T18:07:00.006+02:00

Ara la premsa anglesa diu que Espanya és racista, principalment per a foto aquella dels ullets. La foto en sí em sembla una rucada, totalment innocent i fins i tot simpàtica. Crec que aquell que s'ofengui amb el gest dels ulls déu ser el mateix tipus de persona que fica el crit al cel quan sent "pallasso" com insult, amb l'importantíssim paper dels pallassos al món.

Una altra cosa molt diferent és que jo pensi que Espanya no és racista. Això sí que ho tinc clar : Espanya és un país racista, ho he dit sovint, menyspreu tot allò que ignora i ignora infinitat de coses, per exemple, d'altres races o cultures.

No es pot demanar a la opinió anglesa que tracti Espanya de país respectuós després d'haver sentit insults generals cap a Hamilton, una supèrbia i una més que tardana disculpa del seleccionador espanyol a Henry i tot un camp de futbol tractant de "mono" a l'estrella d'un important equip.

Tampoc m'agradaria obviar els comentaris típicament espanyols quan un independentista basc o català no té els vuit cognoms que ells mateixos tan critiquen : "Que l'etarra es diu López?? Vaja basc!!! hahaha" i altres rucades que he sentit sobre aquestes terres al llarg de la meva vida. Després aquelles opinions de si un negre pot ser president dels USA, quan a Espanya els negres poden aspirar a poc més que rentar vidres.

Bé, recordat això, no és tan estrany que se'ls acusi de racistes a la mínima. Us demano un somriure, ens ha tocat viure a aquesta meravellosa Espanya on els troglodites encara poden parlar!

El vot visceral

2008-08-10T18:58:00.010+02:00

Entre escrit i escrit he comentat alguna vegada que, aquí on ens fan viure, hem arribat a un punt en el qual ser d'un partit és totalment visceral, comparable només a la nostra devoció per un equip de futbol o la decisió que prenem un dia de si ser heavys, pijos o raperos. Doncs amb l'esquerra i la dreta el mateix, però amb la important diferencia que això afecta la resta de ciutadans notablement més que decidir portar una camiseta d'Eminem tres dies per setmana.

Tot i saber la important quantitat de vot "perquè sí" que rep la dreta, trobo els partits d'esquerres perfectes per a qui passa de la política o no n'entén. Els ciutadans del món, per exemple, mai són de dretes. Ni aquells adolescents de quasi trenta anys que ens acostumen al "passo de política, tots són uns lladres", però aquest "tots" s'esfuma tan aviat com apareix la dreta, que sempre és una mica pitjor. Així no és estrany que el PSOE sigui el més perjudicat amb l'abstenció, la dreta sempre va a votar!

Llavors aquelles estúpides idees sobre l'esquerra solidària i la dreta només als seus Ferraris rient-se de la gana al món. Una imbecil·litat. Si critiques els Audis del Saura et diran que clar, de comunista no en té res. És que realment no se n'adonen que MAI CAP líder comunista ha viscut com ha fet viure al seu poble? tot arriba a ser tan absurd que muntar una empresa acaba essent una cosa de capitalistes, els fotuts capitalistes, el que s'ha de fer és que tothom sigui obrer sempre i treballi com un desgraciat, no que muntin empreses, hem de fer una revolució obrera per a que els nostres fills siguin obrers!! Per cert, què seria de l'obrer sense l'empresari creant-li la feina... Ja no parlem de racisme dretós, la dreta és racista, però és la política d'esquerres la que fa que milers d'immigrants no tinguin feina i surtin un dia per la TV cremant-se a lo bonzo. És irresponsable deixar entrar una persona al teu país si no te'n pots fer càrrec, però compensa deixar-la entrar-hi perquè ens fa més progressistes i moderns, de fet els més progressistes i moderns de tota Europa. Ridículament progressistes i ridículament moderns. Bé, el resultat de tot plegat ja el sabeu.

És curiós que, principalment els esquerrans, "lluiten" amb la paraula "revolució" a la boca cada mitja hora però sempre acaben essent el que tot dictador voldria que formés el seu poble : idiotes, gent sense cap capacitat de crítica, que voten o no voten però no saben per què, productes de primera categoria d'aquest "rotllo" de la solidaritat esquerrana que han creat especialment per a imbècils com ells, bens en podríem dir, però res pensant al cap i a la fi.

Ara ja tant se val la realitat, ens són iguals les dades, perquè la globalització és lo pitjor que ha donat aquest món. Sóc d'esquerres perquè si, perquè me'n sento, el demés no m'importa. No és estrany, per tant, que un quasi-analfabet hagi governat 40 anys aquest país, tenim el dubtós mèrit d'haver estat manats pel dictador més inculte i paleto que ha donat mai la història. I és que clar, a un altre país hagués durat tres dies, però this is Spain.

Un dels nostres

2008-08-07T00:05:00.007+02:00

"Ja sóc a casa". És la frase que se m'ha passat pel cap després de dedicar mitja horeta a vagar per un xat català, per això de practicar, tot i que no tinc previst tornar a entrar-hi veient que la meva ortografia era la millor de quantes n'hi havia. Bé, el sobrenom "GukGeuk" és un efectiu imant per a tot patidor de la ja famosa "basquitis", especialment si es tracta d'un marxista, comunista i d'altres personatges d'aquest tipus.

Així, m'ha parlat un xiquet amb aquell "ets bascaaaaaaaaaaa????????? jo milito en una organitzazió comunista!!!!", mostrant el desconeixement del meu país que bàsicament és catòlic, liberal i conservador. Bé, com que als 10 segons m'he cansat d'aquest bonrotllisme, he descarregat la meva fat boy: "escolta, jo sóc de dretes". És curiós perquè, el que a Euskal Herria hagués quedat amb un "PNB espanyol", aquí ha portat als assassins dels USA, el bo de Fidel, gran Franki i demés. També que, sense coneixer-me de res, m'hagi d'escoltar que es viu bé amb els meus luxes i no com ell que ha de treballar a l'estiu. Ha he hi ho hu, Moriarty dixit. Més d'un lector del bloc sap ja que és un miracle el poder actualitzar de tant en tant vist com és un dia de la meva vida. Per cert, per a ell, ETA també mata qui s'ho mereix.

Llavors parla dels prejudicis de la dreta -el mateix que deia el dels luxes- així com de la lluita contra el capitalisme. Diu que si els nord-americans pobres poguessin, emigrarien a Cuba. Que a Alemanya els calers van com a Espanya i que a Catalunya li cal el comunisme, perquè allò de la intervenció de l'estat són prejudicis de la dreta que vesteix pija i condueix Ferraris (de debò? Ho feu? Quina sort!). Jo, tonta de mi, intentant fer-li entendre : que dels USA no emigren perquè si no fan diners allà, no en fan enlloc, que el comunisme només es pot aplicar amb dictadura, que no hi ha llibertat a Cuba per sortir quan un vol, que dutxar-se és bo, que la globalització no és dolenta... En uns minuts me n'he cansat. Per dir-li el que jo dic que es llegeixi al Sala i Martin.

Després he obert el bloc i m'ha vingut al cap el títol de la pel·li aquella de "Un dels nostres". El títol, no l'argument, quedi clar. Aquí estic amb els meus, siguin d'esquerres o dretes, estic amb els civilitzats i prou català que hi practico! Sense perdre els nervis, sense llegir rucades, sense ser amic de Bin Laden per pur odi als americans. D'esquerres o de dretes. Aquí puc dir "God bless America" i llegir discrepàncies amb la frase, però mai rucades. Doncs això, amb els meus, "Un dels nostres".

Nosaltres mateixos

2008-08-04T13:35:00.007+02:00

Veritats, mentides i estadístiques apart, El Mundo publicava avui que més de la meitat d'espanyols pensen que Espanya s'està trencant, votants de PSOE i IU inclosos. Penseu que entre el percentatge restant hi ha un nodrit grup de nacionalistes, toca't els...

A veure si ens n'assabentem d'una vegada : tractem amb ESPPPAÑA, el país format per gent amb aquesta ridícula opinió, desitjosos d'una Espanya abans roja (o verda) que rota i etern inventor de delictes per a persones que fa temps han complert la condemna imposada per la llei d'ells, que no nostra. El mateix estat on "raonar" ja és un verb inútil i "justícia" una paraula merament protocol·lària, on haver passat la nit amb Beckham està infinitament més valorat que la feina d'un becari. I Imaz volia seduir Espanya... Si el que volem és un diàleg civilitzat, marxem a Suïssa o Finlàndia, mentrestant ho tenim ben complicat.

Espanya no entén català, ni gallec, ni basc, ni ganes d'aprendre'ls, menyspreu tot allò que ignora i, per desgràcia per als bascos, sembla que només entengui un idioma, el més detestable i el que porta aquest malviure a milers de persones. Ibarretxe i Mas intentant dialogar davant de la ignorància i el menyspreu dels mateixos que paren el món quan ETA anuncia les treves aquestes que ja no donen esperança a cap ciutadà amb dos dits de front. Tot i això, s'estimen més parlar amb ells que amb qui no té armes, potser perquè saben que d'aquelles negociacions sortiran molts vots i res més. Aquell imperi té com prioritat indiscutible la seva unitat, com Alemanya en d'altres èpoques, tant que és necessari recondemnar tot aquell que la qüestioni. "Aurrera bolie" de Txomin Iturbe ja és l'excusa perfecta per a mantenir a la presó a tot aquell que calgui, tant se val si la expressió en qüestió l'hem fet anar milions de bascos durant dècades, perquè la va fer anar un membre d'ETA quan jo no feia un metre d'alçada i la va convertir en delicte.

Què hem de fer doncs? Actuar unilateralment. La violència no és una opció i el diàleg amb Espanya és totalment inútil, ens hi podem sotmetre i fer-nos espanyols d'una vegada o rendir comptes només a Europa i resoldre els problemes nosaltres mateixos, tots i cada un dels bascos, però nosaltres al cap i a la fi, perquè som el que som i no una altra cosa. Guk geuk, garenak garelako.

Es busca corrector

2008-08-03T21:22:00.004+02:00

Bé, per problemes tècnics, la persona que em corregia ja no pot corregir res d'hora, així que si trobeu faltes d'ortografia als escrits no dubteu a dir-me-les, us estaré molt agraïda. Eskerrik asko!!

En venda

2008-07-31T16:04:00.005+02:00

Ja fa un temps que penso que molts nacionalistes haurien de portar un cartell al coll amb la llegenda del títol. No cal mirar ERC o EA -que porten el mateix camí que els de Carod-. Tampoc a la televisió que, segons m'han explicat, converteix el més catalanista de TV3 en un bon espanyol. Suposo que els bascos també, però a ETB mai acaben dient ben bé per on tiren. Sempre ens quedarà Argiñano o Patxi Alonso, és clar. El que vull dir és que aquesta tendència que tenim els nacionalistes a vendre'ns no cal buscar-la al panorama televisiu, només hem de mirar a casa, al carrer o a la feina i en poden trobar molts exemples d'això, fins i tot per qui dels famosets esmentats en diu "venuts". M'explico:

Tinc un amic, nacionalista, que ha passat un any sencer a Lituània i hi ha conegut molta gent espanyola, molt simpàtica, bona i amb la que s'ha fet molt amic. També m'explica que un altre amic que anava amb ell no n'ha fet quasi cap d'amic, per "aquella mania de dir sóc basco, no espanyol". Això implica que l'amic meu ha estat molt millor acceptat per mentir. Clar, quan un viu lluny i juga Espanya se l'ha d'animar, són els que més a prop tenim i demés rucades per perdre la poca dignitat que ens queda. Ens mirem el simpàtic que pot arribar a ser aquell noi de Madrid quan creu estar parlant amb un espanyol i no amb un basco. Un noi que, evidentment, no pensarà si som bones persones o no perquè tot queda reduït a ser una nacionalista de merda.

Un altre, mon germà més concretament, perd el món de vista quan una rossa guapíííííssima se li acosta i li diu: "els espanyols són molt guapos, tu ets espanyol???" i clar, "sí sí sí sí, oh i tant!! Sí sí sí"!. Venuts, som uns venuts, i com a venuts que som no arribarem enlloc.

Llavors, al davant, hi ha l'enemic. És una missió impossible sentir un espanyol negant el seu país perquè estiguin millor o pitjor vistos en depèn quins llocs. Ni tant sols ho neguen aquí o a Catalunya, ja no cal ni parlar del que fan a Itàlia o Alemanya. Tenim totes les de perdre perquè estem acaramullats de traïdors i venuts, amb el fàcil que és ser espanyol, per a què ser basc o català? Res a fer, com dic. Un dia d'aquests potser jo també em faré ciutadana del món, que així fas amics a tot arreu i surts ben parat guanyi qui guanyi aquesta guerra. Mireu bé al vostre entorn que, qui ara és un ciutadà que respecta totes les sensibilitats i passa d'involucar-se en res, serà l'independentista de l'any quan tinguem un estat. I, si no, temps.

Per a mi, sempre serà aquesta

2008-07-30T00:21:00.003+02:00

Ale Imaz, ja tenim la teva empresa a la camiseta, que et queda per espatllar ara???

Tot és una gran mentida

2008-07-27T23:47:00.007+02:00

Tenim -tenen- un Ministeri de la igualtat, les dones som considerades ja com els homes o quasi, uns clars principis que prohibeixen fer un heroi de qui només és assassí i un ferm compromís moral amb les malalties i problemes actuals, així com amb la fam a Àfrica. Un gran país, ja som moderns.

Crec que un bon reflex de la societat que forma un estat és la seva televisió, allà hi surt el que la gent demanda i, si alguna cosa no agrada, la baixa audiència forçarà la retirada del producte. Així no és descabellat pensar en un "digues-me què mires i et diré com ets".

Doncs bé, fixem-nos en que mentre Espanya crida per la igualtat entre homes i dones, miembras i demés consignes, tots i cada un dels programes més exitosos d'aquesta era progressista tenen almenys una dona a la que no li cal, ni tant sols, saber parlar. Parlar en general, no parlar català, basc o anglès. Aquella dona de "La ruleta de la fortuna", sempre amb faldilles que recomanen portar els quartos ben guardats, no sigui el cas que els hagi de recollir del terra. Ni tant sols cal ja donar-li la volta a les lletres, perquè ara la feina ja la fa un ordinador, però ella sempre és allà i ningú se'n queixa. Ni les feministes.

També una altra cosa són aquells documentals sobre anorèxia o bulímia. Des de que la malaltia es va fer mundialment coneguda, les models no han canviat gens ni mica. De fet, són ara més primes que als anys 80! La passarel·la Cibeles va prendre la decisió d'agafar models més sanes que medeixen el doble que la mitja i pesen la meitat. Models a les que la gent s'hi vol assemblar. Els anuncis a les pauses d'aquests documentals que dic, ens parlen de dietes i més dietes, amb una noia que no arriba als 55 kilos però que no aconsegueix encaixar en els pantalons fins que no prova l'Special K. I després aquells programes de cor que, tant fàcilment com conviden la noia anorèxica d'aquell cartell publicitari, critiquen sense pietat els mitxelíns de tal o qual famosa, també més alta i més prima que la mitja.

Després la fam al món que només recorden mentre dura el "12 meses, 12 causas" i constants "és un assassí" dirigit a "El Solitario" del qual no en volem fer un heroi, com repeteixen dia i nit. No se n'ha de fer un heroi, però l'home té l'atenció de tots els mitjans de comunicació, que en fan anàlisi i no deixen passar l'oportunitat d'explicar-nos l'intel·ligent que és, culte, amb aquella personalitat que interessa al més deixat. "El psiquiatres diuen que és portador d'una ment privilegiada i gran amant de la paraula escrita". Després aquella sèrie que n'han fet, per a voler mostrar que és un assassí i prou, que és el dolent de la pel·lícula. Doncs no m'ho crec, perquè els mitjans de comunicació saben amagar qualsevol virtut de qui no volen enaltir. I, sinó, mireu a De Juana, a veure si mai s'ha explicat que té una carrera, medalles al mèrit atorgades per Espanya, una quantitat important de llibres escrits i estudis a les millors escoles de tot l'estat. Us imagineu una sèrie amb ell com absolut protagonista?

Però ara ja som moderns i correctes, tenim Ministeris que ho proven això! Com diu un amic meu, TOT és una gran mentida.

JO SÓC CATALÀ

2008-07-26T23:45:00.005+02:00

Un video imprescindible. El presentador de la Sexta Angel Martín també és català. La qualitat no és la millor del món, però el que importa aquí és l'audio.

Traduccions

2008-07-25T22:27:00.008+02:00

Bé, al fil dels comentaris a l'anterior post, vull recordar la campanya "A tope sin drogas" que al meu país va ser traduïda com "Atsedenik ez drogarik gabe", que literalment vol dir "sense descans sense drogues", però que per a qualsevol basc el sentit de la frase en qüestió és "No paris de prendre drogues". A sobre, el "Plan nacional sobre drogas" va ser traduït com "Drogen plan nazionala", que exactament vol dir "Plan nacional de drogues". El cartellet en qüestió va estar uns mesos pels carrers sense que cap amic del Govern Espanyol avisés de res i entre la rialla constant de tot aquell que a l'any 1999 tenia un mínim nivell d'euskera.

El cartell de dalt ven als castellanoparlants "entrades esgotades", mentre les entrades euskaldunes, molt de Bilbao, només estaven "cansades".

I avui, el bo de NiGidoitxo deia que el "gogora" posat als comentaris d'abans l'havia posat així perquè ho diu als cartells d'avís de l'autopista. Doncs vet aquí la prova del poc fiables que són quan en basc la "c" no existeix, tot i que surti ben gran al "Frantziaco" d'aquest cartell.

Així, si aquí tinguessim un Montilla, molta gent es moriria d'alegria, ja us ho ben juro!

Tal dia farà un any

2008-07-25T09:25:00.014+02:00

La del títol és la primera frase feta en català que vai aprendre i ben certa que és, perquè avui fa exactament un any que un tal "Miquel Pueyo i París" va firmar lo certificat que acreditave que l'examen de nivell B fet al maig a la Junta Permanent... Estave aprovat! És a dir, fa un any exacte que sóc oficialment catalanoparlant!!!!

I sabeu què és el més curiós? Que un any abans de fer aquell examen no tenie ni idea de la vostra llengua. En sabie tan poquet que, per la cosa d'intentar parlar català cada cop que ficave els peus a Catalunya, a vegades vai demanar sopars tan estranys com frankfurt amb enciam, confonent l'enciam amb lo formatge, que me vai haver de menjar per la mania dels cambrers de no preguntar al client si està segur de voler això.

Doncs bé, quan per motius personals havie d'anar una vegada cada dos o tres mesos a Barcelona, vai demanar, a la colla de hippies, okupes i alternatius amb els que me tocave tractar, ajuda per a aprendre català. Que m'hi van ajudar? NO, per què aguantar una pesada intentant parlar la llengua del país quan podem cridar consignes buides i no dutxar-nos fins que no plogui? Així vaig arribar a la conclusió que potser llegir en català seria un bon començament : Digue'm Agosarat, d'Andreu Buenafuente. Un embolic. Recordo que la paraula "emprenyat" l'entenie com "prenyat" i, és clar, no em quadrave massa. Després els febles, l'"en" que entenie jo com una negació (n'estic = no estic!!) i altres problemes que me complicaven molt entendre'm amb lo llibre.

Però ara ve lo bo : de sobte va aparèixer un xiquet de Lleida, que volia aprendre euskera i encara vol (no és tan fàcil com el català!), i dia rere dia va ajudar-me amb l'idioma en el que escric ara fins fer-me treure lo nivell B de català. Així, de gratis. Veient que algun dia al bloc un lector o dos m'han donat les gràcies per haver après l'idioma en qüestió, que sapigueu que les gràcies se les mereix totes ell, perquè ara com ara és quasi l'única persona que conec que sap català i, aquest accent lleidatà i la fluïdesa que puga jo tenir, també li dec a ell. És fàcil suposar que estic parlant de NIgidoitxo, com ja sabreu, la mateixa persona que me corregeix els textos aquí, també gratis.

I sabeu què? amb tot plegat li hai agafat carinyo a l'accent de Lleida, perquè naltros parlem així, lo NIgidoitxo i jo, vull dir, com parlen son pare o sa mare, però jo sense tenir encara la seua facilitat de pronunciació. L'hi he agafat tant carinyo a aquesta gent a la que vec molt de tant en tant que, entre lo murisec, lo cóm, lo xut, lo faigos i l'haigos, el jovent de Barcelona ja no sap ni si estic parlant aranès o esperanto i, sense vulgue, hai forçat algun filòleg a tirar de diccionari després de trobar-se amb una paraula meua de patac. Tot i això, si algú pense encara que parlo estrany, que tingo em compte que, per a mi, Tv3 fa anar un dialecte que me coste molt d'entendre.

Una de hippies

2008-07-24T13:07:00.006+02:00

Vet aquí un vídeo d'uns activistes contraris a la construcció del TAV. Jo també n'estic en contra, la veritat, perquè un tren que només ens estalviarà 20 minuts en anar a Bilbo o Gasteiz i, a sobre, conectat amb Madrid, em sembla inútil. Per no parlar ja de les muntanyes que s'han de carregar per fer els foradets en qüestió.

Però bé, després de veure aquest video potser em canvio de bàndol, perquè fixeu-vos en el macarra de la gorra groga, que no sap segur si és a Jupiter o a Saturn.

Video

Carta a un estúpid

2008-07-22T12:54:00.009+02:00

Trobo el teu bloc per casualitat i només em ve una cosa al cap : fàstic. Dius que ets independentista, visca la terra, Catalunya lliure i demés consignes que em fan pensar és l'únic que has llegit en la teva curta vida. I no per les consignes en sí, sinó pel fet d'escriure que la bala que va matar a aquell home se la tenia absolutament merescuda. "Tal faràs tal trobaràs". Llavors parles de la germandat entre pobles, la basquitis i la mare que ens va parir. Gora Euskal Herria askatuta, dius. Taca el nom de la mare que et va parir, si vols.

Lo primer, xiquet, a veure si te n'assabentes : aquesta guerra no és la teva. Si n'has d'opinar, que sigui per a proposar sortides i no per a escampar odi. Als bascos, a més a més d'Espanya, ens sobra la gent com tu i sort que n'hi ha pocs, sinó una hagués emigrat ja fa anys. Qui et penses que ets per dir si algú està ben assassinat? Perquè els bascos i, aquí si, tots i cada un dels bascos, no volem la teva admiració. Imbècil. El nostre immens mal és el que més t'atrau, "molem" per tenir ETA. Has hagut de mirar mai a quatre llocs diferents per veure el que queda del teu amic? Has sentit mai els crits i plors de la familia quan veuen el pare mort? Doncs et diré que és un crit amb el que somiaries dia rere dia.

Pel que veig, també et "mola" tot el rotllo de presos, fer fotos als seus familiars i els busos cremats. Has sentit mai el crit d'una mare quan la Guàrdia Civil es porta el seu fill? Tampoc és un crit fàcil d'oblidar. I el silenci d'aquella família trencada per qui vol la unitat d'Espanya? Però tu, així com ets, només pensaries en fer-te una foto amb la mare destrossada oi? Espero amb impaciència el dia que et facin menjar la càmera, però no un ertzaina, que això t'ompliria d'orgull, sinó un militant abertzale, que segur n'hi ha amb ganes de fer-ho.

I saps què? No fas un gran favor al teu país. Les teves estupideses de turista de parc temàtic han aconseguit que el 99% de catalans adorables que ens visiten, n'opinen o hi viuen, siguin prejutjats desfavorablement. Perquè, potser no ho has notat, però quan un compatriota teu ve a menjar pintxos, no tenim un radar que el detecti com català que és. En canvi tu, estelada al cos, amb aquelles pintes, borratxo, cridant "Gora ETA, Visca Catalunya" no deixes cap dubte d'on ets. Saps què vol dir això? Que per als bascos que no tenen cap contacte ni un amb Catalunya, el català mitjà ets tu. Per cert, què passa? ets massa jove per a recordar l'assassinat d'Ernest Lluch? Perquè aquí tenim una biblioteca amb el seu nom mentre tu et pixes en la seva memòria.

I no pensis pas que publicitaré aquí el teu bloc, no cal avergonyir més els teus paisans del que ja ho fas tu. Inútil.

Com som

2008-07-21T10:52:00.012+02:00

Som contradictoris i difícils d'entendre. N'hi ha que veuen por a tot arreu, n'hi ha que enlloc. Tenim un líder nacionalista que es presta per a un vergonyós article al Wall Street Journal on, segons diuen, l'euskera és un idioma endarrerit i pobre, de pagesos, imposat pel partit del qual forma part. La gran majoria de nacionalistes pensen que l'idioma nostre s'ha d'impulsar o, del contrari, acabarà desapareixent. Tot i això, els mateixos, veuen una imposició del català a Catalunya pròpia de Telemadrid. També n'hi ha que, essent d'un partit espanyolista, es neguen a posar la bandera espanyola a l'Ajuntament i, qui sense haver ser triat per un poble, surt alcaldessa i la posa al crit de "Hau España da"(Això és Espanya).

Aquí dalt trobaràs qui, declarant-se nacionalista, no reconeixerà mai que amb el concert econòmic creu que en tenim prou, dirà que som un país, però la paraula "Independència" l'espantarà tant com a un espanyol. També veuràs que hi ha gent que, més que basca, és antiespanyola. N'hi ha que neguen reiteradament que fóssim part de Navarra o que tinguem cap dret a decidir. I, és clar, existeix qui vol la independència sense baralles, però independència al cap i a la fi. Crec que és difícil trobar un basco que només es senti espanyol, mira que Migeliko Sanz sempre ha dit que ell és navarrès per sobre de tot.

També pots entrar a una herriko taberna i sentir castellà i castellà. No diguem ja a un batzoki. És normal que un basco entre bascos no sapigui euskera ni ganes d'aprendre'l. Mayor Oreja, amb la meitat del poble votant-lo, volia "l'euskera, a les muntanyes". Pots sentir l'independentista dels independentistes dient :" la carta només en euskera? no home!". També infinitat de bars amb el cartell de "aquí parlem euskera" i sense cap cambrer capaç de fer-ho. Per normal general, crec jo, hi ha una clara idea de que l'euskera està per sota del castellà. Idea que, per cert, se'm va treure del cap després d'un any visitant Catalunya. Abans, quan parlava euskera i em contestaven en castellà, jo deia "perdó", mà a la boca inclosa. Ara només canvio al castellà i, de no fer-ho, la gent em diu "radical". Dins de "la gent" hi ha un ample grup de simpatitzants de "Batasuna", quedi clar.

I bé, fora de la política també tenim vida! som bevedors, apostadors i menjadors. Aquí, donde comen dos, comen dos. Hi ha un programa de televisió a ETB2 que premia el basco amb més colesterol. De premi, un sopar, evidentment. Sortim del País Basc per a dir que com a casa, enlloc. Ja podem tenir la torre Eiffel al davant que, com la Verge de Begoña, res. Qui voldria jugar a la selecció de Brasil poden jugar a l'Athletic?? Quan un cuiner no basc guanya un premi mai ens sembla just. Com el Ferran Adrià, que pensem tindrà algun avantpassat basc, sinó no potser!! Per cert, els homes acostumen a tenir un enemic comú : la dona. I aquesta mana siguis del PP, marxista o jeltzale. Però bé, lligar aquí és una utopia, almenys amb els del país. Perquè no recordo ni una sola vegada en la qual un noi se m'hagi atansat a un bar. Això de nit, no diguem ja de dia. Tot i això sé de gent a la que li ha passat. En canvi, quan he visitat terres catalanes, me'ls he hagut de, literalment, "treure de sobre". I, és clar, volem el final d'ETA, sigui aquest de la manera que sigui.

Recorda sempre que tota opinió a aquest bloc és meva, totes amb humilitat, conscient del profundament que puc arribar a equivocar-me. Només és la meva manera de veure aquest país o visc i aquell on m'hi fan viure. Cordialment.